El veganisme és un rebuig total a sotmetre els animals al patiment.
El nombre de gent que lluita pels seus drets creix exponencialment.
I Catalunya n’és tot un referent.
Gràcies a la facilitat que hi ha avui dia per trobar informació, molta gent es decideix a portar una vida sense col·laborar a l’explotació dels animals.
Les persones veganes, a més de seguir una alimentació vegetariana estricta (sense ous ni lactis, a diferència dels ovolactovegetarians), també rebutgen portar animals com a vestimenta (pells, cuir…), a més avui en dia hi ha materials alternatius de molt bona qualitat. També s’oposen als espectacles en què es fan servir animals, com circs amb animals, zoològics, aquaris… i a fer servir productes testats en animals en mida del possible, com cosmètica o productes de neteja, entre d’altres
I cadascuna d’aquestes decisions té un bon motiu al darrere.
Per què els vegans eviten els lactis
Les vaques, com que són mamífers com nosaltres, només fan llet quan tenen un fill; per aquest motiu se les fa estar embarassades unes quatre vegades a la vida. Quan neix, separen el vedell de la mare per poder quedar-se la llet i vendre-la. Totes dues parts pateixen molt en aquesta separació: la mare es queda sense el seu fill, i el vedell el maten al moment o l’envien al cap de pocs mesos a l’escorxador. La mare també hi acaba quan deixa de ser productiva, al cap d’uns cinc anys. A més, com diem a l’ets en aquest article, és més recomanable recórrer a fonts de calci vegetals.
Quan volem cuinar o fer batuts sense llet, es poden fer servir begudes vegetals de soia, civada, arròs, kamut, sèsam, quinoa, ametlles, avellanes…
També és possible fer formatges vegetals de sabor i textura semblant a l’animal amb aquestes receptes bàsiques:
· Exemple 1: fruita seca crua hidratada diverses hores (els anacards són els que queden millor), colada i triturada amb ceba en pols, all en pols, llevat nutricional, llimona, sal.
· Exemple 2: agar-agar, fruita seca triturada (nous de Macadàmia, anacards, avellanes…), miso blanc, beguda vegetal, ceba en pols, all en pols, llevat nutricional i sal. S’hi pot afegir pebrot vermell en pols o les herbes aromàtiques que vulguem.
El llevat nutricional –nutritional yeast en anglès– que es fa a partir de la remolatxa (d’aspecte semblant al llevat de cervesa) té un sabor molt similar al formatge i es pot fer servir en molts plats, com per exemple els cigrons amb espinacs. En lloc de quefir de llet es pot fer servir quefir d’aigua o de coco.
Veganisme
La paraula veganisme la va crear el britànic Donald Watson, el fundador de la Vegan Society el 1944. Va definir el veganisme com una filosofia de vida que exclou totes les formes d’explotació i crueltat animal incloent una dieta vegetariana estricta (sense ous ni lactis), no recórrer als animals per vestir, com a eines de treball, espectacles ni altres tipus d’entreteniment; també s’evita comprar productes que hagin estat experimentats en animals. Es tracta, en gran part, de no col·laborar en el finançament de productes que inclouen animals o que es deriven de la seva explotació, per reduir-ne la producció.
Per què els vegans no prenen ous
La majoria de gent creu que els vegans no mengen ous perquè consideren que són un avortament del pollet que podria haver nascut, però el motiu no és aquest. Les gallines normalment tenen unes males condicions de vida (el primer dígit imprès en l’ou indica com viuen), i totes acaben a l’escorxador quan deixen de ser productives. També els pollets mascles, com que no són rendibles per a l’empresa, acaben tenint una fi cruel.
El veterinari Coque Fernandez-Abella (també vegà) ens diu “Les gallines ponedores han estat seleccionades genèticament perquè ponguin ous cada dia, quan el normal és que posin uns 30 a l’any. En les granges al cap de dos anys de ser explotades baixen la seva producció d’ous, per la qual cosa són enviades a l’escorxador. Aquestes gallines a més de realitzar un esforç sobrenatural per a elles tenen retencions d’ous en l’úter i acaben morint amb molt sofriment pel dolor dels ous retinguts”.
Es poden fer truites de patata sense ou, per exemple, amb farina de cigrons barrejada amb farina de blat de moro i aigua per substituir l’ou; s’hi pot afegir cúrcuma o safrà perquè tingui més color. Podeu veure l’èxit de la truita de patata del Vegetart. En pastissos, normalment es fan servir llavors de lli o de xia mòltes i barrejades amb aigua, plàtan madur triturat o crema de fruita seca.
Per què els vegans eviten la mel
Normalment diverses abelles moren en el procés d’extracció de mel del rusc. A més, la mel és molt fàcil de substituir per melassa de cereals, xarop d’atzavara cru, suc concentrat de poma i similars.
Per entendre millor el punt de vista dels vegans vers els animals, és recomanable veure el següent vídeo:
Molts vegans han viscut un procés lent fins que han deixat de menjar tots els productes animals: primer eviten menjar carn i, a poc a poc, deixen la resta. Però n’hi ha que ho han fet d’un dia per l’altre, molts en veure el documental Earthlings, produït pel famós actor Joaquin Phoenix, que també és vegà.
Igualment, hi ha molta gent que, sense ser vegana, adopta una alimentació vegetariana estricta, com la dels vegans, per motius de salut, com veiem a l’apartat veganisme i salut, pel medi ambient o per motius espirituals (també hi ha altres motius més minoritaris).
Cal remarcar que algunes persones que han fet el canvi només per temes de salut, espirituals o mediambientals, més endavant han esdevingut activistes pels drets dels animals. Així doncs, d’un motiu concret, en pot néixer una altra motivació que reforça la tria, i s’acaba estenent a altres aspectes, com la roba, la cosmètica… De la mateixa manera que hi ha vegans que ho han fet per motius ètics, però que, a mesura que s’han informat sobre alimentació, han anat agafant hàbits més saludables com evitar productes amb sucre refinat, consumir preferentment productes ecològics, etc.
Així doncs, el veganisme no és una dieta sinó una oposició total a la explotació dels animals, i la dieta que s’adopta en aquesta filosofia és la vegetariana, que anomenarem vegetariana estricta o 100% vegetariana, per no confondre-la amb l’ovolactovegetariana.
Per diferenciar els plats que poden contenir lactis o ous, productes cosmètics, aliments processats, entre d’altres, per fer-ho més fàcil es denominen productes vegans, encara que no seria terminològicament correcte, com també es fa servir el concepte de “dieta vegana”.
El vídeo següent conté una entrevista a onze persones veganes en què cadascuna parla de la seva experiència:
