La Marta és biòloga, va estudiar a Barcelona i sempre ha estat molt lligada a la muntanya fronterera. Durant molts anys la seva vida va transcórrer a la ciutat, fins que va desenvolupar els seus estudis de doctorat a Banyuls, a la part francesa de la serra de l’Albera. Aquest canvi geogràfic li va permetre durant cinc anys treballar a França i viure a la finca de la família a la part catalana. Un cop va acabar els estudis, va decidir fermament retornar als orígens i donar vida al que sentia. “El meu somni era venir a viure aquí”. La Marta va arribar amb molta empenta i amb la idea de valoritzar la vaca de l’Albera perquè no es perdés una de les poques races autòctones del país.
Trobem el primer rastre de la vaca de l’Albera l’any 1148 en un document en què s’atorguen drets de pastura als monjos de Vallbona, que vivien als dos vessants de la serra de l’Albera. Però no és fins l’any 1868 que s’identifica com una raça pròpia i cal esperar-se fins als anys cinquanta per tenir una descripció acurada de la raça. És llavors, als anys vuitanta, quan el germà de la Marta comença a apostar fort per la conservació de la vaca de l’Albera, lluitant sobretot perquè no es creués amb altres races i així poder tornar, en certa manera, als orígens. Durant tot aquest temps la família de la Marta ha fet un esforç espectacular per preservar la vaca de l’Albera i evitar-ne la desaparició. I ha estat posteriorment, gràcies a tots aquests anys de nedar a contracorrent, que el 2009 va néixer l’Associació Baussitges d’Amics de la Vaca de l’Albera, per recuperar d’una manera col·lectiva la raça a partir de crear nous ramats a diferents indrets del territori català. “Ja tenim quinze explotacions que crien vaca de l’Albera repartides per les quatre províncies catalanes”. Arran de la bona rebuda, sobretot de propietaris forestals però també de ramaders interessats en les aptituds de la vaca, s’ha creat l’Associació de Ramaders de la vaca de l’Albera, per dinamitzar un projecte que faci viable la raça.
La Marta ens explica que la vaca de l’Albera és molt rústica, viu a l’aire lliure, campant per les muntanyes menjant herba, branques i tot el que troba al seu pas. La seva dieta és molt semblant a la dels herbívors salvatges, fet que la situa actualment com a molt bona “vaca bombera”, ja que neteja el sotabosc d’allà per on passa. “A l’hivern baixen a la vall i quan arriba la floració del bruc la segueixen muntanya amunt fins que, a la tardor-hivern, arriben les primeres tempestes i les tornem a tenir aquí baix”. Aquest és un dels valors que des de les associacions que la promouen identifiquen com a essencial per mantenir l’espècie. En un moment en què s’han abandonat moltes activitats tradicionals i en què el bosc creix i envaeix espais oberts antics, la vaca de l’Albera és una bona candidata per mantenir els espais forestals més nets del que estan ara.
Un altre dels valors que estan promovent és la qualitat de la seva carn. “Trobem una carn 100% ecològica i molt saborosa, la gent gran ens diu que li recorda les flaires de quan eren joves”. Per fer-ho, s’han posat en contacte amb cuiners de la zona per experimentar i valorar quina és la millor manera de cuinar-la i de donar-la a conèixer en el món gastronòmic. “L’estiu passat vam fer una festa i vam cuinar molts plats diferents per tastar-ne les propietats, a tothom li va encantar!”. La Marta ha aconseguit que restaurants Km 0 de Slow Food com El Fort d’Ullastret o Ca la Maria de Llagostera, cuinin la carn de la vaca de l’Albera i l’ofereixin als seus clients.
“Trobem una carn 100% ecològica i molt saborosa, la gent gran ens diu que li recorda les flaires de quan eren joves”
El projecte de la vaca de l’Albera també forma part d’una nova iniciativa que ha engegat la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) a través de contractes de custòdia agrària i que porta per nom “Un paisatge que alimenta”. L’objectiu de l’entitat ecologista és valoritzar les activitats agràries que impliquin un benefici pels hàbitats tradicionals de la zona. Entre les seves estratègies de visualització destaquen la venda de productes de la pagesia que forma part del projecte o la realització de jornades de divulgació i de voluntariat. Per exemple, el passat 27 de gener va tenir lloc una jornada matinal de treball per millorar el sistema de gestió d’aigua de l’explotació ramadera i afavorir així la conservació de la flora i la fauna de les rieres de la finca. “Totes aquestes iniciatives fan que la gent vagi coneixent la vaca cada vegada més”.
El futur de la vaca de l’Albera és molt més esperançador que fa uns anys. Els ramats es van estenent per tot el territori i la carn cada vegada arriba a més menjadors. “Anem bé, va sortint gent interessada”. Malgrat l’empenta de la Marta, un dels temes que més li preocupa és no arribar a tot arreu, ja que ella es cuida de tota la part de la cadena de valor, des del maneig dels animals fins a la venda final. En aquest sentit, ens explica que des de fa uns anys compta amb voluntaris del WWOOF, un programa internacional que connecta persones que volen donar un cop de mà en una finca agrària a canvi de menjar i dormir, amb pagesos i pageses que necessitin aquesta ajuda. Per exemple, aquest any l’ajudaran a recuperar alguns prats abandonats perquè les vaques puguin tenir més menjar en les èpoques més fredes.
Si voleu contactar amb la Marta la trobareu al 679 16 60 45 o a lesalbereseco@gmail.com. Per tastar la carn, li podeu demanar a ella o acostar-vos a alguns dels restaurants que ja l’ofereixen a la carta.
Més informació a: www.vacadelalbera.cat
Els Baluards de Slow Food, la vaca de l’Albera com a candidata
Un dels projectes actius de l’associació Slow Food és el dels Baluards. Són iniciatives locals que fomenten activitats lligades a la pagesia per mantenir i fomentar un maneig artesanal que està en perill i pot desaparèixer. Existeixen des de l’any 2000, i són la part activa de l’Arca del Gust, que és on es recullen molts dels aliments a escala mundial que, per les seves característiques, Slow Food considera que s’han de preservar.
El sentit dels Baluards de Slow Food és que activen diferents canals de visualització i comunicació per valoritzar un cert aliment o una determinada manera de produir-lo o elaborar-lo. Els Baluards dinamitzen la població local perquè així formi part del projecte que s’està promocionant. Alguns exemples són el del Safrà de Jiloca o el de les Tàperes de Ballobar, tots dos a l’Aragó.
La Marta ens explica que la vaca de l’Albera ha estat presentada per incloure-la com a projecte de Baluard a la llista internacional de Slow Food. Ella considera que és important perquè més enllà de salvar l’espècie en perill d’extinció, el que s’està fent és visualitzar el territori d’una manera global perquè la ciutadania en prengui consciència.