Els apunts culinaris de la Montse Vallory

L’arròs negre, també anomenat nerone, es cuina com l’arròs integral llarg però durant més temps i amb més aigua, tot i que aquests dos paràmetres també depenen de la intensitat del foc i del tipus de cassola. Si voleu fer un timbal, com a la foto, emmotlleu l’arròs encara calent. Si voleu fer una amanida, escampeu-lo sobre una plata quan acabi de coure i amaniu-lo amb un raig d’oli perquè quedi desprès.

El nerone és un arròs originari de la Xina, molt aromàtic i nutritiu, que resulta elegant al plat i contrasta amb els colors vius de verdures i hortalisses. No s’ha de confondre amb l’arròs salvatge, també de color negre, però que en realitat no és un arròs.

Trieu un bacallà salvatge de palangre, pescat amb el sistema tradicional d’hams i conservat amb sal marina.

Els tomacons assecats al sol aporten un contrast saborós. Hi ha moltes presentacions de tomàquets secs, semisecs, en oli d’oliva… Si són massa secs, rehidrateu-los prèviament o bé talleu-los amb tisores.

Podeu acompanyar el plat amb alguna salsa que aporti polaritat de sabors i de colors, com la salsa d’alvocat i oli de peix a la llimona, la salsa de cúrcuma i lli o la salsa agredolça d’umeboshi.

Els apunts nutricionals de la Jordina Casademunt

Tenim al davant una recepta amb la proteïna de bona qualitat del bacallà i plena de colors procedents de la pastanaga, la ruca, els tomacons i l’arròs nerone, que asseguren una riquesa en vitamines. L’arròs negre és especialment ric en ferro i antioxidants, i la llimona de la pastanaga ajuda a assimilar millor el ferro de l’arròs.