“S’han fet diversos estudis sobre el possible efecte protector de la soja en càncer de mama, amb resultats contradictoris: alguns mostren un efecte protector evident, mentre que d’altres no ofereixen cap resultat positiu”, explica el doctor Antonio Agudo, de la Unitat de Nutrició, Medi Ambient i Càncer del programa de recerca en epidemiologia del càncer. L’oncòleg Joan Vidal-Jové també dóna suport a aquesta tesi: una revisió de la literatura revela que els aliments de soja i les isoflavones poden proporcionar alleujament dels símptomes de la menopausa i protegir contra el càncer de mama i malalties del cor, però no de manera igual en tota la població”.
El tofu és un producte derivat de la soja
El tema de la soja és molt controvertit. “Hi ha molta incertesa sobre la soja i el càncer de pit”, introdueix la doctora Odile Fernández, autora del llibre Mis recetas anticáncer. Alimentación y vida anticáncer (Edicions Urano, 2013). “La soja és consumida àmpliament a Occident, ja sigui en dietes vegetarianes com a substitutiu de la carn, o en qualsevol tipus de dieta en forma de beguda, nata vegetal, iogurt de soja o hamburgueses de proteïna vegetal. En la dieta occidental també es pren salsa de soja, miso o tempeh, o bé, es fa servir com a additiu en molts productes”, ens diu Fernández. Ara bé, quin paper té la soja en la prevenció del càncer de pit?
La terapeuta nutricional Gogo Bela ens diu: “Segons l’Institut Nacional del Càncer als Estats Units (NCI) i en l’última revisió feta al desembre del 2014 i basant-nos en estudis realitzats i nutrició recomanada durant el càncer i com a preventiu (segons la base de dades del NCI, National Cancer Institute), el consum de soja en dosis moderades pot ser beneficiós per prevenir el càncer de pit i de pròstata. De totes maneres, aquest tema encara s’està estudiant”, explica Bela. “La soja és un llegum amb molts fitoestrògens, isoflavones que tenen un efecte estrogènic. Per tant, pot ajudar en les crisis vasomotores (fogots) que hi ha durant la menopausa. Els productes de soja en el règim alimentari poden disminuir les concentracions de colesterol i reduir el risc de tenir malalties cardíaques.
“És preferible consumir brots de soja germinats o soja fermentada (miso, tempeh), més que no pas productes processats, com ara llets vegetals o iogurts”
Quan hem de prendre soja?
Odile Fernández destaca que “les conclusions dels estudis científics fets sobre soja i càncer de pit en alguns casos han donat informacions contradictòries: per una banda, si parlem de la relació de la soja amb el risc de contraure càncer de pit entre dones sanes, els estudis mostren que el consum d’una quantitat moderada d’aliments que continguin soja no augmenta el risc d’aquest tipus de càncer ni del de qualsevol altre tipus. Algunes investigacions, fins i tot, indiquen que poden oferir una protecció modesta contra el càncer de mama, però aquests efectes protectors provenen principalment del consum de soja durant la infantesa i adolescència, sobretot en forma de soja fermentada”. Per tant, la soja consumida fora de la infantesa i l’adolescència no oferiria efectes protectors. “Alguns estudis apunten que, per a les supervivents de càncer de mama, el consum de quantitats moderades d’aliments de soja no augmenta el risc de recidiva o mort prematura.
Gogo Bela hi està d’acord: “Hi ha prou dades -tant epidemiològiques com en animals- que donen suport a la hipòtesi que prendre soja precoçment pot disminuir el risc de tenir càncer de mama més endavant. Un estudi fet amb immigrants procedents de l’Àsia suggereix que els primers vint anys de vida tenen un impacte profund en el risc de tenir aquesta malaltia. Les dades epidemiològiques suggereixen que, per obtenir aquest efecte protector, una o dues racions d’aliments rics en soja al dia abans dels vint anys són més que suficients”.
“No és recomanable prendre soja durant el tractament de quimioteràpia amb taxons i, posteriorment, amb tamoxifè, ja que pot haver-hi interacció”
Ara bé, “no és recomanable prendre soja durant el tractament de quimioteràpia amb taxons i, posteriorment, amb tamoxifè, ja que podria haver-hi interacció. Tampoc quan fem radioteràpia. Hem d’evitar la soja en totes les formes (miso, etc.), perquè pot reduir l’efectivitat del tractament“, especifica Odile Fernández, que alerta que “sí que s’ha vist que quan es consumeix la soja en forma de complements hi ha un increment en el risc de tenir càncer de mama. Sembla que el consum moderat de soja (dos o tres cops per setmana) és segur, però no és així si se’n pren grans quantitats”. Cal no sobrepassar “els 25 mg d’isoflavones i els 7 g de proteïna vegetals provinents de la soja diaris, ni els 50-75 mg per setmana”, recomana Fernández.
Sopa de miso amb alga wakame
Quines dosis de soja serien les recomanades?
“Una ració diària equivaldria a: mitja tassa de tofu o tempeh; mitja tassa d’edamame; mitja tassa de soja cuita; un got de llet de soja o un iogurt de soja; o bé, una cullerada de miso”, ens diu Fernández, que recomana “prendre soja fermentada, perquè conté probiòtics”, més que no pas els productes processats amb soja, com ara les llets vegetals -que és preferible evitar- o els iogurts de soja, especifica l’especialista en alimentació anticàncer.
Per altra banda, la nutricionista Lucía Redondo Cuevas destaca que “en cas que consumim soja, ha de ser únicament soja ecològica i orgànica, és a dir, no transgènica”. A més, “la millor manera de consumir-la és sense processar: és a dir, en forma de germinats o brots“. Redondo remarca que “en cas que, ocasionalment, consumim soja processada, mai hauria de ser en forma de llet vegetal (perquè manté molts antinutrients com l’antitripsina, que dificulta la digestió de les proteïnes, i l’àcid fític), sinó fermentada: com ara miso, tamari o shoyu, tempeh i salsa de soja, sempre que no hi hagi intoleràncies. La soja és un llegum i hi ha persones que no la digereixen bé, perquè pot ser indigesta”. Per tant, seria idoni consumir-la en forma de brots i germinats, i en poques quantitats. “El tofu -que és soja sense fermentar ni germinar- també presenta els mateixos inconvenients que la llet de soja”, afegeix Redondo.
“Quan es consumeix la soja en forma de complements hi ha un increment en el risc de tenir càncer de mama”
Què hem de saber de la soja?
La soja, que també és coneguda pel seu nom en llatí, Glicine max, es pot trobar en llavor (llavors de soja), o bé en forma germinats, o de diferents productes: miso, tofu, shoyu, tempeh i llets i iogurts de soja.
Antonio Agudo, investigador de la Unitat de Nutrició, Medi Ambient i Càncer, del programa de recerca en epidemiologia del càncer, destaca que “la soja és un dels aliments amb més fitoestrògens. Aquest nom engloba un grup molt divers de substàncies que inclou isoflavones, com ara la genisteïna i la daidzeïna, i els lignans. A més de la soja, aquests compostos també es troben, encara que menys concentrats, en algunes lleguminoses; i tenen una estructura química molt semblant a les hormones sexuals (estrògens i andrògens), per la qual cosa poden competir-hi pels receptors cel·lulars, i bloquejar, en part, la seva funció. Això fa que es considerin candidats a exercir un efecte protector dels càncers de forta dependència hormonal, com ara el de mama en dones i el de pròstata en homes”. Què evidencien, però, els estudis científics? “Alguns mostren un efecte protector evident, mentre que d’altres no ofereixen cap resultat positiu. La major part d’estudis que suggereixen un efecte protector es van fer en poblacions asiàtiques, mentre que els que no mostren associació positiva es van fer en poblacions occidentals“, diu Agudo.
Lucía Redondo cita la publicació mèdica següent per destacar que “el consum d’isoflavones s’associa amb una disminució del risc de càncer de mama en dones asiàtiques, però no pas en poblacions occidentals”. Per què hi ha aquesta diferència? “Hi ha diversos factors: per una banda, entre les poblacions asiàtiques es pren més soja, i a més, es consumeix des de la infantesa. Per altra banda, les diferències en la microbiota intestinal també tenen un paper clau en aquest aspecte. La població asiàtica té una capacitat molt més gran de generar un compost anomenat equol, generat per la microbiota a partir de la daidzeïna -una de les isoflavones de la soja. Aquest equol té un poder antioxidant molt superior a la resta d’isoflavones, cosa que podria explicar les diferències de l’impacte del consum de soja en les diferents poblacions”.
Salsa de soja i tempeh
“Cal no sobrepassar els 25 mg d’isoflavones i els 7 g de proteïna vegetals provinents de la soja diaris”
“En població occidental no s’ha demostrat que la soja tingui un efecte preventiu del càncer. S’ha de tenir en compte que no és un producte local ni tradicional. Sempre és preferible consumir llegums d’aquí: cigrons, llenties, mongetes, prèviament remullats unes 12 hores. I si es vol consumir soja cal escollir preferentment els germinats o formes fermentades (miso, shoyu, tempeh), ja que contenen menys antinutrients, com els inhibidors de proteases. Una altra precaució és, si es pren soja, combinar-la amb aliments rics en iode. Així evitarem l’efecte estrumogen i l’aparició de goll. Un exemple clar seria combinar soja amb algues marines; amb una cullerada sopera d’algues hidratades al dia en tindríem prou”, matisa Lucía Redondo.
Per què no hem d’abusar de la soja?
Joan Vidal-Jové, cirurgià oncòleg, apunta que “convé no abusar de la soja (més de 2-3 cops a la setmana) ni prendre complementació nutricional amb soja perquè “pot afectar la funció tiroidal de manera anòmala, ja que s’han vist tant augments com disminucions en els paràmetres d’activitat de la tiroide i això no és un factor saludable per a l’organisme”, afegeix l’oncòloga Natàlia Eres. Lucía Redondo, que subscriu el que diu Eres, i remarca que “hi ha patologies, com l’hipotiroïdisme, en què cal evitar aliments com la soja”.
“Hi ha patologies, com l’hipotiroïdisme, en què cal evitar aliments com la soja”
La soja ajuda a prevenir el càncer de pit si la prenem en petites dosis?
“Els estudis demostren que el consum de soja està associat amb un risc més baix d’incidència de càncer de mama, de recidives d’aquest càncer i de la mortalitat atribuïda”, explica Eres. “El consum de soja consistent en una dieta tradicional japonesa sembla segur per a les supervivents de càncer de mama”, continua l’oncòloga. Ara bé, cal precaució amb les dosis. “Si bé no hi ha una evidència clara de dany, calen més estudis que confirmin la seguretat abans de promoure’n l’ús de dosis altes (superiors als 100 mg d’isoflavones) en pacients amb càncer de mama”, afegeix.
Què passa amb la soja transgènica?
“El problema principal de la soja transgènica i de qualsevol aliment modificat genèticament resideix en què no s’ha estudiat la seguretat d’aquests aliments a llarg termini i els pocs estudis que s’han fet -sobre animals- tenen sospites que hi ha un efecte cancerigen”, explica Lucía Redondo.
“El 90% de la producció mundial de soja és transgènica”, alerta Gogo Bela. “No sóc gens partidària de recomanar el consum de soja modificada genèticament. Un estudi del maig del 2010 fet pel biòleg rus Alexey V. Surov va mostrar evidències que la soja transgènica pot produir esterilitat i mortalitat infantil en hàmsters”.
