Molta gent, a mesura que va avançant el dia, s’infla com un globus. És una sensació molt molesta, fins i tot dolorosa perquè els gasos queden atrapats i no poden sortir i això no és normal.
Hem de diferenciar la inflor de la distensió abdominal. Per una banda, la sensació d’inflor és la que un mateix es nota, però la resta no. L’origen té a veure amb una hipersensibilitat visceral, que es relaciona amb estrès, un excés d’estrògens i una inflamació de baix grau al duodè. Per tant, hi ha una inflamació a l’intestí prim i haurem de descobrir quina és la causa d’aquesta acumulació de gasos.
Per altra banda, hi ha la distensió abdominal, en què efectivament la resta pot veure una panxa inflada com d’un embaràs de tres o quatre mesos. Aquí podem tenir dos problemes: una hipersensibilitat visceral per una inflamació de baix grau i també problemes extradigestius que van més enllà de l’intestí prim (mal de cap i migranya, cansament i contractures lumbars).
Com diu en Xevi Verdaguer, “l’intestí s’està comunicant amb nosaltres i ens avisa que alguna cosa no va bé. Ens hem de convertir en un bon company, perquè si no ens pot amargar la vida”.
La solució implica optimitzar el moviment de l’escombriaire (regulat per les hormones motilina i grelina), que neteja l’intestí com una mànega pastissera perquè tots els residus alimentaris baixin cap al còlon. Si hi ha disbiosi (H. pylori, candidiasi, E. coli, etc.), excés d’estrògens, estrès o una alteració dels ritmes circadiaris, primer s’hauran de resoldre aquests problemes.
Estrès, estrògens o intolerància a la lactosa?
L’estrès és un dels grans mals del segle XXI. De fet, el 42% dels assistents assegura que té estrès. Segons una enquesta feta a gairebé 24.000 persones inscrites al webinar, més de 9.000 declaren que pateixen estrès i a la vegada tenen gasos, inflamació i/o distensió abdominal. Si tenim alguna disbiosi intestinal per paràsits, fongs, excés d’arquees o virus, l’estrès fa que es multipliqui la inflamació i el problema s’agreugi.
L’estrès fa augmentar els gasos tant a l’estómac, intestí prim i còlon. També augmenta la motilitat a l’intestí prim i còlon i provoca caques pastoses i diarrea, típic abans d’un examen o una cursa. El que es diu literalment “cagar-se de por”. En canvi, es redueix la motilitat de l’estómac i s’acumulen els gasos a la part alta.
D’altra banda, l’excés d’estrògens, en el pla digestiu, redueix la motilitat i el moviment migratori complex (d’escombriaire) es frena. Les dones en època fèrtil ho sabran perquè tenen restrenyiment i només van bé de ventre quan tenen la regla, ja que els estrògens estan més baixos.
I ara vegem què passa amb la intolerància a la lactosa. La lactosa és un sucre dels lactis d’origen animal. Quan mengem llet, iogurt, formatge, quefir, ho digerim i ho absorbim a l’intestí prim. Quan l’intestí està inflamat (sobretot, per estrès) és probable que no absorbim bé la lactosa perquè l’intestí no fabrica tanta lactasa. Arribarà al còlon i provocarà un excés de gasos i aigua, que generarà inflor i distensió abdominal.
El gran drama és que un 70% de les persones que tenen problemes funcionals tenen intolerància a la lactosa i no ho saben. I no, no és normal fer una dieta restrictiva sense lactosa (o sense gluten, histamina o fructosa i sorbitol) per sempre. La clau és reparar l’intestí perquè, de fet, en el cas de la lactosa, n’arribarà poca quantitat al còlon, però és beneficiosa perquè actua com a prebiòtic.
La clau és reparar l’intestí perquè, de fet, en el cas de la lactosa, n’arribarà poca quantitat al còlon, però és beneficiosa perquè actua com a prebiòtic.
Xevi Verdaguer no parla de tornar a la llet, però sí que ens interessen els fermentats de cabra ecològics, com per exemple un iogurt o un quefir. Tot això i molt més ho explica en Xevi i el seu equip al primer curs de l’Acadèmia Xevi Verdaguer, “¡Es la leche!”, un curs per recuperar la salut digestiva, més enllà de la intolerància a la lactosa.
Els vostres pets fan pudor, o no?
Fins ara hem parlat dels gasos atrapats a l’intestí prim, però la major part dels gasos es produeixen al còlon, on s’acumulen gran part dels bacteris i, per tant, serà un festival de gasos amb pudor i sense, perquè és on es produeix la fermentació.
Els gasos que fan pudor d’ou podrit són causats per l’àcid sulfhídric (H2S). Són els que no fan soroll i que van acompanyats per femta pastosa o diarreica. En canvi, els gasos provocats pel metà (CH4) es poden identificar perquè són gasos que no fan pudor, fan soroll i es relacionen amb restrenyiment i femta flotant.
Tothom fa pets, no és dolent, però n’hauríem de fer una mica dels dos tipus, perquè tots tenen unes funcions determinades. Si fabriquem un excés de metà o d’àcid sulfhídric, podem tenir problemes associats; l’alimentació hi té molt a veure i ens pot ser de gran ajuda per regular-los.
1-Pets pudents sense soroll i femta pastosa
Si feu molts pets pudents, segurament també tindreu la tensió arterial baixa, periodontitis (sagnat de genives), còlon irritable amb predomini de diarrea o dolors crònics.
És típic de persones que mengen molta carn o greixos d’origen animal. En aquest cas, en Xevi Verdaguer recomana una dieta baixa en sofre i sulfits per frenar el substrat energètic.
Caldria augmentar el consum de vegetals, però s’ha d’anar amb compte amb els vegetals rics amb sofre com l’all, ceba, porros o espàrrecs. També s’hauria de reduir la proteïna animal (carn i derviats) i els sulfits (present en les begudes alcohòliques o com a conservant, per exemple, de la fruita deshidratada).
També seria bo augmentar el consum de greixos (fruita seca i llavors i oli d’oliva extra) i alvocat, soja fermentada (miso, tempeh, tamari, natto i iogurt) i en general, el d’aliments fermentats (kombutxa, xucrut, kimchi…).
2-Pets sense pudor, que fan soroll i femta que sura
Si fabriqueu més metà i feu pets sense pudor i sempre us sura la femta, podeu tenir patologies tan diverses com sobrepès, colesterol elevat, diabetis tipus 2, còlon irritable amb tendència al restrenyiment i serotonina baixa (mal de cap, insomni, depressió o dolors crònics).
Són persones que fan una dieta basada en vegetals, vegetariana o vegana. En aquest cas, s’hauria de seguir una dieta baixa en FODMAP. També s’ha d’eliminar la carn vermella i d’origen animal i l’alcohol.
S’ha d’augmentar el consum de greixos saludables, polifenols (lli, fruits del bosc, te verd), proteïnes d’origen vegetal (especialment soja fermentada), aliments rics en sulfats i algues.
Pot resultar curiós que persones vegetarianes també facin pets pudents si consumeixen molts ous o aliments rics en sulfits, com la fruita deshidratada.
La part positiva és que “les millores es veuen molt de pressa; el que mengem avui ho caguem demà i durant el camí tenim gasos”, assegura Verdaguer
Vull més informació del curs ¡Es la leche! |