Recordeu que fa un any us avançàvem la notícia que Govern espanyol preparava una llei per regular –per fi– el buit legal que hi havia entorn del pa integral? Doncs, ja ha estat aprovada!

Fins ara, la fabricació i el comerç del pa al nostre país estaven regulats per una normativa del 1984, però l’aparició de productes i avanços tecnològics nous han fet evident que calia una legislació nova per abordar certs aspectes. Un era el buit legal que hi havia respecte de l’etiqueta de “pa integral”, que permetia anunciar com a integrals productes que realment no ho eren.

Quins beneficis té aquesta normativa nova?

Nova definició de “pa integral”

Un dels punts més importants que aborda aquesta normativa és la definició del concepte “pa integral”.

La definició de la normativa antiga era molt difusa, ja que el definia simplement com a pa “elaborat amb farina integral”, i això podia englobar des de pans amb 1% de farina integral (i la resta blanca) fins a un 100%. Això complicava la tasca de triar pa i ens feia caure en l’error de comprar un pa pensant que era més saludable quan en realitat potser no ho era.
La nova normativa, en canvi, ho acota molt més. A partir d’ara, només podran anomenar-se “pa integral” els elaborats amb 100% farina integral; la resta de pans que no estiguin elaborats exclusivament amb farines integrals hauran d’indicar clarament el percentatge en l’etiqueta.

A més, la llei també indica que els pans considerats “multicereals” han d’estar elaborats amb tres farines o més, i que cada una hi ha de ser en una proporció mínima del 10%.

Passa el mateix amb els pans fets amb farina de sègol, civada o altres farines que no siguin de blat. A partir d’ara, per poder anomenar-se “pa de sègol”, cal que sigui fet exclusivament amb aquesta farina; si en porta de més tipus cal indicar-ne el percentatge.

Nova definició de la massa mare

A diferència del llevat químic o de la resta d’impulsors, la massa mare és un ferment elaborat amb farina i aigua que es deixa fermentar a temperatures càlides perquè els llevats i bacteris de la farina mateix creixin de manera natural. És el ferment que ancestralment es feia servir per preparar el pa.

La normativa anterior també generava certa confusió sobre la denominació “elaborat amb massa mare”; de fet, hi havia molts pans que s’etiquetaven com a tal quan en realitat contenien altres impulsors de la fermentació. A partir d’ara, però, amb la nova normativa, el concepte de “massa mare” queda ben definit i especificat, i només els pans preparats amb aquest ferment natural es poden etiquetar com a tal.

Limitació de la quantitat de sal afegida

Un altre dels punts considerats dins la nova normativa és la reducció del contingut en sal en el pa. Aquesta decisió és fruit de les negociacions entre les diferents administracions.

El pa és un aliment que no conté gaire sal, però, si se’n menja gaire, el pa pot suposar una de les fonts principals d’aquest mineral dins la dieta. Per això, el nou decret inclou aquesta proposta. El contingut màxim de sal permès són 1,31 g per cada 100 g de pa (és a dir, 13,1 g per cada quilo de pa).

Els productors de pa tenen temps fins al 2022 per complir aquesta restricció en el contingut de sal. 

Reducció de l’IVA

Fins ara, el pa integral i el pa elaborat amb altres farines que no fossin de blat tenien un IVA del 10%, mentre que el del pa comú era del 4%. Aquesta diferència s’acabarà gràcies al nou decret, que aplica un IVA reduït a molts altres tipus de pans que fins ara no el tenien.

Per tant, comprar pa 100% integral i de massa mare, sense enganys, serà possible i al mateix preu que el blanc! És una gran notícia que ajudarà a fer que la població pugui comprar pans de més bona qualitat.