Alimentació eco. Socialment més eco.
L’agricultura i la ramaderia ecològica són en si un ecosistema sostenible: aporten benestar animal i ofereixen menjar sa i segur. Els avantatges que presenten van més enllà del que és purament nutricional.
Mediambientals: s’obté una qualitat més bona del sòl, es frena l’erosió, s’ajuda a recuperar la qualitat de l’aire i de l’aigua, no es malmet la capa d’ozó, s’afavoreix la biodiversitat i es consumeix menys energia.
Socials: significa més autonomia per al productor, més suport a la població rural, menys despesa pública i un comerç just. Proposa alternatives que conjuguen els interessos dels petits productors a tot el món.
D’impuls per a la creació de llocs de treball al camp, ja que l’agricultura ecològica requereix la feina i la presència dels agricultors.
D’enriquiment econòmic de cada país: es propicia el comerç local i estacional posant en contacte persones amb interessos comuns que poden establir relacions a llarg termini, sostenibles i beneficioses per a tothom.
De salut: s’aconsegueixen productes de més qualitat, amb més concentració de nutrients, sense pesticides, altres residus tòxics ni additius artificials.
No hi ha dubte. El mercat ho deixa ben clar. Els productes ecològics acostumen a ser un 25% més cars que els convencionals. En l’alimentació industrial s’ha prioritzat aconseguir el millor preu del mercat. L’alimentació ecològica va més enllà: busca millorar la qualitat del producte, la salut del consumidor i la del medi ambient.
El preu dels aliments convencionals és completament artificial: es basa en la competència lliure dels mercats internacionals i, sobretot, en la mala qualitat de la matèria primera. L’objectiu és aconseguir preus molt competitius sense tenir en compte els efectes mediambientals que poden tenir l’elaboració dels seus productes i les condicions de mà d’obra que els fa, ni si el producte final té propietats nutricionals òptimes per al consumidor. Realment no hi ha gaire semblança entre un pa fet amb farina de blat de cultiu ecològic i fermentat amb llevat mare, i un producte que es fa anomenar pa i que conté farina blanca i llevat industrial. No són comparables ni des del punt de vista nutricional ni des del que aporten a un estat de salut òptim. Quan una persona adquireix un producte ecològic està invertint en salut, en medi ambient, en solidaritat i en el futur. És bo tenir en compte tots aquests factors a l’hora de comparar els preus.
Els esquemes convencionals de la producció d’aliments
Matèries primeres del sud, transformades al nord. Ens trobem en una globalització de la producció agroalimentària, en un context mundial de preus imposats per les multinacionals, en què no es tenen en compte els perjudicis causats al tercer món. El resultat: un consumidor que ha adquirit uns hàbits de compra molt difícils de canviar pel que fa al tema de preu; se li fa difícil assumir que un producte sigui més car del que marquen les tendències, però també li costa entendre el concepte de producte de temporada, ja que no acaba d’acceptar que un determinat aliment costi de trobar segons l’època de l’any.
Els productes ecològics no resulten més cars per a l’economia familiar
Cada vegada hi ha més casos de càncer, infertilitat, estrès, obesitat, síndrome premenstrual… Malalties originades per deficiències nutricionals i que, segons informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), van creixent any rere any. Tenir un bon estat de salut no només vol dir no tenir malalties, sinó promocionar una salut positiva, aconseguir un organisme vital i fort i també fer tot allò que és a les nostres mans per prevenir malalties futures. Moltes investigacions assenyalen els aliments com una de les causes principals d’aquestes malalties.
Si tenim en compte que, segons dades oficials, el 60% de les malalties degeneratives estan relacionades amb el menjar, seria interessant tenir en compte el consum d’aliments ecològics. Per una banda, contenen més quantitat de nutrients per unitat de pes a diferència dels aliments convencionals –avui en dia ja hi ha estudis científics que ho verifiquen–, i, per altra banda, si tenim en compte els costos de producció i els problemes de contaminació que ocasiona l’agricultura industrial o agroquímica, veurem que aquesta acaba sent més cara per als contribuents i per al govern. Des d’aquesta visió global de l’economia, l’agricultura ecològica és una manera de producció que no només té en compte els aspectes relacionats amb la salut i el medi ambient, sinó que a més regenera i enriqueix el patrimoni de l’agricultor i, per tant, de la natura. En definitiva, el consum d’aliments ecològics suposaria un estalvi tant per a les famílies com per a les autoritats sanitàries.
Creix un perfil nou de consumidor preocupat per la salut i el medi ambient
El perfil del consumidor de productes ecològics és el d’una persona de classe mitjana amb un nivell mitjà-alt d’informació. El consumidor que s’apropa al consum de productes ecològics està sensibilitzat amb la salut, busca una alimentació més saludable i de més qualitat, sense additius sintètics. Per altra banda, també té en compte el criteri mediambiental, i vol, a més, un sabor més bo i uns productes de qualitat. Són persones que tenen una preocupació especial per la salut, pel risc de contaminants dels aliments i de la possible existència de residus agroquímics, i per la qualitat mediambiental i l’impacte dels sistemes d’agricultura moderna sobre el camp i el paisatge.
Tot i l’inconvenient del preu, el sector ecològic continua creixent
Tot i que el tema del preu sembla un inconvenient per a molts consumidors, els estudis indiquen que el sector ecològic creix de manera clara i espectacular. Aproximadament s’estima que augmenta a un ritme entre el 20% i el 40% anual segons els països.
Informació cedida per l’Associació Vidasana
