La prevenció: la clau per arribar-hi a temps

Si tenim quadres al·lèrgics durant les èpoques estacionals, és important prevenir i actuar abans que comencin a aparèixer. Per tant, una bona opció és començar a preparar l’organisme a partir del mes de febrer. D’aquesta manera, quan arribi l’època crítica podrem alleugerir o eliminar els símptomes d’al·lèrgies.

A part d’enfortir el fetge i els intestins amb les recomanacions que hem comentat abans, dins del món de la complementació natural trobem preparats específics que ens poden ajudar a alleugerir els símptomes de les al·lèrgies primaverals, com per exemple la quercetina, la vitamina C, la cúrcuma i l’ortiga. Allerg+ d’Eophy, Quercitina Complex de Solgar, Allergforte Health Aid, Quercitin Plus de Nature’s Plus són alguns dels molts productes destinats a alleugerir els símptomes de les al·lèrgies primaverals.

D’aquí a un mes aproximadament, quan comencin a florir els arbres, més d’un començarà a tenir picors, falta d’oxigenació, mucositat. Abans, hi havia poques  persones amb al·lèrgia primaveral; avui dia l’excepció són les que no en tenen. Un dels motius que fan que cada vegada hi hagi més casos d’al·lèrgies és el debilitament del terreny de la persona: un fetge carregat de toxines i un sistema intestinal deficitari i hiperpermeable. Amb l’alimentació i una complementació correcta podem millorar la resposta de l’organisme.

L’organisme té mecanismes per fer front a una agressió externa, però de vegades aquests mecanismes fallen i és llavors quan apareixen respostes anormals o excessives del sistema immunitari. Normalment aquests símptomes s’acostumen a tapar amb antihistamínics, que calmen les molèsties, però que en realitat no solucionen el problema, que encara existeix; només cal verificar-ho deixant de prendre els medicaments. Per solucionar-ho, hem de confiar més en el sistema defensiu propi i en l’organisme, i conèixer les eines que ens ajuden a enfortir-lo.

Les barreres naturals del cos

La millor nutrició per combatre l’al·lèrgia primaveralEl cos es protegeix de les agressions externes per mitjà de la pell i de les mucoses. Perquè un organisme tingui una resposta al·lèrgica, fa falta que l’al·lergogen travessi les barreres naturals de protecció i arribi a l’interior com un estrany. El sistema immunitari respon de manera anormal; en el cas de les al·lèrgies respiratòries, els símptomes clàssics són obstrucció nasal, esternuts, picor al nas i picor d’ulls. Aquesta reacció és conseqüència del contacte d’una substància aliena que anomenem al·lergogen, i que pot ser el pol·len, els pèls de determinats animals, els àcars, entre d’altres. El resultat de tot això és una cascada d’esdeveniments que engeguen una resposta al·lèrgica del sistema immunitari.
Quan un al·lergogen –per exemple, el pol·len– entra en contacte per primera vegada amb l’organisme, és reconegut per un tipus de glòbuls blancs, els macròfags, que són molt presents en pell i mucoses, i formen part de la primera línia de defensa de l’organisme. Els macròfags passen la informació d’aquest primer contacte amb l’al·lergogen a altres cèl·lules immunitàries,  els limfòcits B, que fabriquen anticossos específics en gran quantitat: les immunoglobulines (IgE). Les IgE ràpidament passen a la sang per fixar-se sobre els mastòcits, abundants en pell i mucoses, perquè, d’aquesta manera, quan el sistema immunitari torni a entrar en contacte amb el mateix antigen, s’activin les IgE fixades en els mastòcits i s’alliberin histamina i altres substàncies inflamatòries, que provoquen els símptomes d’al·lèrgia.

Fetge i intestins: els dos òrgans que hem de cuidar per prevenir al·lèrgies

El fetge és el nostre laboratori. És l’òrgan que s’encarrega de filtrar la sang i d’eliminar les substàncies tòxiques que entren a l’organisme. A més, extreu els nutrients essencials –com ara la vitamina A, D i minerals com el zinc, el ferro i el coure– provinents de la dieta i els emmagatzema per al moment que l’organisme els necessiti. Té la funció fonamental de regular el metabolisme, ajuda a emmagatzemar el glicogen per utilitzar-lo com a font d’energia i s’encarrega de mantenir la glucèmia (sucre en sang) constant. Si aquest òrgan no funciona bé, podem tenir nàusees, sobrecàrrega i acumulació de toxines, fet que es tradueix en esgotament físic, inestabilitat del sucre en sang amb risc de tenir hipoglucèmies i possibilitat que apareguin al·lèrgies i sensibilitat alimentària, entre altres desajustos orgànics.

Per assegurar un bon funcionament hepàtic és important fer, uns mesos abans de la temuda al·lèrgia, una dieta depurativa per ajudar a drenar i a eliminar les toxines acumulades i alleugerir la càrrega del fetge, perquè aquest pugui començar a col·laborar de manera favorable. Una bona manera d’eliminar les toxines acumulades seria prendre infusions de boldo, fer una dieta més aviat vegetariana durant unes setmanes, consumir aliments amargants com carxofes, raves, endívies, escarola. Si la persona es nota amb una sobrecàrrega important, llavors podem recórrer a la complementació natural, com per exemple aminoàcids sulfurats o algues clorel·la o espirulina, riques en clorofil·la i que ajuden a eliminar les toxines acumulades.

D’altra banda, també hem de cuidar el sistema intestinal. Moltes persones amb problemes al·lèrgics poden tenir hiperpermeabilitat intestinal, una situació que dificulta dur a terme correctament les funcions de barrera intestinal –com són el transport de nutrients–, les immunològiques i les de fer de barrera física de substàncies i microorganismes dolents. Això fa que s’activi el sistema immunitari i que es desencadenin respostes inflamatòries. Per enfortir el sistema intestinal, és bàsic assegurar una bona flora intestinal, que s’encarrega de funcions diferents, com defensar l’intestí davant d’infeccions, ajudar a absorbir correctament els nutrients i a digerir alguns aliments, i també és imprescindible per sintetitzar determinats nutrients com la vitamina K i les vitamines del grup B.

Per tant, si hi ha un funcionament intestinal irregular és important aportar per mitjà de la dieta nutrients probiòtics presents en els iogurts, quefirs i aliments fermentats com tamari, miso, tempeh, pickles… i prebiòtics presents en la fibra alimentària. D’altra banda, també podem recórrer a una bona complementació rica en aquests dos components.

Si hi ha hiperpermeabilitat intestinal, és interessant evitar els aliments que pensem que ens produeixen més intolerància i també els que ens poden irritar la mucosa intestinal, com el cafè, begudes amb gas ensucrades, xocolates, farines refinades… Un bon complement que ajuda a recuperar la permeabilitat intestinal és la Lglutamina i l’aigua de mar isotònica.

 

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut

  @Jordinacasa   @jordinacasa
Jordina Casademunt

Ara pots demanar cita amb la
Jordina Casademunt a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic