L’Alejo Cabeza és psicòleg evolucionista cetogènic, una barreja entre psicologia i nutrició que em té fascinada. Si seguiu el seu compte d’Instagram, veureu que és un amant de la dieta cetogènica. A ell la bona alimentació li va canviar el cervell i avui ajuda milers de persones, des de la seva consulta a Mallorca, amb teràpia psicològica i bons hàbits de vida. L’Alejo participa en el programa “Apaga’t, insomni” per donar un cop de mà a tots els alumnes que no descansen bé per culpa de l’estrès.

Alejo Cabeza

Com vas arribar a la nutrició, sent psicòleg?

Jo vaig estudiar Psicologia, i vaig passar una crisi existencial molt forta: depressió, atacs de pànic, emocions molt negatives, pensaments molt desagradables… i, és clar, pensava: com pot ser que un psicòleg tingui això? I em vaig adonar que amb les eines que jo tenia -del corrent cognitiu conductual que havia après a la universitat-, no era capaç de governar aquest estat mental ni de superar-lo ni res.

Aleshores vaig fer com un camí de recerca i d’exploració i vaig arribar a la TREC (Teràpia Racional Emotiva Conductual), de l’Albert Ellis, que m’agrada molt perquè mama molt de la filosofia estoica, que ara està tan de moda. Era el 2014 i jo en aquell moment no havia sentit a parlar de la dieta cetogènica ni dels estoics, que avui es porta tant. I vaig fer una autoteràpia de dos anys i em va anar molt bé. Vaig ajudar molta gent. Al cap d’un parell d’anys, però, vaig tornar a tenir alguna baixada emocional, sentia que no estava en la meva millor versió.

De veritat? Com se sap si no estàs en la teva millor versió?

Jo ho tenia claríssim i vaig veure que havia de cercar alguna cosa més. No sé com vaig arribar als paradigmes de la paleo, però el 2016 vaig descobrir la dieta paleolítica i tot em va quadrar. Pensa que jo sempre he estat molt evolucionista, molt de l’evolució de l’espècie, de Darwin, i em vaig posar també a estudiar molt el tema, ho vaig aplicar al 100 % i vaig millorar moltíssim.

Què vas notar?

La vitalitat. Molt bèstia. I també vaig prendre consciència que era un analfabet de l’alimentació. I també hi vaig afegir la respiració, amb la tècnica de Wim Hof. Vaig entendre que, per modificar la química del cervell, per canviar-la, podem utilitzar la respiració.

I em temo que això no s’acaba a la paleo...

No. Llavors vaig anar a un nutricionista aquí, a Mallorca, perquè m’ajudés a fer la paleo amb més criteri, i em va fer veure que potser estava prenent massa fructosa i que em faltava greix a l’alimentació. Això em va anar orientant cap a la dieta cetogènica. De fet, als Estats Units ja hi havia psiquiatres que estaven empenyent fort en aquesta direcció.

De fet hi ha força literatura científica que relaciona la dieta cetogènica amb la millora de nens que pateixen epilèpsia o en casos d’autisme.

Sí! I és això, tu pots estar fent molta feina en el camp psicològic, però si tens un dèficit hormonal, la vitamina D per terra, no aportes greix saludable a l’organisme, etc. no sortiràs de certs pensaments només rumiant-hi.

Això de ser psicòleg cetogènic és una especialitat que no deu tenir ningú al món, no? O sí? [Riem]

No ho sé, però és que és de lògica, és a dir, al final la gent va al psicòleg perquè se sent infeliç i el que vol és tenir una experiència vital i completa de felicitat.  Aleshores, tu no pots renunciar a abordar tots els pilars per tenir una vida saludable: alimentació, gestió de l’estrès, descans, exercici, moviment i connexió amb la tribu. Si un psicòleg no ho aborda bé, al pacient li queda molt coixa, la nostra intervenció, i farà sessions i més sessions i no millorarà. Potser els seus alts i baixos emocionals tenen molt a veure amb la ingesta de sucre d’absorció ràpida i té pics de glucèmia constants.

Parlem de la tribu. Ha estat el darrer pilar que has comentat. M’interessa. Els meus 5 pilars són els mateixos, però en lloc de la tribu parlo d’allunyar-se dels tòxics.

La natalitat va en funció del suport de la tribu: les donen que tenen les mares, o perceben les mares, a una distància més llunyana, tenen menys fills que les dones que tenen les mares vivint més a prop seu. Realment se’ns ha enganyat: per criar nens no n’hi ha prou amb un pare i una mare. Necessitem una tribu com les d’abans, quan els nens a l’estiu desapareixien, se n’anaven amb els cosins grans, els tiets, els avis. Es repartien una mica i els pares podien tenir una experiència existencial diferent. No s’angoixaven amb l’educació. Ens cal la tribu per viure perquè, psicològicament, criar nens en soledat és molt estressant. No estem fets per criar individualment.

M’impacta molt que expliquis això. Tots tenim sempre la sensació de no arribar a fer prou bé el paper de mares i pares i, en molts moments, de voler fugir corrents de la criança. Això és perquè estem desbordats i és extremadament bèstia per a una persona, a estones. I no tenir temps per a un mateix és terrible, en realitat.

Clar! Has de tenir temps per al teu desenvolupament personal, la teva autorealització. Hi ha persones a qui els és igual, però hi ha persones segurament com tu que necessiten tenir un significat de vida i deixar aquest món millor de com el van trobar. Necessites la teva missió i compatibilitzar-la amb la criança.

No tothom té un propòsit...

No és fàcil, però has de rumiar quin sentit dones a la teva vida, és a dir, què vols que posi a teva làpida.

Això ho expliques al programa “Apaga’t, insomni”, on participes amb vídeos que ajudaran les persones amb insomni per estrès a través de consells que podran posar en pràctica. A més, estaràs al costat d’en Marcello Soi, al fòrum, durant trenta dies contestant qualsevol dubte que tingui a veure amb l’insomni, l’estrès i la gestió emocional. Quin regal, Alejo!

Si penso en l’estrès que molts patim, una de les grans causes podria ser aquesta falta de tribu. Què creus que va primer: l’insomni o l’estrès que ens porta a l’insomni? L’insomni pot aparèixer arran d’un dolor crònic o hi pot haver altres motius?

Al final jo m’adono que tot té moltes causes, que l’insomni és multicausal, i per això feu un programa tan complet, perquè justament s’han de revertir diferents “potes”. Crec que per debutar en l’insomni has de fer una mala gestió de l’estrès psicològic, però després segurament també ets una persona sedentària que no fas esport, que no estàs estones llargues sota la llum del Sol, que tens soledat percebuda… Fins i tot pot ser que tinguis família, però dins del teu cap et sentis tot sol, no? Són una sèrie de coses que crec que al final poden fer que tu t’iniciïs en l’insomni. I l’alimentació també hi fa molt. La gent fa àpats molt forts amb digestions molt pesades.

Com ajudes els pacients a rebaixar l’estrès i agafar el son?

Hem de reorientar el pensament repetitiu típic que tenim de nit de “no puc dormir, no puc dormir” cap a una altra direcció més interessant i relaxant. Hi ha quatre preguntes sobre el desenvolupament personal que m’agraden molt per anar a dormir i són: què he après avui?, que sembla una pregunta fàcil però és molt difícil perquè sempre aprenem alguna cosa. En aquell moment, però, et poses a pensar i moltes vegades et quedes adormit només a la primera pregunta. Jo ho intento fer cada vespre. La segona és: en què he millorat? La tercera: què he aportat avui? He ajudat algú avui? He millorat l’estanteria? He ordenat els llibres? He estat jugant amb els nens? Què he aportat jo a aquest món avui? I la cinquena: amb què he gaudit? Aquestes preguntes són relaxants i positives i ens aparten del rum-rum del “no em puc adormir”.

També dius que hem de desmuntar les creences irracionals...

Sí, les creences irracionals són molts cops heretades de la cultura, com per exemple “amb 40 anys has de tenir nens, una feina i una casa en propietat”. I tu, de sobte, et veus que tens 40 anys, que no tens fills, no tens una feina estable i que estàs de lloguer. Aquesta creença irracional et pot traumatitzar i pot fer que tinguis una experiència vital molt negativa. Però si comencem a desmuntar aquesta creença, tot millora. On ho posa, a l’univers, que això sigui veritat? I quanta gent de 40 anys coneixes que sigui més feliç que tu pel fet de tenir fills? Etc. etc.

Què difícil! Les creences irracionals les tenim gravades a foc...

Però amb teràpia les anem desconstruint, les exposem davant de nosaltres, sense interpretar-les ni jutjar-les per despolaritzar aquesta càrrega emocional i recondicionant, que és una altra tècnica per combatre les creences irracionals.

Des que has entrat a la paleo i a la ceto, recomanes als teus pacients que les segueixin?

La paleo, segur. I després si ja volen una experiència superguerrera els proposo la ceto. N’he après molt i veig els resultats a la consulta.

Si voleu conèixer més de prop els consells de l’Alejo, a partir del 15 de febrer estarà participant com a professor del programa “Apaga’t, insomni”.

No descansar bé durant la nit per culpa de l’estrès, té remei?

L’estrès provoca insomni, i aquest a la vegada pot ser causant de l’estrès. Junts formen un cercle viciós que cal controlar ja que pot suposar conseqüències molt negatives per a la salut.

Us ha passat alguna vegada que marxeu a dormir i l’únic que se us passa pel cap és “no puc dormir, no puc dormir…” mentre aneu donant voltes i voltes sobre vosaltres mateixos al llit.

Existeixen diferents alternatives molt senzilles i fàcils de posar en pràctica i, el més important, efectives per canviar aquest pensament recurrent.

L’insomni per estrès és un dels problemes a l’hora de dormir que causen més danys a la salut i afecten la vitalitat de la persona que el pateix. Però heu de saber que podem posar-hi remei. Si voleu descobrir tots els consells de l’Alejo, durant 30 dies us acompanyarà a aprendre a gestionar l’estrès per dormir millor al programa “Apaga’t, insomni”. Feu clic aquí o al botó de sota per saber com dir adeu a l’insomni.

Apaga el teu insomni!

 

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuria__coll