Ens trobem a l’Espai Boisà amb la nutricionista Andreina White, especialitzada en el tractament biomèdic per a trastorns en el desenvolupament. Les seves bases es van forjar al costat de la doctora Maria Jesús Clavera Ortiz després d’arribar a Barcelona per ampliar els seus estudis en immunologia avançada i en nutrició i metabolisme. Fa dos anys i mig que torna a viure al seu país d’origen, Veneçuela, tot i que ve sovint a Barcelona per tractar pacients amb autisme i per oferir conferències sobre aquest tema. La majoria de professionals coincideixen a considerar l’autisme com un trastorn multifactorial que desperta múltiples interrogants. Ara bé, hi ha diversos estudis que apunten cap a una possible connexió entre el cervell i l’aparell digestiu. Parlem amb l’Andreina White de tot això, perquè ens expliqui, des de la seva experiència, quina importància poden tenir els aspectes nutricionals i digestius en el tractament d’aquests casos.

AndreinaWhite8

Parteixes de la premissa que l’autisme és una conseqüència neurològica causada per una intoxicació, què vol dir això?

Els nens que pateixen algun tipus de trastorn en el desenvolupament (TD) tenen certes vulnerabilitats genètiques que fa que tinguin un intestí sensible i això fa que fàcilment s’inflami i es faci permeable. Aquests problemes intestinals provoquen entre altres coses: alteració del sistema immunològic, deficiències nutricionals importants, desequilibri en la flora bacteriana, etc. Una altra vulnerabilitat genètica d’aquests nens afecta la capacitat per desintoxicar-se i trobem un augment de toxines que afecten neuronalment. Per tant, aquests nens són molt més sensibles als tòxics moderns.

Podem dir que segueixen un patró similar?

En quasi tots els casos es detecta intolerància als lactis i al gluten i, en un 99% dels casos, es detecten problemes intestinals com inflamació, gastritis, flora bacteriana disbiòtica, etc. La candidiasi en nens amb aquesta patologia, per exemple, provoca uns símptomes semblants als de l’alcohol i en certs moments això fa que puguin semblar perduts, es posin a plorar o a riure de sobte o tinguin una actitud estranya. És molt important que s’entengui, però, que aquests nens no tenen un problema psicològic, sinó biològic.

AndreinaWhite2

En què es basa el tractament biomèdic?

En la mesura del possible, el tractament biomèdic consisteix a “traslladar” el nen a un entorn alimentari i ambiental similar al dels nostres besavis o rebesavis. Com que no pot desintoxicar bé, el primer que cal fer és no carregar-lo de toxines. Això implica una dieta molt estricta a base de productes 100% ecològics i naturals. Es tracta d’eliminar els colorants i conservants, els sucres, els greixos trans, els aliments processats i refinats, els fertilitzants i pesticides i descartar l’ús de microones i plàstics. Hem d’intentar apropar-nos a la dieta dels cavernícoles i seguir el sentit comú. Una dieta ecològica a base de fruita, verdura, proteïnes animals (de manera controlada), etc. L’alimentació pot tenir un paper molt important en el tractament de l’autisme perquè gràcies a aquest tipus de dieta aconseguim reparar el tracte digestiu i la flora bacteriana, desintoxicar el cos, disminuir l’estat inflamatori del nen i reprendre l’activitat normal del cervell.

“El tractament biomèdic consisteix a “traslladar” el nen a un entorn alimentari i ambiental similar al dels nostres besavis o rebesavis”

Hi ha aliments que directament no se’ls posen bé?

Tots els aliments que contenen gluten: el blat, el sègol, l’ordi, l’espelta, el kamut i la civada; però també altres cereals com el blat de moro, l’arròs, el mill o el teff. Per això no els podem donar alguns aliments etiquetats “sense gluten” però que contenen altres cereals. També els fan mal els lactis, els sucres, la soja, els peixos grans que puguin estar contaminats de mercuri i tots els aliments processats. En canvi, aliments com la castanya, l’alvocat, el coco, certes fruites o el carbassó, que contenen greixos, els solen ser molt beneficiosos. L’aigua de mar també té un paper important en el tractament d’aquests casos, atès que ajuda a curar l’intestí, és un multimineral i regula el pH sanguini.

AndreinaWhite3

Com els afecten les deficiències nutricionals?

El fet de tenir falta de flora intestinal i un intestí permeable fa que tinguin deficiència en la síntesi i en l’absorció de nutrients i minerals com la vitamina B12, la biotina, la vitamina K, alguns aminoàcids, així com el magnesi, el zinc o l’omega-3. I aquesta manca de nutrients provoca que les funcions normals del cos, però especialment del cervell, no es puguin desenvolupar de manera correcta. Per compensar-ho els podem donar complements però de manera molt controlada i específica per a cada cas.

La dieta funciona igual en tots els pacients?

Molts nens no en tenen prou amb les pautes bàsiques d’una dieta saludable i natural, perquè hi ha aliments que, a ells, de manera particular, no se’ls posen bé. En aquests casos necessiten patrons específics i cal dissenyar una dieta per a cada nen. Per dur a terme el tractament biomèdic es fan diverses proves: genètiques, d’intolerància, de metalls pesants, s’analitza l’orina, la matèria fecal… No hi ha dos nens iguals i, per tant, el tractament tampoc no ho pot ser.

AndreinaWhite4

Perquè sigui efectiu, aquest tractament ha d’anar de bracet amb altres teràpies, oi?

Evidentment, la part psicològica és important i s’ha de treballar molt bé. Un nen autista no se’n sortirà només tenint en compte la dieta, però tampoc només amb teràpies. L’òptim és treballar totes dues vies.

Més enllà de l’alimentació, hi ha altres factors que els puguin afectar de manera directa?

I tant! A part de l’alimentació cal tenir en compte els tòxics ambientals (ones electromagnètiques, contaminació ambiental…), l’estrès psicològic i les infeccions. Aquests nens són propensos a tenir una flora bacteriana disbiòtica que els pot provocar candidiasi, Helicobacter pylori, Clostridium… Perquè s’entengui: si tens un ratolí en una caixa i li introdueixes conservants i altres tòxics, en quantitats no estrambòtiques, segurament no li passarà res. No obstant això, ningú ha fet la prova de tenir un ratolí exposat a tanta contaminació com a la que estem exposats avui dia.

AndreinaWhite5

Quines millores es poden veure en els nens que segueixen aquest tipus de teràpia?

Des de la meva experiència, constato que un nen pot començar a millorar al cap de poques setmanes d’haver iniciat el tractament i aquestes millores van creixent progressivament. Per veure els màxims resultats es poden tardar fins a tres anys. Ara bé, per avançar cal seguir el tractament meticulosament. Les millores es poden percebre sobretot en la seva conducta i en el fet que pot disminuir el grau del trastorn. Si se segueixen tots aquests paràmetres i no hi ha canvis de conducta cal veure què falla. Per això cal saber si hi ha aliments que no haurien de fer-li mal però als quals desenvolupa una intolerància particular i li afecten la conducta.

Hi ha evidències que els tòxics als quals estem exposats puguin afectar el fetus des de l’embaràs?

Creiem que en certa mesura l’autisme es pot prevenir perquè hi ha diversos factors que poden condicionar la criatura des del moment de la gestació: una mare d’edat avançada, amb estrès o candidiasi intestinal durant l’embaràs, antecedents de malalties autoimmunes a la família, antecedents d’avortaments previs, cesàries… Durant els mesos previs a la gestació la mare ha de cuidar-se molt, però també el pare. És important no prendre pastilles anticonceptives durant gaire temps, prendre probiòtics i plantes medicinals per ajudar a depurar el cos i, per descomptat, tenir una alimentació natural i saludable.

AndreinaWhite6

I durant el període de lactància?

És un període crucial i la mare ha tenir una alimentació saludable i equilibrada. Els primers mesos de vida són molt importants en el desenvolupament del nadó i cal vigilar la introducció alimentària. Cal evitar els aliments processats, llaminadures… Quan es detecta l’autisme, el nen ja té un o dos anys i no es pot atribuir a una causa única. Tot i la vulnerabilitat genètica a tenir aquest trastorn, un nadó no neix autista sinó que l’entorn fa que el trastorn se li desenvolupi.

AndreinaWhite7

Per a més informació:

El tractament en xifres, estudi d’una mostra a Catalunya

La doctora i psicòloga Anna Vallès Runge –en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya– l’any 2007 va fer un estudi amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia d’un tractament biològic i dietètic per atenuar els símptomes autistes. Aquest estudi va arribar a la conclusió que els símptomes autistes podien millorar amb tractaments de desintoxicació de l’organisme, tractant l’intestí i corregint mitjançant la dieta i complements dietètics els errors metabòlics i les funcions digestives. De les conclusions també s’extreia la conveniència d’aprofundir més en les possibilitats d’aquestes teràpies a l’hora de tractar l’autisme.

Tots els pacients que van finalitzar l’estudi van obtenir puntuacions més baixes en el test CARS* i, per tant, van registrar una disminució dels símptomes autistes. Els resultats van ser els següents:

  • 8 casos van disminuir més d’un 20%
    2 casos van disminuir entre un 10 i 20%
    3 casos van disminuir entre un 0 i un 10%

El pacient que més va millorar va passar de la categoria ‘greument autista’ al límit inferior de la categoria ‘lleugerament autista’.

Podeu llegir l’estudi complet en aquest enllaç.

*El test CARS permet identificar els nens amb autisme i valorar-ne la gravetat.

Irina Tasias

Irina Tasias
Periodista