Carmen Peláez investiga la relació que hi ha entre malalties com l’obesitat, la inflamació crònica, l’ansietat, la depressió o l’autisme i el bon funcionament de la microbiota: els bacteris de l’intestí.

Treballa al departament de Biotecnologia i Microbiologia dels Aliments de l’Institut d’Investigació en Ciències de l’Alimentació (CIAL-CSIC) i és la cap del Grup de Biologia Funcional de Bacteris Làctics. Del 2009 al 2012 ha estat la vicepresidenta d’Investigació Científica i Tècnica del CSIC, i abans havia coordinat durant quatre anys l’Àrea de Ciència i Tecnologia d’Aliments en la mateixa institució. L’entrevistem durant la Fira Alimentària, en què ha participat en una taula rodona amb Francisco Guarner per explicar la importància de la bona salut de la microbiota i com evoluciona al llarg de la vida.

CarmenPelaez5

 Abans de res, com podríem definir la microbiota?

La microbiota és el conjunt de microorganismes que hi ha dins del tracte digestiu i també en moltes altres zones del cos. Les dues grans funcions de la microbiota intestinal són col·laborar amb la nutrició i estimular i regular el sistema immunitari. Per tant, si hi ha cap disfunció, es poden originar trastorns metabòlics i immunitaris.

De quina manera funciona la microbiota?

Quan estem sans, la microbiota intestinal manté un equilibri d’intercanvi simbiòtic amb l’intestí que s’anomena homeòstasi. Aquest intercanvi ens permet mantenir una funció digestiva correcta i un sistema immunitari actiu i estable. Això és el que anomenem salut intestinal. De manera molt general es pot dir que la microbiota intestinal permet que l’organisme digereixi compostos de la dieta que, en principi, no podria, com ara els polisacàrids complexos, la fibra o alguns compostos bioactius com els polifenols de les plantes.

D’acord.

La microbiota sintetitza les vitamines i degrada els compostos tòxics. Ens protegeix de les infeccions bacterianes i modula el metabolisme intestinal; això permet que el cos recuperi l’equilibri inicial i la resposta del sistema immunitari sigui correcta. Per tot plegat, si ens volem estalviar unes quantes malalties, és important tenir cura de la salut de la microbiota i fer que estigui ben activa!

CarmenPelaez3

Quines malalties?

La pèrdua de microbiota s’ha relacionat amb l’obesitat i trastorns complexos com la síndrome metabòlica. Tenir una bona salut intestinal amb una microbiota activa i sana és especialment important en les primeres etapes de la infantesa, perquè és quan comença a establir-se la petjada intestinal posterior. Alguns trastorns autoimmunitaris com la inflamació crònica intestinal o diarrees a causa de tractaments amb antibiòtics també s’han associat a la pèrdua de la microbiota.

La pèrdua de microbiota es relaciona amb obesitat, inflamació crònica o síndrome metabòlica

De quina manera es fa malbé la microbiota?

Amb una alimentació desequilibrada, un estil de vida sedentari i massa calories. No hi ha cap mena de dubte que l’estil de vida d’avui influeix en la microbiota. Cal tenir en compte com ens alimenten, l’estrès que tenim i si fem prou activitat física o no. A més, també hem de tenir en compte els medicaments que prenem; actualment s’abusa molt dels antibiòtics i això debilita molt el bon funcionament de la microbiota. A més, és molt més sensible quan som nens o ja entrem en la vellesa. Cal vigilar l’alimentació sempre, però més que mai si tenim aquestes edats.

Interessant!

La microbiota evoluciona de la manera següent, al llarg de la vida: a partir dels dos o tres anys de vida –fins llavors la microbiota ha estat molt inestable i sensible als canvis– entrem en un període d’estabilització que es prolonga en la vida d’adults, en què apareix una microbiota molt diversa però relativament estable a mitjà-llarg termini en relació amb els canvis ambientals o alimentaris. Quan ens fem grans, la microbiota torna a ser sensible als canvis i perdem diversitat i funcionalitat, amb la qual cosa el sistema immunitari és més susceptible a trastorns que afecten la salut.

CarmenPelaez2

Com anem adquirint els bacteris que poblen la microbiota?

La microbiota intestinal dels humans ha evolucionat conjuntament al llarg de milers d’anys de desenvolupament de la humanitat, per adaptar-se als canvis ambientals i sobretot a l’alimentació de l’espècie humana. La primera microbiota que adquirim quan naixem prové de la mare i ens arriba durant el part, i també a través de la lactància materna; per descomptat, també està influïda per l’alimentació posterior. És molt important que aquesta primera colonització de l’intestí durant els primers dos-tres anys de vida sigui correcta, perquè seran els microorganismes que ens ajudaran a madurar el sistema immunitari i a estabilitzar l’homeòstasi intestinal, cosa que marcarà així el que es podria anomenar la petjada intestinal. Els canvis bruscos o una colonització inadequada durant aquesta fase primerenca de la vida poden afectar la predisposició a malalties de l’edat adulta. La mare s’ha d’alimentar correctament durant l’embaràs i la lactància, perquè això ajudarà que la microbiota del nadó funcioni bé.

Cap consell per mantenir saludable la microbiota?

En primer lloc, cal adaptar la dieta a les necessitats energètiques del dia a dia. Si tenim una feina que consisteix a passar moltes hores asseguts davant l’ordinador, no podem alimentar-nos d’una manera excessivament energètica. A més, apostar per una dieta equilibrada en nutrients, variada i rica en fibra contribuirà a la salut intestinal. Aconsello, també, incrementar l’activitat física dins del que sigui possible.

CarmenPelaez4

Els bacteris dels lactis poden beneficiar la microbiota?

És aconsellable consumir aliments probiòtics. Mentre que la llet líquida ha de tenir el mínim contingut bacterià possible, alguns productes lactis fermentats com ara els formatges, iogurts o llets vegetals fermentades s’elaboren afegint microorganismes, i alguns potencialment poden tenir efectes beneficiosos en la salut: són els anomenats probiòtics i s’estan investigant des de fa dècades pels efectes que poden tenir a l’hora de prevenir moltes malalties com ara infeccions intestinals que provoquen diarrees, malalties autoimmunitàries, al·lèrgies o, fins i tot, càncer.

La salut de la microbiota intestinal passa per una dieta adaptada als requeriments calòrics de cadascú, una activitat física moderada i una alimentació rica en fibra i variada.

Actualment, els investigadors de malalties neurodegeneratives investiguen la relació que hi ha entre immunitat i microbiota, a la vegada que experimenten per trobar solucions a algunes malalties autoimmunològiques. Què ens en pot dir?

Efectivament hi ha un interès creixent en el que s’anomena l’eix cervell-intestí-microbiota intestinal, un terme que descriu la relació bidireccional tan complexa de senyalització i comunicació entre el sistema nerviós central i el tracte gastrointestinal, essencial per mantenir la desitjada homeòstasi. És el camp de la neurodigestologia. Per resumir-ho d’alguna manera: a través d’aquesta comunicació bidireccional cervell-intestí les molècules de senyalització sota el control del sistema nerviós central alliberades en el lumen intestinal poden influir en les funcions motores, sensorials o secretores del tracte i, alhora, els metabòlits i les respostes del sistema immunològic poden activar circuits neuronals del cervell. I en tot això, la microbiota hi té un paper molt important. En aquest eix, se situa, per tant, la relació que hi ha entre inflamacions intestinals i estrès, o entre el tracte gastrointestinal i la depressió i l’ansietat; o trastorns en el desenvolupament neuronal com l’autisme. L’autisme, l’ansietat o la depressió poden tenir a veure amb la salut del tracte digestiu. A l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, a més, el doctor Francisco Guarner i el seu equip investiguen com millorar la microbiota intestinal de pacients amb malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, i altres malalties inflamatòries de l’intestí.

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista