En Daniel fa deu anys que viu a Catalunya i més de vint que es dedica a la naturopatia i la cosmètica natural. A la seva terra natal, Lleó, ja regentava un herbolari. Més tard va estudiar naturopatia, nutrició natural i medicina ortomolecular. Actualment és professor de cosmètica natural a l’Institut Roger de Llúria. L’entrevistem durant el II Congrés d’Alimentació Conscient, on parla sobre la nutrició de la pell i les substàncies tòxiques presents en la cosmètica industrial.
Quines substàncies tòxiques trobem en la cosmètica industrial?
Multitud de components tòxics! Metalls pesants com el plom, el mercuri –en desmaquilladors d’ulls– l’alumini, i també derivats del petroli, parabens, ftalats –substàncies químiques utilitzades com a dissolvent en molts desodorants, perfums, laques per als cabells i pintaungles– parafines, olis minerals, fenols… Algunes d’aquestes substàncies alliberen formaldehid. I el que és més greu és que, segons la legislació espanyola, no tots aquests tòxics han d’estar etiquetats, perquè l’article 17 (Reial decret 209/2005) diu que, per tal de preservar la fórmula i la confidencialitat comercial, es poden ocultar alguns components.
Què interessa amagar?
Normalment s’oculten les substàncies noves que encara no s’han registrat o que no se sap com afectaran l’organisme. Substàncies sintètiques que els fabricants no volen fer públiques, ja sigui per evitar plagis de la competència, o per no facilitar dades al consumidor, que els podria denunciar públicament en cas de greuge. Molts tòxics, però, apareixen en la composició del producte amb els noms d’Aluminum, Mineral oil, Phenol, Paraben, els prefixos Paraffin- i Petroleum-, el sufix -urea, les sigles DBP, DEHP, BBP, entre d’altres.
Hi ha estudis publicats sobre aquest tema?
Sí, als Estats Units l’organització Safe Cosmetics va fer un estudi l’any passat i va trobar que la majoria de pintallavis nord-americans portaven plom, sobretot els que oferien color de llarga durada o coloració resistent a l’aigua. I el que és més curiós, les marques més cares eren les que contenien més quantitat de plom. Això fa pensar que les empreses productores de cosmètics industrials veuen el plom com un metall preuat i no pas com un metall pesant.
Què pot comportar una exposició continuada a aquests tòxics?
Aquestes substàncies tòxiques s’acumulen en l’organisme i representen un factor de risc important a l’hora de desenvolupar al cap dels anys malalties com la fibromiàlgia, la fatiga crònica, al·lèrgies, fotosensibilització o, fins i tot, càncer. Avui ens les posem perquè volem estar atractius, però no pensem en el futur i en les conseqüències: alguns cosmètics són armes de destrucció massiva! Per exemple, en pacients de càncer de mama s’han trobat restes de parabens dins de les masses tumorals. Un estudi científic de diversos especialistes com Darbre PD, Aljarrah i Miller, l’any 2004 ho va confirmar. I s’ha vist que la pell de les aixelles, que és on apliquem els desodorants i que queda a prop del pit, va acumulant substàncies tòxiques que el cos no elimina. Aquest còctel químic, juntament amb altres factors, com una alimentació basada en menjars preparats i multiprocessats, la pol·lució ambiental, beure aigües amb compostos perfluorats i estar envoltat de camps electromagnètics, fan que siguem més vulnerables a l’hora de desenvolupar malalties com el càncer. Les cèl·lules es queixen del verí que estan rebent i muten.
I hi ha productes més tòxics que d’altres?
Sí, els que ho són més són els tints dels cabells, que porten components alliberadors de formaldehids, i els pintallavis, que tenen plom entre els seus ingredients. Però també hi ha les laques per als cabells, que porten components derivats de l’amoníac, que està prohibit, però que encara s’usa a través de derivats. Hi havia el cas d’una perruquera a qui van detectar sensibilitat química múltiple, i més tard van descobrir que era perquè treballava vuit hores exposada a la laca i no parava d’inhalar tota aquella química…
També s’ha parlat molt sobre els desodorants antitranspirants…
Els desodorants amb alumini són també un producte molt tòxic, perquè els fem servir cada dia. En aquest cas, per tal que la pell no suï ni generi pudors, s’afegeix alumini al preparat, que fa una pel·lícula sobre la pell i no la deixa transpirar. El que causa pudor és la flora bacteriana que resulta de la sudoració, i l’alumini impedeix que es formi.
Menú per lluir una pell sana
En Daniel ens explica que “els nutrients que posem sobre la pell, si fossin naturals del tot, ens els hauríem de poder menjar”. En cosmètica industrial, la cosmètica del màrqueting, tal com l’anomena ell, això no passa. I és que, per tal de nodrir la pell del cos i de la cara, cal alimentar-se correctament i, a més, nodrir-la i hidratar-nos utilitzant emulsions naturals “com la rosa de mosqueta o l’argània, o l’oli d’alvocat o de jojoba”. Preguntem a en Daniel quin seria el menú òptim per tenir cura de la pell: “Molta fruita, que ja aportarà aigua a l’organisme, verdures crues i, en menor mesura, llegums, una mica de peix i olis d’oliva de qualitat, així com l’exercici físic”. I què caldria evitar? “Els greixos saturats i el consum de carn, embotits i els productes manufacturats, que són els que intoxiquen més la pell, juntament amb cosmètics industrials que contenen molècules de síntesi molt complexes, metalls pesants, derivats del petroli i altres substàncies considerades cancerígenes. Tots aquests tòxics, quan entren en contacte amb la pell o la boca, ens estan enverinant”.
“Als psoriàsics els dic: «Intenta pensar què t’ha portat fins aquí». És una malaltia molt lligada a estats de xoc emocionals.”
Quines alternatives tenim?
L’oferta de cosmètica natural i ecològica està creixent: avui es poden trobar desodorants sense alumini i sabons naturals per a la higiene diària. També hi ha maquillatge elaborat sense substàncies tòxiques. Podem deixar d’aplicar tòxics a la pell, per sort. I hi ha altres maneres de minimitzar les pudors, gràcies a l’alimentació.
Com?
Fent el que es coneix amb el nom de “dieta neta”: no abusant dels productes carnis, deixant de banda els fregits i els aliments molt salats –que afavoreixen una sudoració més intensa–, i evitant els productes refinats, principalment els olis i cereals. Si augmentem el consum de vegetals crus, la fruita, els brous i la verdura en general, i els olis d’oliva de qualitat –premsats en fred–, farem que altres òrgans depuratius, com són els ronyons, puguin actuar com a excretors amb més facilitat. La pell no és l’únic òrgan que serveix per alliberar toxines! Actualment els desodorants industrials porten substàncies antitranspirants que taponen els porus de la pell i que sobrecarreguen el sistema limfàtic.
Parlem d’algunes malalties de la pell. La psoriasi, per exemple…
Es tracta d’una malaltia complicada. Jo n’he patit. I qui n’ha tingut, serà una persona psoriàsica per a tota la vida. Haurà de vigilar sempre, encara que aparentment li desapareguin els símptomes.
Com podem tractar-la?
La majoria de patologies de la pell tenen a veure amb tres òrgans: el fetge, l’intestí i els ronyons. Caldrà que potenciem la capacitat de desintoxicació del fetge-ronyó, mentre mantenim l’activitat d’evacuació diària i una flora fisiològica intestinal correcta. Podem aconseguir-ho prenent aliments com la carxofa, extractes com la dent de lleó, el card burral, el Desmodium o la cua de cavall. Es tracta d’enfortir els òrgans eliminadors i depuradors de l’organisme, que ens demanen que mengem més vegetals crus i cuina al vapor. Tampoc hem d’oblidar l’exercici físic moderat, perquè també serà un gran aliat per pal·liar la inflamació crònica de la pell. Pensa que el múscul és el gran oblidat, aquí! El sistema limfàtic no té un motor com seria l’òrgan del cor, que transporta líquid; no té un sistema que el faci bellugar. El sistema limfàtic, no obstant això, necessita moviment, i només li podem aportar amb l’exercici. El sedentarisme comporta una acumulació de toxines molt gran… I encara un altre tema!
Digues…
La psoriasi és una malaltia que té un component emotiu. Sovint pot aparèixer quan la persona ha patit un xoc emocional molt fort, o com a mínim jo sóc d’aquest parer. Diguem que si la pell té un cicle de renovació cel·lular de 28 dies, la persona psoriàsica fa aquest procés de descamació en 4 o 6 dies. És una malaltia que té un comportament similar a una patologia autoimmune: jo faig el símil de la closca de tortuga, que apareix quan ens volem protegir d’alguna cosa que creiem que ens fa mal. Jo dic als pacients que tracto de psoriasi amb la naturopatia: ”Penseu què us pot haver portat fins aquí”. És un procés dolorós: si rasquem la closca, ens quedem en carn viva i sagnem: fa mal pensar en allò que ens fa sentir malament. Fent una analogia psíquica, les malalties de pell estan relacionades amb problemes del teu entorn proper: la família, la feina, la parella, els amics…Per superar-les cal, a més de canviar l’alimentació i adoptar tècniques de complementació, pensar perquè estem com estem”.
I tant!
En el meu cas va aparèixer quan vaig tenir un accident de trànsit. No sabia si podria tornar a caminar més o si em quedaria paralític. Sempre he fet molt d’esport i allò em va suposar una angoixa molt forta. Llavors va aparèixer la psoriasi a la meva vida. És evident que hi ha persones que estan més predisposades que d’altres a patir-la, però cal intentar solucionar no només la part física sinó també l’emocional. Quan acceptes la teva situació, pots començar a avançar.
Per reduir la inflamació de la pell has parlat de la dieta adequada, l’exercici moderat, però també has anomenat les tècniques de complementació. Quines podríem aplicar?
El rentat de sang, per exemple. És com fer una sauna, però sense que el cap estigui en contacte amb el vapor calent. Introduïm el cos dins del calaix de vapor, una espècie de sauna en què el cap queda fora i el cos està en contacte amb vapor d’aigua calent. Llavors entrem en un estat d’hiperèmia, s’activa la sudoració i eliminem toxines. La pell expulsa les toxines de dins cap a fora. Tot seguit, ràpidament, ens passem una tovallola freda pel cos i això fa tancar els porus. Finalment tornem a entrar dins el calaix de vapor. Això fa que, un cop la sang s’ha alliberat de toxines, els porus es tanquin i es tornin a obrir després. És una manera de netejar la sang. Provoquem un efecte centrífug de sang i toxines de dins cap a la perifèria.
I l’acne i els èczemes, de quina manera podem evitar-los?
L’acne apareix quan hi ha un excés de toxicitat en l’organisme. Pot ser per causa d’una dieta rica en greixos saturats, però també pot venir per un desequilibri hormonal, com passa als adolescents o a les dones en les etapes d’ovulació i menstruació. D’altra banda, els èczemes tenen un component més al·lèrgic. Podem tractar aquestes patologies amb la nutrició, la fitoteràpia i també amb teràpies de complementació ortomolecular, com són la utilització d’aminoàcids ensofrats per potenciar les funcions del fetge, les saunes o els rentats de sang.
Què aporta la cosmètica natural?
Et diré el que no aporta: substàncies tòxiques. Un cosmètic no deixa de ser una emulsió, la unió entre una substància aquosa i una de grassa. On hi ha més quantitat de substàncies tòxiques és a la part aquosa, ja que l’aigua és molt susceptible d’estar contaminada. La cosmètica natural incrementa la part greixosa per sobre de l’aquosa, de tal manera que redueix la toxicitat i incrementa la nutrició i, per tant, afavoreix una hidratació més alta. A més, no inclou metalls pesants ni emulsionants sintètics. La química sintètica s’utilitza tantíssim perquè és més barata que la natural i rendeix molt bé. Molts d’aquests productes sintètics, en contrapartida, són components derivats del petroli que acaben produint al·lèrgies i altres malalties. Saps quina és la millor crema? La que no agredeix l’emulsió natural que produeix la nostra pell: la capa hidrolipídica. Hem de protegir aquesta emulsió natural i no utilitzar sabons ni cremes agressives. Aquesta és la millor tècnica cosmètica que podem utilitzar!
I les cremes solars, són nocives per a la salut?
Depèn. Hi ha dos tipus de protectors solars. Els físics, d’una banda, tenen partícules d’òxid de titani o òxid de zinc que s’afegeixen a l’emulsió i fan un efecte mirall, reflecteixen la llum solar cap enfora. Aquests no són perillosos, però són molt cars de produir i tenen una textura molt poc comercial. La indústria cosmètica en produeix uns altres: els protectors solars químics, que porten substàncies que protegeixen dels rajos ultraviolats de tipus B –els que ens cremen la pell–, però, en canvi, no hi ha garanties que ens protegeixin contra els ultraviolats de tipus A, que són els que penetren a la pell i que poden causar melanomes. Un estudi que es va fer l’any 2009 deia que aquests protectors químics generen radicals lliures i que precisament això estimula el procés del càncer de pell. Per tant, és millor protegir-se amb roba, camises lleugeres que tapin i barrets amb visera.
