La Dorte ve d’Hamburg. El seu marit i ella van arribar a Barcelona fa vint-i-cinc anys i ja no en van voler marxar. Abans d’estudiar Naturopatia, la Dorte treballava en una agència de màrqueting. Quan era nadó, un dels seus fills, va tenir problemes greus de salut i va ser llavors quan va decidir aprofundir en un camp que sempre l’havia interessada: les teràpies alternatives i la nutrició. Es va titular a l’escola ISMET de Barcelona i avui treballa per al centre de salut familiar Marenostrum fent tallers de salut i cuina, i també exerceix de nutriterapeuta al centre Barcelona Well Woman.

Cada dia es lleva a les sis del matí i fa ioga. “És la millor manera per centrar-te i de poder afrontar bé el dia”. Li agrada jugar a golf, també, quan té temps lliure. “És un esport que et connecta molt amb la natura i implica silenci. L’entenc com una forma de meditació”.

Quan decideixes fer-te naturòpata?

Tinc quatre fills: el més gran ara en té 27, i el més petit, 10. El de 27, quan va néixer la seva germana, tenia un any i mig i va començar a tenir convulsions febrils. El vam portar a l’hospital molt espantats i el metge ens va dir que si allò es repetia li farien proves i un electroencefalograma per veure si hi havia res d’estrany. Com que li va tornar a passar dues vegades més, li vam fer l’encefalograma i el metge va dir que tot estava en ordre, però que hi havia un risc que pogués desenvolupar epilèpsia en el futur. Per tant, ens va recomanar començar a medicar-lo. Ens va donar unes pastilles i ens va dir que hauria de prendre aquella medicació fins que fes dotze anys, que és quan el cervell ja és prou madur per controlar-se a si mateix. D’aquesta manera podríem evitar que el nen es tornés epilèptic.

Què vau decidir fer?

Jo vaig pensar que era una bogeria que un nen d’any i mig, tan petit, prengués medicació fins als dotze anys continuadament. No em va semblar gaire bé i vaig començar a buscar alternatives, a visitar-me amb altres metges. En vaig visitar molts, seguint les recomanacions d’amigues, i un d’ells, que era un metge homeòpata, em va dir que provés l’homeopatia abans d’administrar-li la medicació química. I aquell cop va ser l’últim que el meu fill va tenir una convulsió febril. No n’ha tingut mai més a la vida i tampoc no ha desenvolupat epilèpsia. I no va prendre’s la medicació química que ens havien receptat.

Caram!

Aquell va ser el punt d’inflexió que em va fer qüestionar moltes coses. Va ser llavors quan em vaig començar a interessar per les medicines i teràpies alternatives, i des de llavors he tractat els meus fills i la meva família -davant qualsevol afectació- amb remeis naturals. Els meus fills, per exemple, no estan vacunats.

Aliments que guareixen: una dieta antiinflamatòria

Hi ha aliments proinflamatoris i aliments antiinflamatoris. Els proinflamatoris són el sucre refinat, la majoria de cereals i farines refinades, la brioixeria, els dolços, les llaminadures, els snacks salats i fregits, els lactis, les carns, els embotits i els aliments fumats, els olis refinats, la sal refinada, els refrescos carbonatats, el cafè, l’alcohol…” ens diu la Dorte Froreich.

D’altra banda, “els aliments antiinflamatoris són la fruita fresca, l’amanida, la verdura, els germinats, les algues, les llavors oleaginoses, la fruita seca crua, la fruita dessecada i deshidratada, els olis de primera pressió en fred, els sucs liquats naturals, les infusions, el te verd i blanc, l’aigua de mar, l’estèvia, les herbes i espècies, els productes fermentats i l’omega-3 (peix blau, krill i algues)”.

Haurem de cuinar aquests aliments al vapor, al forn o a la papillota, a temperatures per sota dels 110º”, incideix la Dorte Froreich. I per postres seria preferible “una infusió digestiva”. Què caldrà evitar? “Les coccions a temperatures superiors als 210º són molt inflamatòries: haurem de moderar o suprimir els fregits, les barbacoes i tot el que necessiti un foc alt o viu” subratlla Froreich.

Per què emmalaltim?

Pel nostre estil de vida, que és molt antinatural. L’altre dia llegia una frase que em va agradar molt i deia així: “Hem perdut la capacitat de diferenciar entre necessitats i desitjos”. Avui, més aviat ens deixem guiar pels desitjos abans que per les nostres necessitats reals. Tots els estudis que es publiquen darrerament apunten que el que necessitem és ser a prop de la natura. Un altre dels punts clau és la dieta, per descomptat!

Quin paper té l’alimentació en les nostres vides?

La meva mare em pregunta: “Per què em vols canviar els hàbits alimentaris, Dorte?”. I jo li responc: “No te’ls vull canviar, mare, vull intentar que els recuperis”. I ella em replica: “Però, filla, sempre hem menjat així”. I jo li dic: “Fa relativament poc que estem menjant ‘així’, perquè el supermercat es va inventar fa quaranta anys!”.

Cert...

Jo tinc més de cinquanta anys i recordo, encara, que amb la mare anàvem al mercat dos cops per setmana a comprar. I quan va obrir el primer súper, van arribar les verdures congelades i les conserves, i també tots els menjars empaquetats, precuinats, multiprocessats. Avui, els nostres fills ja només coneixen això!

Què caldria fer?

No és difícil investigar el que necessitem; el que és difícil és canviar hàbits. Si una persona està acostumada a menjar macarrons amb carn picada i salsa de tomàquet enllaunada, doncs no cal que deixi de menjar-ne, però sí que haurà de fer la recepta amb macarrons de qualitat, amb salsa de tomàquet casolana i amb seitan en comptes de carn picada. És difícil aconseguir que la persona s’acostumi a comprar altres productes més saludables i convèncer la resta de la família.

Moltes vegades el que ens és desconegut genera rebuig, ens fa por, no ens agrada el primer cop…

Ens agrada allò que coneixem i allò a què estem acostumats. És molt frustrant quan fa dues hores que cuines, que ja has fet la compra, que ja estàs preparant-ho tot, i tota la família s’asseu a taula i diu: “Això és fastigós, mare, què has fet, avui?”. Al nostre paladar tot el que és nou o desconegut li sembla estrany; ens agrada allò a què estem acostumats. Moltes vegades passa que canvio la dieta a algú que ve amb una malaltia; li vaig traient el que no pot menjar, i se’m queda mirant. Mira la llista, em torna a mirar i em diu: “Però què menjaré, ara?”. Li he tret tot allò a què estava acostumat i es pensa que ja no hi ha res més que el que ell menjava. Que s’acaba el món.

Com podem aprendre i comprendre allò que necessita el nostre organisme?

És interessant preguntar-se i pensar què és el que l’ésser humà ha consumit sempre, des dels inicis, des de la prehistòria.

Vegetals i cereals?

Els cereals encara no existien al començament! Els vegetals sí! El neandertal anava passejant pel bosc, trenta quilòmetres al dia, i recollia tot el que es podia menjar: era nòmada-recol·lector.

Sí.

I a això hi afegim aquesta part de proteïna que es trobava en ous, aus, peix, insectes. Amb això ja tenim, gairebé, la dieta saludable completa! I a més, tota aquesta alimentació, es prenia de manera crua. Hem de pensar que el nostre sistema digestiu encara viu en la prehistòria! Amb prou feines ha canviat. I per descomptat, quaranta anys de supermercat no han servit, en absolut, per fer evolucionar el sistema digestiu, que tolera molt malament aquest tipus de dieta multiprocessada.

Què li va bé al nostre sistema digestiu?

Podem digerir fantàsticament bé qualsevol tipus de fruita, verdura, germinats, llavors, fruita seca, olives i tot allò que puguem recol·lectar. Més tard es van inventar els cereals: la sembra i la recol·lecta de cereals. Segons l’antropologia, aquesta introducció d’un altre grup d’aliments en la dieta va ser el pas més gran en l’evolució humana. Però per consumir cereals és necessari el foc, i la calor altera l’estructura molecular dels aliments. Per tant, els cereals no poden representar un 60% de la nostra piràmide alimentària, tal com encara publica l’OMS.

Com hauria de ser la piràmide alimentària, segons el teu punt de vista?

Un 60% hauria de ser a base de fruites i verdures –de vegetals-; a això caldria afegir-hi una part de proteïnes ben equilibrades entre proteïna animal i vegetal –entre un 10 i 30% estaria bé, depenent de l’activitat física i constitució de cadascú–; i després hi pots afegir una part de cereal, però que sigui una part petita. Tampoc no ens hem d’oblidar d’incloure una font de greixos saludables que aporti omega 3-6-9 i que podem trobar en els olis de primera pressió en fred, les llavors i els fruits secs crus, l’alvocat i el peix blau. Caldria menjar de tres a cinc peces diàries de fruita fresca, segur. I una amanida al dia, com a mínim. A més, seria recomanable començar cada àpat amb alguna cosa crua: fruita, batuts, amanides, gaspatxo, o simplement crudités amb guacamole. Així estimules els sucs gàstrics i prepares la digestió i ja aportes vitamines i minerals que es perden en verdures cuites.

En què consisteixen els tallers de “Salut natural” i “Salut al plat”?

Depèn de cada taller. Quan parlo de dieta infantil, repassem els cinc grups de macronutrients, ensenyem on es troben els micronutrients (vitamines, minerals, àcids grassos) i després ja anem als aliments, directament i expliquem com els hem de combinar correctament per no alterar la salut intestinal, per prevenir intoleràncies i per no sobrecarregar el pàncrees -que és un tema molt interessant per prevenir la diabetis.

No mengem com ho hauríem de fer. Quines combinacions d’aliments convindria evitar?

Per exemple, la proteïna i el greix fan la digestió a l’estómac; els carbohidrats, que són tots els cereals, la fruita, la verdura, els lactis, etc., la fan –primordialment- a la boca i després a l’intestí prim. Quan mesclem aliments que recorren vies diferents, podem tenim problemes. Per exemple: els típics macarrons amb carn picada fan que a l’estómac es barregi la proteïna, el greix i els carbohidrats. Llavors l’organisme es col·lapsa i es pregunta: “Què he de fer ara?”. La proteïna i el greix s’han de quedar a l’estómac, perquè és on han de fer la digestió, i necessitaran de tres a quatre hores per fer-la. Els carbohidrats, en canvi, haurien de seguir cap a l’intestí prim, per fer-hi la digestió. I llavors és quan comença la fermentació, la sensació d’inflor.

Sentim pesadesa i malestar…

Després, els carbohidrats continuen cap a l’intestí, però arrosseguen proteïnes que no han acabat el procés de digestió. Arriben a l’intestí i tu sents més inflor i gasos, a causa de la fermentació i de la putrefacció. O, també, una altra cosa típica! Ens prenem un bistec o un filet de peix, i després unes postres. Les postres sempre són o bé fructosa (la fruita) o lactosa o glucosa, directament. I això són carbohidrats, que fan la digestió a l’intestí. Arriben a l’estómac, que és ple de proteïna, i diuen: “Demano pas, demano pas, deixeu-nos passar!”. Un altre cop la mateixa mescla, la mateixa complicació: mala digestió. Si fem dieta vegetariana ens podem permetre fer unes postres.

Quina alimentació haurien de seguir les dones per alleugerir els dolors de la menstruació?

La menstruació té molt a veure amb el fetge, perquè aquest òrgan emmagatzema la sang. Moltes dones, quan tenen la regla, fan molts coàguls a la sang; i això significa que el fetge està sobrecarregat o fins i tot bloquejat. Llavors, el que caldria (el que seria recomanable) és fer una depuració del fetge i de tot l’organisme: netejar totes les vies. Això farà que els coàguls desapareguin. Com que els coàguls són un símptoma d’inflamació, quan la inflamació baixi, les molèsties es reduiran molt.

I com es pot netejar el fetge?

Podem començar prenent brous vegetals: beurem caldos vegetals durant tot el dia en lloc d’aigua i infusions. Aquesta seria una opció. Després, menjar aliments crus: fruita fresca, amanides, crudités, liquats, batuts… I evitar la proteïna animal en aquesta fase; ni carn, ni peix, ni embotits, ni formatges… Prendrem poc greix (i només greixos saludables), poca proteïna animal, o millor gens ni mica. I cereals només els més recomanables: arròs integral, la quinoa, mill, el blat negre o fajol. Però cal evitar el blat, el pa, la pasta. Llavors notarem que estem més lleugeres i que tenim més energia, que la digestió es regula, que la menstruació molesta molt menys. El dolor vol dir inflamació: estancament d’energia i de sang. Quan netegem les vies, tot torna a fluir millor: l’energia, la sang i les emocions. I estem més en equilibri.

Nosaltres som molts milions de cèl·lules, i aquestes cèl·lules funcionen totes molt bé si reben els nutrients que necessiten per poder funcionar

Parlem d’al·lèrgies alimentàries i d’intoleràncies. Ara mateix quines són les que predominen?

Mundialment hi ha una gran intolerància a la caseïna de la llet de vaca, a la lactosa de la llet de vaca i al gluten del blat. Però gairebé podríem dir que quan traiem la llet de vaca i el blat de l’alimentació dels pacients que tractem, al cap de dues setmanes, experimenten un augment de benestar en un 50% dels casos. Diguem que aquests aliments, com que estan molt desnaturalitzats, són els que menys ens convenen. I, quan els traiem de la dieta, ja estem fent desaparèixer molts trastorns i problemes digestius.

Què hi té a dir l’alimentació, quan parlem d’osteoporosi i de menopausa?

Quan entrem dins la fase de la menopausa, és la crisi dels quaranta o dels cinquanta: és la primera part de la nostra vida que s’està acabant i comença una etapa nova. I crec que aquesta etapa hauria d’estar enfocada a orientar-nos una miqueta més cap a nosaltres mateixes. Pel que fa a l’alimentació, cal tenir molt en compte l’equilibri àcid-alcalí de la dieta. La pèrdua de calci no és tant un tema de falta de calci, sinó un tema de malversació o malbaratament del que tenim. No necessitem suplements de calci, sinó que hem d’alcalinitzar la dieta.

Què hauria de menjar algú que senti cansament crònic o depressió?

Ens hem de plantejar que nosaltres som molts milions de cèl·lules, i que aquestes cèl·lules funcionen totes molt bé si reben els nutrients que necessiten per poder funcionar. Si durant molt de temps, anys, èpoques llargues de la vida, no reben els nutrients que necessiten per poder funcionar, al final deixen de fer-ho. Quins símptomes experimentarem? Cansament, insomni, dolors, molèsties, malestar, fibromiàlgies, estats anímics baixos, depressió…

Per tant, cal fer una depuració del fetge, amb aliments amargs (ravenets, carxofes, créixens i ruca), amb brou vegetal, alimentar-nos prioritzant els vegetals i bellugar-nos! Si mengem molts aliments crus, experimentarem com tot torna a canviar i que guanyem energia i vitalitat.

Quina alimentació seria l’adequada per prevenir la diabetis?

Haurem de vigilar molt la quantitat de carbohidrats que prenem. Si mengem entrepans i pasta tot el dia, estarem sobrecarregant el pàncrees. Aquest òrgan haurà de segregar insulina ininterrompudament, fins que quedarà exhaust. I si el pàncrees se’ns cansa, apareix la diabetis.

També t’he de preguntar com tractar l’artritis i l’artrosi a partir de l’alimentació.

L’artritis, l’artrosi i l’osteoporosi estan molt relacionades amb alguna intolerància alimentària. L’organisme va emmagatzemant –per exemple, en les articulacions distals- tot el que no pot eliminar i el que no pot seguir circulant. I una dieta massa rica en aliments acidificants del tipus sucres, pa, pasta, brioixeria, productes animals (llet i lactis, embotits i formatges, carn i peix) activa un mecanisme per recuperar l’equilibri àcid-alcalí: alliberar una mica de calci (mineral alcalinitzant) dels ossos. Aquesta és la manera com l’anem perdent. El remei? Reduir aquest tipus d’aliments, augmentar el consum de fruita i verdura, ja que els vegetals són alcalinitzants, i fer una dieta antiinflamatòria.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Periodista