En l’especial que Etselquemenges dedica a les malalties neurodegeneratives, amb motiu del programa La Marató de TV3, que recaptarà diners per a la investigació, aquesta setmana parlem amb el doctor Isidre Ferrer. Neuropatòleg i especialista en Alzheimer, el doctor Ferrer fa recerca a l’Institut de Neuropatologia, on també fa docència i diagnòstic de malalties del sistema nerviós central, perifèric i de múscul.
Plegats, repassem què ha de contenir la dieta per prevenir l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives, associades amb l’envelliment.
Cap on va la recerca dins del camp de les neuropaties?
Estem estudiant malalties com l’Alzheimer i el Parkinson, patologies que s’anomenen priòniques, en les quals hi ha dipòsits de proteïnes anormals al cervell. I ho estem investigant en els primers estadis de la malaltia. Tenim històries clíniques de pacients amb Alzheimer (persones que ja han desenvolupat la malaltia) i estudiem què ha canviat en els seus cervells, pel que fa a proteïnes, lípids i genòmicament.
Les línies d'investigació de la recerca científica per a la prevenció de la malaltia tenen en compte l’alimentació?
En part sí. Un aspecte important és que el factor de risc principal de totes aquestes malalties neurodegeneratives és l’edat, i l’altre aspecte comú és que abans de ser diagnosticades passen per un període silent. La majoria de persones, amb seixanta-cinc anys, presenten canvis al cervell associats amb la malaltia de l’Alzheimer, però només un 5% tenen demència a causa de l’Alzheimer. Però el procés degeneratiu de l’Alzheimer comença entre els quaranta i els cinquanta anys. I això és important, perquè quan parlem d’alimentació no hem d’analitzar què pot menjar algú quan en té seixanta-cinc o setanta, sinó que, per tal de reduir la possibilitat de patir o no Alzheimer, hem de mirar què ha estat menjant molt abans. Quan parlem d’alimentació, teràpies o conductes que serveixin perquè la malaltia o procés degeneratiu vagi més a poc a poc, hem de tenir en compte què hem menjat durant tota la vida. El procés neurodegeneratiu podria equiparar-se al que passa quan patim arterioesclerosi, que és un procés degeneratiu de les artèries. A una persona se li diagnostica arterioesclerosi quan fa un infart, però l’infart té lloc per una acumulació de plaques d’ateroma i aquesta acumulació comença a tenir lloc molt abans: dels vint als trenta anys. Per tant, el que compta és la conducta alimentària i de salut que té la persona al llarg de tota la vida i no només quan hem patit l’infart. En el cas de l’Alzheimer i el Parkinson passaria tres quarts del mateix, hem de començar a agafar consciència dels bons hàbits de salut aviat, perquè això és el que determinarà que apareguin els signes de la malaltia més ràpidament o més lentament.
Quins vincles s'estableixen entre dieta i aparició de la malaltia?
L’Alzheimer no es dóna normalment de manera aïllada, sinó que apareix, normalment, en persones grans que ja tenen una malaltia vascular de petit abast (problemes a les arterioles o malaltia del petit vas). Aquests factors de risc es van sumant i si es combinen amb una predisposició genètica a la patologia degenerativa de l’Alzheimer, la malaltia avança més de pressa. Per tant, si mirem la dieta, aniria bé una alimentació que no accentués la patologia vascular. És interessant tenir en compte quins nivells de colesterol tenim, mirar si tenim hipertensió o diabetis, i ens hem de preguntar quins hàbits de vida seguim: mengem massa greixos? Fem esport regularment? Abusem de dolços? S’ha vist que els mecanismes que servien per frenar la patologia vascular funcionaven, també, per frenar la malaltia de l’Alzheimer, en models de ratolins.
I això, alimentàriament de quina manera ho traduïm?
En resum, hauríem, d’una banda, de menjar pocs greixos saturats: això és important. Passar-nos als greixos poliinsaturats (omega-3, present en peixos blaus i oli d’oliva) i no abusar de sucres blancs refinats, ni mantegues. I l’altre fet important són les dietes hipocalòriques.
Parlem-ne.
Les dietes hipocalòriques són neuroprotectores. S’ha vist que tenen un efecte de prevenció en aquest tipus de malalties (i que en prevenen moltes altres: diabetis, colesterol alt, patologies vasculars) i ens protegeixen de l’envelliment en general. Com que l’Alzheimer és una patologia associada amb l’edat, si ens mantenim joves durant més temps (i fem que el cos funcioni bé) en retardem l’aparició.
Menjar pocs greixos i poques calories, per tant, seria interessant. Parlem una mica de la vitamina C; també influiria en la prevenció de patologies associades amb l’edat?
La vitamina C, com tots els antioxidants, va bé per retardar l’envelliment del cos. Si ens alimentem amb vegetals que les continguin contribuiríem a alentir l’aparició d’aquestes malalties. Com els antiinflamatoris (presents en vegetals de fulla verda, fruita, peix blau i nous, gingebre, all, curri, cúrcuma, romaní, te verd), també va bé per frenar el procés. L’envelliment del cos s’associa amb una degradació del funcionament del cos que genera inflamació i degeneració (mal funcionament). Però és una mica el mateix que hem comentat abans, el procés comença quan som joves, encara que es diagnostiqui més tard. Amb l’edat comencen a aparèixer espècies reactives d’oxigen, que són les que produeixen el dany oxidatiu.
Tot el que puguem fer per minimitzar l’estrès oxidatiu de les cèl·lules i la inflamació, ens beneficiarà, doncs.
Sí, l’oxidació està produïda pels radicals lliures, que danyen directament les cèl·lules. Per això ens interessa incorporar elements antioxidants a l’organisme, ja sigui a través d’una alimentació adequada o de suplements. Els aliments que els contenen són els vegetals i fruites. A més, els canvis de tipus inflamatori i immunitari són uns canvis d’agressió –o de defensa– que desencadenen diferents cèl·lules. En el cas del cos, parlem del sistema immunitari; en el cas del cervell, aquests canvis inflamatoris vénen desencadenats per les neurones i les cèl·lules de suport. S’ha vist que aquesta resposta inflamatòria en el cervell és intrínseca i que amb l’edat es torna independent de la resposta perifèrica. A més dels canvis que tenen lloc en el metabolisme del cervell.
El cervell s'alenteix, amb l’edat?
Es desregula, es regula malament. I això és important perquè aquests tres processos (dany oxidatiu, desregulació del metabolisme cerebral i inflamació) són factors determinants en el desenvolupament i en la progressió de les malalties neurodegeneratives. I el que encara és més important és que aquests processos tenen un paper molt important en les fases preclíniques, és a dir, durant tots aquests anys en què aparentment no hi ha malaltia i no s’ha diagnosticat l’Alzheimer. Dels quaranta als seixanta-cinc és quan es gesten aquests canvis. Per tant, per fer que aquests símptomes apareguin com més tard millor, com a tractament hem de cuidar el dany oxidatiu (aliments antioxidants), la inflamació (aliments i plantes antiinflamatòries) i el metabolisme (dietes que no contribueixin a fer treballar malament el cos). Tots aquests tractaments i teràpies tenen efecte en la fase preclínica; un cop apareix clínicament la malaltia la vitamina C ja no serveix perquè hem fet tard i aquest procés de desregulació ja està actiu. En el cas de les persones que prenien antiinflamatoris perquè tenien una malaltia reumàtica o artritis, es va veure que desenvolupaven molt més tard el procés neurodegeneratiu, si és que l’acabaven desenvolupant. És a dir, prendre antiinflamatoris té un efecte protector.
“Tenir el colesterol alt quan es tenen entre cinquanta i seixanta anys és un factor de risc per patir malaltia de l’Alzheimer”
Però si donem antiinflamatoris a algú que ja té Alzheimer, ja no fan efecte. Passa el mateix amb els antioxidants i amb els metabòlits. Un exemple molt clar és que s’ha descobert que tenir el colesterol alt quan es tenen entre cinquanta i seixanta anys és un factor de risc per desenvolupar Alzheimer. A partir dels seixanta-cinc i setanta anys ja pots tenir el colesterol alt o baix, tindràs els problemes associats a això, però no t’influirà en la progressió de la malaltia de l’Alzheimer. Per tant, si estem parlant de mirar el colesterol, l’hem de mirar quan en tenim cinquanta i no pas setanta! Però si volem incidir en la prevenció de l’Alzheimer, hem de començar a canviar hàbits molt abans!
Resumint: per prevenir l’Alzheimer hauríem d’optar per les dietes hipocalòriques i també incorporar hàbits que serveixin per prevenir les malalties vasculars. Consumir peix blau ric en omega-3, augmentar la ingesta de vegetals en detriment de carn vermella, greixos i sucres i fer exercici…
I també mantenir el cervell actiu! Fer exercicis matemàtics i de llenguatge, aprendre idiomes, conèixer coses noves, ens ajuda a utilitzar diferents àrees del cervell.
A banda, les dietes hipocalòriques van bé per prevenir l’Alzheimer, perquè produeixen menys agressió en els mitocondris que són les fàbriques d’energia de les cèl·lules i són la font principal del dany oxidatiu. Però es parla, també, d’exercici físic perquè això regula el metabolisme general, cosa que afavoreix no només el cervell sinó tot el cos. Tot i que el cervell s’allibera de condicions d’estrès i, a més, genera endorfines que fan que sentim benestar.
Alguns estudis diuen que beure cafè moderadament ajudaria a prevenir la malaltia de l’Alzheimer.
Beure cafè moderadament és beneficiós, perquè estimula uns determinats receptors cerebrals que ajuden a fer estar actiu el cervell. Ara bé, si n’abusem patirem l’efecte contrari: la sobreestimulació cansa encara més el cervell i fa que no funcioni bé. Hi ha persona que amb una tassa al dia en tindrà prou i d’altres diran que dues tasses. Però si algú abusa de la cafeïna i no dorm a la nit el resultat serà nefast, perquè assolir la fase del son és fonamental per mantenir el cervell sa.
Hi ha altres substàncies d’origen natural que puguin ajudar a fer prevenció de la malaltia l’Alzheimer?
La planta Ginkgo biloba –que a la Xina es fa servir des de fa cent anys– és beneficiosa per estimular el cervell i ajuda a frenar la degeneració cerebral perquè té una sèrie de propietats que estimulen el sistema nerviós. I ara s’estan estudiant els efectes protectors de la nou de cola, que s’ha vist que millora l’estat general dels pacients i que afavoreix una millora mental de l’individu. Des de l’Institut de Neuropatologia estem interessats a veure els efectes beneficiosos que té aquesta planta sobre els malalts d’Alzheimer.
“S’estan estudiant els efectes beneficiosos de plantes com el Ginkgo biloba i la nou de cola sobre els cervells de malalts d’Alzheimer”
I el cànnabis?
Sí, també estem estudiant els efectes que tenen els productes cannabinoides sobre els cervells de ratolins amb Alzheimer. La planta del cànem té molts tipus de cannabinoides diferents –alguns sense efectes psicoactius, és a dir, que no col·loquen– i a Israel estan investigant farmacològicament com afecten aquestes plantes el cervell. Fins ara els ratolins que consumeixen aquests productes cannabinoides en fases preclíniques (quan no ha aparegut la malaltia) o en fases clíniques primerenques (de seguida que apareixen canvis al cervell) responen bé als tests de memòria i tenen menys plaques d’amiloide al cervell.
A Israel estan investigant els efectes que tenen amb persones i han vist que aquests productes cannabinoides estimularien d’una manera selectiva els receptors del cervell, evitarien certs desequilibris al cervell i aconseguirien que les persones grans que formaven part de l’estudi rebaixessin les dosis de medicaments antihipertensius, antidiabètics i altra farmacologia associada a l’edat. Quan tinguem més dades sobre aquests estudis, associades amb els diferents graus de deteriorament cognitiu en el procés d’envelliment, i s’adaptin les dosis a cada pacient, podem tenir una font de tractament en la persona gran.
