JadeSerra07

Conversem amb Jade Serra per endinsar-nos en el món del Passivhaus (cases passives), l’arquitectura biològica i el biointeriorisme. Aquesta arquitecta barcelonina va decidir que volia investigar i formar-se més profundament en un camp que encara avui l’apassiona intensament: la sostenibilitat, l’ecologia i la vinculació d’aquests dos termes amb l’arquitectura. “M’interessava estudiar la tria dels materials que s’utilitzen en la construcció i fer-me les preguntes següents: Són materials renovables? Incorporen tòxics? Perjudiquen la salut?”. La Jade és del parer que caldria formar els arquitectes en criteris ecològics, per poder “construir habitatges sans i que preservin la salut dels habitants i de l’entorn”. Ens trobem al seu estudi del carrer Legalitat, núm. 7, al barri de Gràcia, a tocar de la plaça Rovira, on treballa amb el seu equip en projectes d’arquitectura ecològica. També la podeu llegir al seu blog ‘Construir una casa ecològica‘, on cada setmana comparteix pautes per tenir una llar més sana.

En què consisteix l'arquitectura biològica?

L’arquitectura biològica o bioconstrucció estudia la relació entre l’ésser humà i l’entorn edificat. Els arquitectes bioconstructors tenim en compte no només el disseny i l’eficiència climàtica de l’arquitectura, sinó que a més entenem que aquesta ha d’estar en harmonia amb la salut dels seus habitants i el medi ambient.

Important.

Malauradament, però, encara hi ha molts edificis que no tenen en compte aquests paràmetres. A les escoles d’arquitectura -generalment- es posa tota l’atenció en l’eficiència energètica, sense tenir en compte si es construeix amb materials que vénen de l’altra punta del món, no renovables o amb tòxics que impacten negativament en la salut de les persones i en la del medi.

Quins són aquests materials nocius?

Són aquells que incorporen ingredients tòxics durant la seva fabricació i que -un cop a casa- poden arribar als nostres pulmons o a la pell. En aïllaments, per exemple, tenim la llana de roca -fabricada a partir de fibres provinents de fosa de roca, que es cohesionen amb formaldehid, un component cancerigen que ens arriba als pulmons per inhalació-. El formaldehid també el trobem en teixits sintètics de tapisseria o cortines on s’afegeix per evitar arrugues. Un altre exemple seria el PVC, perquè conté substàncies organoclorades molt tòxiques durant el seu procés de fabricació. Es tracta de materials que a més d’incorporar components nocius, moltes vegades no transpiren i no permeten que l’habitatge reguli de forma natural la humitat, contribuint a crear un ambient insalubre.

Què ens proposes?

Fer servir materials naturals com la fusta o aïllaments com la llana d’ovella. Cal pensar l’arquitectura tenint en compte l’eficiència energètica, però també la salut de les persones per aconseguir cases ecològiques i saludables. L’arquitectura convencional prioritza les decisions tècniques i formals per sobre de la sostenibilitat; encara que totes dues coses estan vinculades.

Esclar.

Avui en dia està de moda l’estalvi energètic, però cal preguntar-nos quin és el cost mediambiental d’aquest estalvi. És essencial pensar l’arquitectura de manera holística, tenint en compte l’estalvi energètic, però també la salut de les persones i la sostenibilitat global del procés des que extraiem el material de la terra, fins que el reciclem al final de vida útil de l’edifici. Personalment considero que, com a arquitecte, tinc la responsabilitat de saber com els meus projectes i els materials que faig servir afecten la salut de les persones i la del medi ambient.

Els quatre factors que determinen la salut i eficiència d’una llar són la temperatura, la humitat, la qualitat de l’aire i l’electroclima

Al teu blog parles del concepte “slow home”.

Sí, partint del corrent ‘slow food’ -un moviment que vol recuperar la cuina tradicional amb productes naturals i de proximitat, en contraposició al menjar ràpid- el concepte ‘slow home’ és una filosofia d’habitatge basada en els valors tradicionals de la vida i la construcció en harmonia amb l’entorn: aprofitant els recursos naturals i aconseguint un ambient saludable.

JadeSerra02

Molt necessari.

Al despatx vam veure que els nostres clients eren, majoritàriament, gent jove que havia comprat o que havia heretat un solar i que tenia els diners justos per construir una casa petita que, a més, volia que fos ecològica. Arran de conèixer una família jove amb dues nenes que ens va demanar un habitatge ecològic de 100 m2 a molt baix cost, vam haver de pensar i investigar com aconseguir que fos natural, eficient i que el preu fos ajustat.

Això ens va portar a idear un sistema constructiu molt eficient i ràpid que en la versió de fusta es pot prefabricar en taller. No obstant això, el concepte precisament fuig de l’habitatge prefabricat i cada nou projecte s’adapta al solar i a les necessitats del client. Per això diem que és slow, perquè treballem cada projecte al detall tenint en compte l’estil de vida de la família, la salut de la llar, el medi ambient, l’eficiència energètica i tot això amb un disseny a mida molt innovador i a un preu mínim.

Com podem convertir casa nostra en una llar sana?

Sempre que parlo de cases ecològiques m’agrada distingir entre el concepte de casa ecològica i casa sana. Us posaré un exemple: la meva àvia compra al mercat de plaça a Sant Feliu de Guíxols. Compra la mongeta a l’horticultor local, busca aliment de Km0; però si aquest horticultor utilitza fertilitzants químics, llavors aquesta verdura, per més que sigui de proximitat, no serà sana. Amb els habitatges passa el mateix, podem, per exemple, canviar les finestres per vidres de doble càmera de baixa emissivitat, perquè siguin més eficients amb l’entorn. Ara bé, si les finestres noves són de PVC, un producte que requereix molta energia per ser fabricat i que porta components tòxics per al medi ambient i cancerígens per a les persones, llavors la millora ecològica es posa en dubte. El que arrangem per una banda, ho espatllem per l’altra. Cal valorar que l’edifici tingui criteris d’estalvi energètic, però no ens podem oblidar dels materials i de tot el procés: cal valorar el conjunt.

Per descomptat!

Aconseguir una casa sana i ecològica és un procés complex en el qual intervenen molts factors, des de la selecció de materials i el sistema constructiu, passant pel sistema de calefacció i, fins i tot, la forma de vida dels ocupants. Es tracta de trobar un equilibri entre eficiència energètica i ambient interior saludable i, tot això, plantejat des d’una perspectiva de sostenibilitat global.

Què causa la "contaminació interior" generada dins la llar?

Parlem de contaminació interior quan la llar té un ambient poc saludable; moltes vegades això és independent de viure en una ciutat, ja que la qualitat de l’aire interior pot ser minvada per diversos factors. Els quatre factors que determinen la salut i eficiència d’una llar són la temperatura, la humitat, la qualitat de l’aire i l’electroclima.

L'electroclima?

Aquest és, potser, el factor menys conegut. Ens referim a la contaminació per radiacions electromagnètiques, ja siguin de procedència natural –com poden ser corrents d’aigua subterrània– o artificial, produïdes per xarxes Wi-Fi, aparells de microones o telèfons sense fil. Es tracta d’una font invisible de contaminació, que en petites quantitats és inofensiva però que pot generar problemes quan l’exposició es prolonga en el temps. Avui en dia es coneixen molts casos de persones electrosensibles que tenen mal de cap quan són a prop d’emissors Wi-Fi. Sabem que aquestes radiacions ens afecten, però encara no tenim prou dades per valorar en quina mesura ho fan; per això és raonable aplicar el principi de precaució: dosificar-ne l’ús i apagar-les quan volem dormir.

D’altra banda, per millorar la temperatura cal un aïllament que transpiri i que no generi condensacions. També cal haver tingut en compte l’orientació de l’edifici i la disposició de les finestres, que han de permetre un guany natural de temperatura gràcies a la incidència solar durant l’hivern i, alhora, una bona protecció i aïllament de les radiacions solars a l’estiu, quan es busca proporcionar un ambient més fresc.

JadeSerra03

També parlaves d'humitat.

Sí! La humitat està molt relacionada amb la ventilació i el sistema de calefacció de l’edifici. Com a referència, la humitat relativa interior hauria d’oscil·lar entre el 30% i el 60% – i ho podem mesurar fàcilment amb un higròmetre, un aparell molt econòmic!-.

D'acord!

Per sobre del 60% o 70% l’ambient serà massa humit i, per tant, serà un lloc propici per al creixement de floridures i bacteris. Per sota del 30% –una situació molt habitual a les nostres llars a l’hivern, quan encenem la calefacció–, l’ambient és massa sec i hi ha una acumulació de pols; això ens pot portar a desenvolupar malalties respiratòries. Aportar aire fresc també és important; sobretot, en espais tancats amb molta gent, on s’acumula el CO2. Un altre cop, ventilar sovint l’espai és una de les millors estratègies per resoldre-ho.

La humitat de la nostra llar hauria d’oscil·lar entre el 30% i el 60%

Com podem evitar la contaminació electromagnètica?

Com a recomanacions generals, aconsello evitar escalfar els aliments amb el microones. Només amb aquest gest, ja es redueix molt aquest tipus de contaminació interior.

JadeSerra06

Més coses.

Si tenim telèfons sense fils, cal comprovar que tinguin tecnologia Eco Dect (emeten ones només quan parlem). També cal evitar cables i aparells elèctrics connectats a prop del capçal del llit. A la nit, per descomptat, cal apagar el mòbil i tenir un despertador de piles. I si tenim Wi-Fi és important apagar-lo de nit, ja que és quan el cos aprofita per regenerar les cèl·lules i, per tant, cal evitar qualsevol element que generi contaminació electromagnètica.

Què és una casa passiva?

Com a arquitectura passiva entenem qualsevol element que aconsegueixi millorar l’eficiència energètica a través dels recursos naturals. Vaja, una construcció que aconsegueix reduir la demanda de calefacció i refrigeració, a través de solucions com poden ser una bona orientació solar o un bon aïllament als murs. Ara bé, el concepte de casa passiva està agafant molta força durant els últims anys gràcies a la certificació PassivHaus creada a Alemanya fa més de vint anys i que es basa a reduir la demanda de calefacció a través de sistemes passius, a menys de 15KWh/m2 per any.

Es tracta de construir cases perfectament aïllades que són pràcticament hermètiques al pas d’aire. Com que no hi ha intercanvi d’aire amb l’exterior, la renovació d’aire interior es fa de manera mecànica mitjançant un intercanviador de recuperació de calor, que aprofita la calor de l’aire interior per escalfar l’aire fred de l’exterior. D’aquesta manera aconseguim un habitatge completament hermètic i aïllat, del qual podem controlar mecànicament la qualitat i temperatura de l’aire amb un cost energètic molt baix.

JadeSerra01

Parlem del gas radó. Què ens en pots dir? Com es pot evitar?

El gas radó és un gas radioactiu emès per la desintegració natural d’urani, al subsòl de la Terra. Té una incidència desigual segons la zona geogràfica. A Galícia, per exemple, és un problema important. Com que és un gas inodor i incolor, entra als habitatges i, encara que les concentracions són relativament baixes, és cancerigen. El Govern va crear fa uns anys el projecte MARNA, que és un mapa organitzat per províncies amb les quantitats orientatives d’emissions de radó. Si casa nostra es troba en una zona de concentració, és recomanable consultar-ho amb algun dels experts de l’Institut Espanyol de Bioconstrucció, que disposen de detectors de radó. Per evitar l’exposició es fan servir diverses estratègies de millora de la ventilació i d’estanqueïtat, segons cada cas.

Els arquitectes hauríem de ser responsables de la manera com els nostres projectes i materials afecten la salut de les persones i la del medi ambient

Hi ha altres radiacions invisibles d'origen natural a la llar? 

Les radiacions tel·lúriques no són un tema d’estudi de la bioconstrucció, sinó de la geobiologia. Personalment em vaig formar també en aquest camp amb un geobiòleg, el que abans s’anomenava un mestre saurí i que tradicionalment els pagesos i gent de camp contractaven per buscar aigua i saber on havien d’excavar un pou als seus terrenys.

JadeSerra05

Interessant!

Les radiacions tel·lúriques són produïdes per corrents d’aigua o magatzems de minerals al subsòl terrestre. Un corrent d’aigua, igual que el corrent elèctric, produeix radiacions electromagnètiques amb el moviment propi. Se sap, des de fa segles, que aquestes radiacions són nocives per a les persones si hi estem exposats durant un període de temps llarg. Per exemple, si tenim el llit o zona de descans sobre un corrent d’aigua subterrània, tindrem problemes de salut. Si mai heu dormit fora de casa i us heu llevat amb la sensació de no haver descansat, pot ser que hàgiu dormit sobre un corrent tel·lúric.

Laura Basagaña
Laura Basagaña

Periodista