El primer contacte de la pediatra Lluïsa Colomer amb la medicina antroposòfica va ser a casa dels avis materns, a Alemanya. “Ells tenien un metge antroposòfic”.

Amb arrels germàniques i catalanes –de pare català i mare alemanya- la Lluïsa va fer d’ajudant d’un metge antroposòfic a Essen, durant un estiu, quan havia acabat el primer any de Medicina a Barcelona.  Més tard, havent treballat en la unitat de Pediatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron  i vivint la duresa d’alguns tractaments, la Lluïsa va reemprendre la indagació en la medicina antroposòfica, aplicant-la a la pediatria i el sistema digestiu. 

Com podem mantenir un sistema digestiu sa?

El sistema digestiu sa depèn, fonamentalment, de la manera com ens alimentem. Durant l’embaràs, ja és molt important que les mares cuidin molt l’alimentació, i això vol dir evitar la toxicitat dels aliments: els aliments han de ser sans i adequats. Fent això, automàticament, la mare estarà cuidant la seva flora intestinal, que és el lloc que té més contacte amb la natura externa i que forma part de dins nostre: estem tenint cura de la microbiota –una flora imprescindible per a la vida– i cuidem els “microbis amics”. Si no fem això, apareix la debilitat digestiva. Avui dia, moltes mares en tenen, cosa que ja comporta una debilitat en la generació següent, perquè passa de mares a fills.

Ja des de ben petits, estem condicionats, doncs...

En el moment en què naixem no té res a veure un part vaginal amb un part per cesària, perquè ja colonitzem el budell d’una manera molt diferent. I després tampoc té res a veure la lactància materna –que ens aporta moltíssims avantatges– amb l’alletament artificial, que és menys beneficiós. Aquest seria un dels quids de la qüestió. Hem de pensar que durant els tres primers anys de vida és quan es crea la flora intestinal, que és única i individual; de fet, és com una empremta digital. I, si en aquests primers temps, no cuidem molt tot el que entra dins el nostre sistema digestiu i totes les medicacions que puguem prendre tant la mare –que està alletant el nadó– com el nadó, malament rai! Llavors es pot produir una gran debilitat del sistema digestiu i, quan s’ha acabat de formar, el sistema digestiu ja és per a tota la vida!

Com es manifesten aquestes debilitats?

El més habitual són les intoleràncies alimentàries a la primera infància, que de vegades es declaren com un problema digestiu: el nen vomita o té diarrees, o no acaba de créixer bé, o no assimila bé el menjar. Però a vegades poden ser símptomes a distància, com una bronquitis o una otitis recurrents que tenen un origen, també, en el sistema digestiu. Cal remarcar que el sistema digestiu regula la immunitat del nostre cos, juntament amb el timus i altres òrgans, i ho fa a través d’aquesta simbiosi que establim amb la natura: assimilant aliments i modificant-los perquè els digerim. És per això que, si tenim el sistema digestiu debilitat, poden aparèixer aquests símptomes: al·lèrgies, intoleràncies alimentàries, malalties recurrents…

Parlem de la toxicitat dels aliments. Què ha de vigilar la futura mare?

El que és més important és que no hi hagi química en el menjar, perquè això ja està intoxicant el nen que tindrà. La no-toxicitat en l’alimentació és essencial tant per a la mare com per al nen, però també per a qualsevol adult! A més, també hi ha un altre punt que cal tenir en compte.

Quin?

Des de la medicina antroposòfica, l’investigador austríac Rudolf Steiner deia que els aliments que mengem han de ser reconeixibles. És a dir, que han de ser aliments naturals. Nosaltres podem modificar l’aliment per fer-lo més fàcilment reconeixible cuinant-lo adequadament, però si nosaltres transformem un aliment senzillament per fer-lo més resistent a una plaga, o perquè aguanti més temps en un magatzem, aquesta mena d’aliments resultants no són reconeixibles per al nostre sistema digestiu.

Es genera un rebuig...

Sí. Diguem que el sistema digestiu és una eina que ens serveix per comunicar-nos amb el món. Tenim diverses maneres de fer-ho. Hi ha la via neurosensorial, que seria adquirint coneixement extern, i l’altra seria la ingesta dels aliments: ens comuniquem amb el món mitjançant aquesta ingesta, que després hem de transformar per assimilar-la. El cos adquireix coneixement mitjançant la ingesta d’aliments, però què passa quan aquests aliments no són reconeixibles per al cos? Doncs succeiria el mateix que si jo ara et comencés a parlar en xinès i tu no el dominessis: tu no em podries entendre, no podries assimilar el missatge.

Esclar...

I si a sobre els budells estan febles, perquè la flora intestinal té una gran debilitat, aquests aliments passen la barrera intestinal i s’han de modificar i eliminar en algun lloc del cos que no toca. Això és l’atòpia, que des de la medicina convencional es cataloga com una al·lèrgia. La feina que hauria de fer el budell és digerir una substància i fer-la aprofitable per a l’organisme, perquè nosaltres, la matèria que ingerim de fora, no l’assimilem així íntegra, sinó que la reconvertim en humana, gràcies a la digestió. I aquests passos –si no es poden fer bé perquè o l’aliment és transgènic i està molt modificat i, per tant, el cos no sap què fer-ne; o bé perquè estem molt debilitats– llavors es fan fora de lloc, apareix l’atòpia i és quan surten els problemes de pell, d’asma, entre d’altres.

Els còlics dels nadons

“Cal mirar si el còlic pot tenir alguna relació amb la toxicitat de la llet materna o bé si el nadó té candidiasi. De vegades, però, aquest trastorn no té una raó física, sinó que pot venir d’un problema de conciliar el son. En aquest cas és molt important l’entorn: com està la mare i quin ritme familiar hi ha a casa. Cal que el nadó tingui un ambient tranquil, sense estímuls excessius com televisió o músiques gaire altes. En aquest cas, la medicina antroposòfica recomanarà pomades homeopàtiques amb coure, que poden tranquil·litzar molt l’espasme intestinal i donaran, alhora, calor a la zona afectada”.

“En realitat no naixem sans; la salut l’anem adquirint precisament quan passem malalties, que és quan el sistema immunitari s’enforteix.”

Com veu la salut la medicina antroposòfica? Naixem sans o adquirim la salut gràcies als bons hàbits?

En realitat no naixem sans; la salut l’anem adquirint precisament quan passem malalties, que és quan el sistema immunitari s’enforteix. Si mirem el dia a dia, quan un nadó neix té un sistema immunitari molt tendre que s’ha d’entrenar per ser capaç d’afrontar tot allò que vingui en el futur. Per això, els nens han de passar malalties i no els les hem d’evitar, sinó que les han de passar per ser forts en el futur. El concepte de malaltia de la medicina antroposòfica –o el concepte de salut– s’entén des d’una òptica diferent que des de la medicina convencional a Occident.

Què canvia?

El concepte de salut per a la medicina antroposòfica no vol dir que estiguis completament sa, sinó que estàs bé tal com estàs en aquell moment. Una persona pot estar morint-se i ser una persona molt sana: algú que està en coherència amb tot allò que ha fet, en coherència amb el moment, amb la seva història i amb el cicle de la seva vida. Aquesta coherència comporta una pau interna. Llavors, la medicina antroposòfica no s’aferra a aquest concepte d’absència de malaltia, sinó que veu la malaltia com una eina de superació i de creixement.

De vegades, a Occident tenim una concepció maniqueista de la salut: o estem bé o malament, o tot o res... I tendim a amagar quan no estem bé.

Sí, de fet els occidentals amaguem la mort, amaguem el dolor i tenim tendència a evitar el patiment. Però si t’ho mires des d’una altra òptica, veus que cada vegada que hi ha patiment hi ha una ensenyança. De fet, per aprendre qualsevol cosa t’hi has d’esforçar: has de patir; si no, passa de llarg i no ho assimiles. Encara que estiguem parlant d’un coneixement intel·lectual, si vols assolir-lo has d’estudiar, o has de fer recerca: et suposa un esforç. I hem d’acompanyar com a mares els fills, i com a metges els pacients, durant el procés de patiment, perquè aquests processos siguin font de creixement interior. La funció de la medicina és fer més suportable el dolor, però, un cop el pacient ha sortit del forat negre, cal intentar fer que reflexioni i que es pregunti si ha de canviar d’estil de vida, si ha de variar algunes actituds i hàbits.

I aquesta sobreprotecció que tenim cap als fills envers les malalties és bona? Quin consell es podria donar als pares?

El missatge que donaria als pares i mares és que passar les malalties pròpies de la infància és una manera de fer-nos forts i d’aprendre. I, per tant, el nostre sistema immunològic a la llarga serà capaç de detectar ràpidament qualsevol cèl·lula neoplàsica o qualsevol irregularitat per combatre-la i fer que no aparegui un càncer o qualsevol altra malaltia greu. I els pares i mares s’haurien de sentir amb prou confiança per ser capaços d’acompanyar els fills quan els nens emmalalteixen. El que seria idoni és que, quan el nen té febre, fes una convalescència tranquil·la a casa durant uns quants dies, recuperant-se bé, enfortint-se. El més terapèutic a l’edat infantil, sense cap mena de dubte, és l’abric dels pares. Ara bé, no pots passar una malaltia anant l’endemà a l’escola sense haver de donar al teu fill medicació supressiva: antitèrmics, antibiòtics, analgèsics…

Com poden saber els pares quins aliments toca donar als nens segons l’edat?

Hem de tenir en compte uns cicles, però aquí hi ha un component cultural molt fort. Si tu, de sobte, li dius a una mare que els cereals no els introduirem fins que el nen tingui un any d’edat, de vegades a segons a qui li pot venir molt de nou; i si té pediatre de capçalera, li estàs creant un conflicte molt gran. Llavors, jo m’intento adaptar a la família que tinc al davant i respecto la seva cultura, i li dono pautes generals com, per exemple, recomanar-li que no cal donar proteïnes massa aviat als nens. També recomano als pares que cuinin ells mateixos les farinetes i el pa que donaran als seus fills: és a dir, cal evitar els aliments processats i preparats. I en cas que, per falta de temps, això no pugui fer-se d’aquesta manera, els aconsello que mirin de donar farinetes amb contingut de cereals ecològics i amb certificació d’agricultura biodinàmica.

Avui dia hi ha molts problemes quotidians relacionats amb el sistema digestiu: el restrenyiment, les diarrees, el fenomen del còlon irritable…

Cert. En el cas del còlon irritable, la medicina oficial ha posat una etiqueta per explicar un fenomen que pot tenir molts orígens diferents. Cal pensar què està produint l’alteració: de vegades sí que és purament emocional i es dóna en persones molt nervioses, però, d’altres, darrere d’això hi ha intoleràncies alimentàries o molta candidiasi intestinal, que és un reflex de la debilitat del budell. Les càndides són uns fongs que apareixen al budell i la candidiasi crònica intestinal és una patologia bastant freqüent que pot debilitar molt i donar lloc a qualsevol trastorn digestiu: restrenyiment, diarrea, entre d’altres.

Com ho podem evitar?

Amb una alimentació molt sana: ecològica i bio. Cal que conscienciem la gent que redueixin la toxicitat en l’alimentació, els aliments molt processats o amb pesticides, i caldria, també, reduir els estimulants com el cafè i l’alcohol. Prenem molts cafès i això és un drama! El cafè fa malbé el sistema digestiu, com els antibiòtics.

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista