La Marta va entrar en el món de la pediatria amb la intenció d’especialitzar-se en oncologia. Ha treballat en diversos hospitals tractant pacients amb càncer, principalment al Parc Taulí de Sabadell i a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Actualment és pediatra i hematooncòloga a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. “És molt gratificant poder ajudar tantes famílies. És una feina molt exigent, en què dónes molt de tu, però també reps moltíssim”. Destaca que el més important quan es detecta un càncer és mantenir un to optimista: “L’actitud davant de la malaltia és crucial per curar-se”.

Parlar de càncer encara és un tema tabú?

Cada cop menys. Afortunadament, les investigacions han avançat molt. Penso que és important parlar-ne, per mostrar a les famílies que no estan soles davant d’aquesta situació. Jo he treballat en diversos hospitals amb pacients oncològics, bàsicament al Parc Taulí de Sabadell i a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Ara, però, estic a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, on diagnostiquem els tumors però els derivem a altres hospitals per tractar-los. Nosaltres fem el diagnòstic, parlem amb els pares, fem el seguiment de la fase inicial i els derivem a una altra unitat per fer la quimioteràpia. Més tard, tornen amb nosaltres quan ja han passat aquesta fase.

Com vas decidir entrar en aquesta especialitat?

En el meu cas, em vaig fer pediatra per poder-me especialitzar en càncer infantil. És un món molt dur, però alhora és molt gratificant poder ajudar tantes famílies. Dónes molt, però reps moltíssim. El que molta gent no sap és que un 80% del càncer infantil es cura. És una proporció molt alta, molt més alta que en qualsevol adult. En general, et diré que quan s’acaba aquesta fase, després del càncer, aquell procés agut s’acaba i tens una persona que es reincorpora a la vida normal, laboral, social.

I ara és una persona més forta.

Ha passat per un tràngol molt bèstia, però se n’ha sortit. I ara hem millorat molt en els resultats, en els darrers anys. Tenim uns hospitals espectaculars en el tractament de càncer infantil.

Et demanaria que ens donessis alguns consells per a les famílies que es troben en una situació com aquesta.

Els diria –primer de tot− que siguin optimistes. Però que ho siguin de veritat. El pensament positiu ajuda a la curació dels pacients. S’han fet molts estudis sobre el tema. I igual que ajuda que el pacient entengui que està malalt, també ajuda que la família se’n faci càrrec i comprengui la situació. I si tu estàs convençut que el teu fill s’ha de curar, l’actitud que tens es traduirà en tota una sèrie de gestos quotidians que l’ajudaran. També canviarà la manera de comunicar-te amb ell, més coratjosa, més pacient, i això influirà positivament en la curació.

El primer consell, doncs, és tenir una actitud positiva.

El segon consell és anar a poc a poc. És una situació molt trasbalsadora, per assumir-la tota de cop. Cal assimilar el diagnòstic de mica en mica. Anar dia a dia. Pas a pas. És molt normal que quan nosaltres diagnostiquem un tumor, en el moment en què ens asseiem amb la família i pausadament els expliquem el nom del tumor, el tipus de càncer i tota la informació, hi hagi un bloqueig tan gran que l’endemà ens truquin i ens diguin: “Doctora, ahir no sé què em va dir. No puc recordar res”. I el metge no ha d’intentar donar tota la informació de cop, ni el pacient ha d’intentar assolir-la tota el mateix dia.

Entesos.

I encara els donaria un tercer consell: parlar amb altres famílies en la mateixa situació, perquè ells han passat per aquí i els podran ajudar molt. Hi ha molts detalls de la vida diària pels quals els poden ensenyar trucs, maneres d’aconseguir que els fills mengin, remeis casolans, maneres reeixides d’enfrontar-se als entrebancs. I després, també hi ha indicacions interessants sobre com s’han d’alimentar els nens amb càncer.

“La nutrició és part del tractament”

Quines són?

Més que mai, cal tenir molta cura de la nutrició. I la nutrició és part del tractament. Ja en som conscients i, per tant, tenim uns equips de nutricionistes boníssims als hospitals oncològics. Els metges anem amb pressa i expliquem les coses molt ràpid, però hi ha documentació molt útil que pot ajudar les famílies. Cal tenir en compte que un nen pot perdre entre un 10-15% del seu pes i de vegades arribar al 20%. Un dels efectes secundaris de la medicació és l’alteració del gust i algunes mares expliquen que han donat al nen el seu plat preferit –els macarrons de l’àvia–i el nen l’ha avorrit, perquè l’endemà té nàusees i associa aquell malestar al plat. Per tant, no se li ha de donar mai el plat preferit abans de la químio!

Com ha de ser el menjar que els donem?

Un nen que té nàusees agrairà un menjar que no desprengui una olor molt forta, que no estigui calent –aliments a temperatura ambient–, de gustos que no siguin gaire forts, i poder dinar o prendre els aliments en un ambient ventilat. De vegades, si es pot, es recomana donar-los el menjar a l’aire lliure. Si tenen molt malestar –de nàusees–, més val donar poc menjar, petites quantitats i més vegades al dia d’un aliment en una temperatura freda i que no faci una olor forta. I tenir diferents opcions. Coses que li vinguin de gust. I no frustrar-se. Li dones uns bastonets de pa i no els vol. Li dones la poma i no la vol. Has d’anar provant. Anar oferint petites quantitats d’aliments, diferents cops al dia.

Perquè ells no et demanaran res per menjar, oi?

Sí, de vegades, poden demanar coses absurdes. Demanen certs tipus de menjar. Certs tractaments de quimioteràpia generen apetència pels aliments salats. I és estrany, però et trobes de sobte que tens un pacient que vol per esmorzar olives i patates fregides de bossa. I les infermeres i els pares pregunten: “Què fem?”. I si li ve de gust i probablement només menjarà allò durant tot el dia, li dónes, amb alguna excepció. Cal vigilar que si és un nen que està en tractament amb corticoides, tindrà molta facilitat per retenir líquids. I si retens líquids, has de donar aliments baixos en sal, has de posar en pràctica alguns truquets. Li pots donar aliments condimentats amb espècies, però no amb sal. Has de fer-li fer una dieta hiposòdica –és a dir, baixa en sal–. A mesura que avança el tractament quimioteràpic, de vegades passa una cosa que encara ho complica tot més, que és la mucositis: és a dir, apareixen algunes llagues a la boca. I llavors cal evitar els aliments agres, els aliments àcids, els salats i els aliments calents. I farem servir aliments més fresquets, de gust dolç, líquids, o també podem triturar els aliments i farem que els beguin amb canyeta.

La textura també és important?

Sí, els purés i les cremes de verdures són interessants. O les gelatines, també. Intentarem que tinguin un valor nutricional al més ampli possible. I en algunes ocasions, si la mucositis és molt severa, l’alimentació es farà a través d’una sonda, o per via endovenosa.

Quins altres aliments poden anar bé?

Moltes quimioteràpies donen diarrea o restrenyiment, totes dues coses són molt freqüents en el càncer. I en un cas farem servir la dieta astringent: prendre aquells aliments que puguin ajudar a regular, sobretot evitar, la pèrdua de líquids que comporta la diarrea; i en l’altre cas, abans d’utilitzar laxants, augmentaríem l’aportació d’oli d’oliva verge i acompanyaríem els aliments amb llavors de lli que afavoreixen el trànsit intestinal. Sempre intentarem aprofitar tot el que siguin remeis naturals, fer una dieta astringent o laxant a partir de l’alimentació.

“La part psicoemocional i la nutrició són dos pilars bàsics essencials per a la cura del càncer”

Més trucs...

Hi ha un llibre molt interessant que m’agradaria recomanar a les famílies, que es diu Las recetas mágicas de Jabel. És un llibre escrit per una infermera i per una psicòloga-logopeda que està protagonitzat per un follet de bosc. El llibre té uns dibuixos molt bonics i el follet demana als nens que ajudin els seus pares a cuinar per a què el follet –que està malalt– es posi bo. Si els nens s’impliquen a la cuina és més fàcil que després vulguin menjar allò que han preparat. El llibre és un receptari i dóna idees de plats que poden fer pares i fills. És allò que els pares i els nens tenen a l’abast per intentar que el càncer no avanci, perquè tota la resta està en mans del metge i aquest llibre se centra en les coses que tu també pots fer. Tu pots influir com a mare i com a pare amb l’actitud positiva cap al teu fill, a saber controlar les rabietes quan les té, a donar-li ànims, en la part psicoemocional i en la part de nutrició. Això és feina teva! Són dos pilars bàsics essencials per a la cura del càncer i per tant no és cert que no hi puguis fer res. Hi pots intervenir. Has de posar-hi totes les teves armes. I a més, ningú no et demana que tinguis un màster en cap de les dues coses. Tens professionals, l’equip de nutrició i de suport psicològic que t’ajudaran des del primer dia! I estan allà per això, per ajudar-te a tu. Per quan estàs a l’hospital i per quan estàs a casa, perquè l’ideal seria que no estiguessis ingressat a l’hospital sinó que només el visitessis per fer revisions.

Implicar els nens en la curació...

Llegint aquest llibre de les receptes pensava que seria molt interessant fer tallers per a pares. Tallers pràctics de cuina per a famílies de nens amb càncer. Tallers de cuina natural per a pares, organitzats des de l’hospital, fets en una cuina on els ensenyéssim tot allò que explica el llibre i als quals vinguessin aquells adolescents que es trobin prou bé, o nens grans que es trobin prou bé per venir. Els nens amb càncer poden fer moltes activitats: jocs, tallers, però incidiria en el tema de la cuina, que promou la seva salut i està molt bé. Actualment hi ha excursions, colònies, se’n van de vacances amb altres nens i nenes que estan com ells, hi ha moltes coses per fer!

Relacionar-se amb altres nens, els deu anar molt bé.

Sí, i intentar mantenir l’alimentació habitual en la mesura del possible. I suplementar-la amb batuts específics –que l’hospital dóna– recomanats per a nens amb càncer, amb gust de maduixa, xocolata, o vainilla, que són rics en proteïnes i en calories, però que no tenen massa greix i que estan nutricionalment ben estudiats i equilibrats. I si el nen no té gana o té la boca plena de llagues, més val que es prengui dos batuts d’aquests abans que no mengi res en tot el dia.

Què podem donar als nostres fills quan estan molt baixos de defenses?

Aquí hem de diferenciar entre un nen que surt d’un tractament antibiòtic perllongat i que ha estat hospitalitzat, o un nen en tractament de càncer que té una neutropènia –una baixada de neutròfils– o que està sent sotmès a un transplantament de moll de l’os, perquè això vol dir que està en una situació d’extrema immunosupressió. En el primer cas reforçarem les pautes d’una alimentació saludable per a la infància: comprar en llocs on coneixem l’origen dels aliments i, si pot ser, aliments de proximitat. Disminuir l’ús de sucres refinats i tot tipus de farines refinades –fer servir farines més integrals–, disminuir el consum de proteïnes, utilitzar greixos sans, és a dir, insaturats, augmentar el consum de vegetals crus, cuinats i de llegums.

I en el segon cas?

En el segon cas, el nen no ha d’agafar cap infecció perquè té les defenses molt dèbils i trigaria molt a recuperar-se. Per tant, hem de cuinar molt bé tots els aliments que li donem i hem d’evitar els aliments no pasteuritzats. Evitarem, doncs, els aliments poc cuinats o crus, no pasteuritzats, llençarem les conserves ja obertes i deixarem de banda tot allò que es pugui haver contaminat amb uns gèrmens contra els quals ara no està en condicions de defensar-se. Vigilarem molt tot allò que comprarem. És millor comprar aliments en porcions petites i evitar comprar a l’engròs, que pot fer que alguns aliments es malmetin.

 

Laura Basagaña
Laura Basagaña

Periodista