La Marta fa una salsa per a l’amanida amb trossets d’alga nori, tamari, vinagre de Mòdena, llavors de carbassa i tallets de rave finets que li queda boníssima. Si mirem el rebost de casa seva hi trobem molt llegum, arròs integral i tofu. Confia molt en l’homeopatia i l’apassiona la meditació zen.

I tot plegat ho viu i ho manifesta de la manera més natural i menys radical que m’he trobat fins ara. La Marta fa divulgació sense alliçonar. Mai et dirà què has de fer ni com has de viure, i aquesta normalitat i flexibilitat fa que, sense pretendre-ho, se’m fiqui a la butxaca al cap de pocs minuts.

Marta Millà, actriu

El teu primer contacte amb el menjar saludable va venir per l’homeopatia…

Sí. Tenia una hèrnia de hiat, digestions pesades, i els nervis se’m posaven a l’estómac. Tenia molts problemes i fins i tot em van donar tractament per a una úlcera que no havia tingut i vaig dir: prou! Vaig anar a un homeòpata que, a més, em va assessorar molt amb el menjar. Em va anar traient, a poc a poc, el cafè, les farines, els lactis, els fregidets… Però va ser un procés lent. Jo venia d’una alimentació tradicional catalana d’embotits i canelons. Em va costar, però mira, ara ja fa molts anys que segueixo una alimentació macrobiòtica. Bé, de carn n’he seguit menjant, perquè la metabolitzo molt bé, però procuro menjar carn ecològica. I no menjo gaire peix perquè no se’m posa bé, últimament. Tinc uns amics de la revista The ecologist que, és clar, em diuen que no és el peix, sinó el mar. I mira que el compro salvatge, eh?

Marta Millà, actriu

Tens una filla que menja…

Que menja macarrons amb tomàquet, carn arrebossada i llet de vaca. Li encanta la llet fresca de vaca, i jo en compro de soja, i res. El tofu, ara hi comença a entrar, però li costa molt. Pensa que segueix l’alimentació que li feia la iaia. Fa un anyet, però, que ha pres més consciència i de mica en mica hi va entrant. Es nota que ha viscut una cultura alimentària alternativa des de petita. Ella va començar a anar a l’homeòpata amb tres anyets. No està vacunada de res. Fa un parell d’anys es va dir que les nenes s’havien de vacunar del papil·loma i l’homeòpata em va dir: ni de conya! No la hi posis, que això és una “pirula”. I la meva filla va ser de les úniques de la classe que no es va vacunar i sempre estàs amb l’ai al cor, pateixes, però és que no es posa mai malalta i està supersana. És molt sospitós, el tema de les vacunes.

Marta Millà, actriu

“La meva filla va a l’homeòpata des dels tres anys i no està vacunada”.

La Marta budista

La Marta llegeix molts llibres de budisme, l’emociona l’estètica zen i el seu plat estrella és l’arròs guenmai, l’arròs que mengen els monjos zen. “És arròs integral amb trossets de pastanaga, api, porro, ceba i nap, tallats petitons, ha de coure 5 hores però és deliciós! Després s’hi posa sèsam triturat i s’amaneix amb tamari (salsa de soja). Pots deixar-lo una mica caldós, hi poses molta aigua d’entrada i, a més, n’hi vas afegint”. Com a actriu, la Marta està fent bolos amb un espectacle de poesia i música creat per ella que es diu Mahabbat, que vol dir “la ciència de l’amor”, en àrab. És un recull de poetes sufís del segle XIII i és poesia mística de l’amor. A més, del primer recital zen que també va girar per Catalunya ara en prepara un recull (Viena Edicions) I CHIN DEN CHIN  (HISTÒRIES ZEN) amb l’enregistrament dels contes i il·lustracions fetes a tinta per en Jordi Arcalís (el seu difunt marit) i música d’Horacio Curti al Shakuhachi . La Marta és terapeuta Gestalt i fa teràpies individuals i tallers de teatre amb tècnica gestàltica i meditació. Si en voleu més informació, podeu escriure a milla.marta@gmail.com.

 

 

I com portes la contaminació de Barcelona?

Fa temps que somio viure fora de Barcelona, tot i que estic lligada aquí perquè la meva filla no vol marxar. Vaig estar dos anys vivint a Caldetes. El meu marit va tenir una ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) i quan es va morir, vaig tornar a Barcelona. Però em llevava cada matí davant del mar i me n’anava a caminar per la platja, em prenia un te… Era una meravella. Estic esperant poder tornar a marxar.

I què més et dóna l’homeòpata, a part de les recomanacions amb el menjar?

El meu homeòpata és unicista, és a dir, que un sol remei tracta el desequilibri que té aquell pacient, i també soluciona la causa de la malaltia. En el meu cas, el que jo necessito és fòsfor. Jo confio molt en aquesta medicina, aquest tipus d’alimentació, aquest tipus de vida. Vius menys intoxicat. Si quedo amb uns amics per fer una paella, m’estic cinc hores per digerir-la. Però no és només que el menjar convencional costi de digerir, sinó que el cap, a més, està més espès. I m’ho noto moltíssim. A nivell mental, jo estic més lúcida, la ment va més ràpid, és fàcil treballar després de menjar i anímicament em sento més serena. Jo sóc molt siciliana, molt passional: si poso foc al foc que ja hi ha, malament.

Homeopatia, macrobiòtica i…

Faig meditació zen, també des de fa anys.

La meditació zen és una de les línies del budisme, oi?

Sí, i que prové del Japó. La pràctica consisteix a seure de cara a la paret i concentrar-se en la respiració i observar els pensaments, les emocions. Prendre consciència que hi ha una ment més enllà del “coco”, que va donant voltes. També faig retirs zen d’una setmana. Hi ha una pel·lícula molt bonica que es diu Cómo cocinar tu vida i que és feta en un temple zen. És molt bonica! En el zen és molt important la cuina, que, per cert, és macrobiòtica. I la persona del temple que cuina és el tenzo. I a la pel·lícula s’explica com, a través de la cuina, el “prota” entra en el món zen i aconsegueix concentrar-se i meditar. La cuina és un camí, també! És un treball manual que requereix atenció, precisió, entrega, creativitat. L’home diu: “És que jo no tinc paciència, i la cuina és una eina per treballar-la”.

Has anat al Japó, suposo!

No!

I no te’n mors de ganes?

Uf, sí, sí, i me n’aniria a un temple zen!

Marta Millà, actriu

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll