En Miquel Vallmitjana és biòleg i doctor per la UAB en el programa de biotecnologia, però per sobre de tot és membre actiu de moviments socials com ara Som lo que Sembrem i és soci de la cooperativa de consum Germinal. Treballa per acabar amb les desigualtats nord-sud, per canviar l’actual model democràtic i per viure d’una manera més sostenible. 

Ens trobem al Parc de l’Espanya Industrial de Barcelona una estona abans que ofereixi una conferència sobre transgènics al Casal Independentista de Sants.

Com que parlar de petjada ecològica pot ser molt ampli, en aquesta entrevista ens centrarem a observar l’agricultura i el consum del menjar, i en aquest sentit, Miquel, el sistema actual no et convenç…

El model agrícola nord-americà és insostenible, tant per com es produeix com per la dieta final amb tanta proteïna d’origen animal. Aquí som una mica més raonables, però cada cop tendim més a assemblar-nos a aquest model de consum irracional. A més, s’està llençant molt menjar. Hi ha estudis que diuen que es llença un 30% dels aliments. Si tot això no passés, estalviaríem molt.

La manera més fàcil d’acostar-nos a un nou model de producció, distribució i consum d’aliments és mitjançant les cooperatives de consum de productes ecològics. No només permeten, per la minimització d’intermediaris, fer que la cistella estigui a un preu assequible, sinó que torna a mans de les persones consumidores i a la pagesia la capacitat de decidir com es realitza tot el procés.

Parlem dels aliments transgènics. Què els diries a aquells que defensen que són innocus i que poden solucionar greus problemes de fam al món?

Els transgènics són una eina per a grans empreses per tenir la propietat de totes les llavors del món. Està afavorint el gran monopoli en comptes d’afavorir la pagesia. I, a més, necessitem molts anys d’investigació per saber que són totalment innocus. Actualment encara no en sabem prou, de genètica, per fer aquest tipus d’experiments de forma previsible. Pel que fa a la fam al món, tothom sap que el problema és de distribució i no pas de producció; i les patents empitjoren aquesta situació.

Quins són els perills dels aliments transgènics?

Cal analitzar cas per cas. Un exemple: es va modificar un pèsol amb gens d’una mongeta i va generar unes malalties prou greus en els ratolins per decidir no treure’l al mercat. Els transgènics que s’estan comercialitzant s’han avaluat insuficientment des del nostre punt de vista. Actualment hi ha només dos tipus de transgènics, els resistents a herbicides i els transgènics resistents a plagues. Ambdós tipus són problemàtics pel seu efecte agrotòxic.

““La manera més fàcil d’acostar-nos a un nou model més de producció, distribució i consum d’aliments és mitjançant les cooperatives de consum de productes ecològics.”

Compte amb la soja

Al web parlem molt de la soja, dels seus derivats, com ara la salsa de soja, el miso, el tofu…, i la soja és un dels grans cultius transgènics del món. En Miquel Vallmitjana explica que la soja transgènica està dissenyada per poder conviure amb un herbicida, no es mor, però les altres plantes, sí. És una esponja d’herbicida, en concret, d’un herbicida que es diu glifosat i que comercialitza l’empresa Montsanto. I aquest herbicida és tòxic i l’estem ingerint perquè la gran majoria de quilos de blat de moro i soja transgènics van a parar als estómacs dels animals que ens mengem. I, alerta d’una altra gran injustícia: estem arrasant cultius del sud per donar pinso transgènic als animals del nord. Cal que deixem de menjar tanta carn per no afavorir aquest procés i, a més, guanyarem en la nostra salut individual. Us ho diu algú que no és un vegetarià estricte.

Hi ha molt cultiu transgènic a Espanya? I a Catalunya?

A Europa només es permet plantar un tipus de transgènic: el panís Mon810 –del tipus resistent a insecte-. Aquest es planta a Espanya en una proporció elevada, ja que a molts països europeus han prohibit el cultiu d’aquesta varietat. A Espanya, el cultiu de Mon810 es concentra a l’Aragó i a Catalunya. Prop de la meitat del panís que es planta a Catalunya és transgènic; però quan es barreja la producció tot passa a ser transgènic.

Estan etiquetats els transgènics?

Per llei si hi ha transgènic s’ha d’indicar. Però el control que fa la Generalitat és totalment insuficient: selecciona a l’atzar molts pocs productes dels milers que hi ha a les botigues i només amb aquest estudi tan superficial ja detecta entre un 10% i un 20% d’aliments transgènics que no estan etiquetats com a tals. Però és que, a més, hi ha aliments, com la lecitina de soja, que ni tan sols analitzen perquè no es pot detectar, i justament derivats de la soja com la lecitina tenen unes probabilitats elevadíssimes de provenir de soja transgènica.

Tampoc està etiquetat, i vam demanar a la Generalitat que es legislés, que les etiquetes de carn, la llet i els ous indiquin si provenen d’animals que han estat alimentats amb pinso transgènic. Pensa que els animals, en el mercat convencional, estan alimentats amb soja i panís transgènic.

O sigui, que tot el que no sigui ecològic és transgènic?

Sobretot en els productes provinents dels animals. Però prefereixo que es triï l’opció més sostenible, l’ecològica, per altres motius que no sigui per fugir dels transgènics.

I una reflexió: per què no pensem en un model d’agricultura sostenible i de futur? Se’ns acaba el petroli barat i hem d’aconseguir un model agrícola que no en depengui i en aquest model de futur els transgènics no només no ajuden, sinó que perjudiquen les propostes alternatives com l’agricultura ecològica, que està demostrant que es pot fer agricultura amb molt menys petroli. El panís transgènic a Catalunya pràcticament ha extingit la producció de panís ecològic per culpa de la contaminació del pol·len.

I els que diuen que no hi hauria menjar ecològic per a tothom?

L’agricultura ecològica genera un producte de millor qualitat i més llocs de treball. La mà d’obra fa que el producte sigui més car, i per això en el mercat convencional es consideren els productes ecològics com productes de luxe. Però canviant el model de distribució es pot socialitzar aquesta qualitat i, de passada, avançar cap a altres objectius, com ara reduir les distàncies del camp al plat, reduir les minves pel camí, millorar la nostra dieta reduint la proporció de proteïna animal i de productes processats, recuperar les temporades… És important no quedar-se a mig camí.

I ens en sortiríem cultivant sempre sense substàncies químiques?

Hem de treballar per anar a favor de la natura, no contra ella. La importància de l’agricultura ecològica a Catalunya demostra que hi ha altres maneres de fer agricultura. No haver de comprar llavors, ni fertilitzants químics, ni agrotòxics, ja, d’entrada, compensa econòmicament.

Nuria Coll
Nuria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival