La periodista Núria Ferré havia fet, anys enrere, un curs de cuina vegetariana. Potser aquella va ser la llavor d’un canvi alimentari que arribaria uns anys més tard, ara en fa dos, i que la portaria a ser la fornera més entusiasta de Barcelona. Menja sa, i el pa, amb llevat mare, orgullosa, sempre se’l fa a casa. I en dono fe, és deliciós! I la casa fa una olor de pa casolà increïble.

Fins i tot el bany, perquè la panificadora treballa de nits i per no sentir-la, l’amaga al lavabo! El seu marit i els seus fills són els conillets d’índies que proven tots els pans, sempre diferents, sempre amb barreges de farines i llavors de tot tipus, sempre sense una recepta massa clara. A ull, com els bons! La periodista presenta actualment l’espai cultural “No t’ho perdis” del Canal 33 i participa en tertúlies d’actualitat al programa Divendres de TV3, de La Xarxa, i de les tertúlies literàries del TR3SC.

Núria Ferré, periodista

Com vas arribar a l’alimentació saludable? 

A través de la Dorte Froreich (naturòpata i nutriterapeuta). Hi vaig anar perquè no em trobava bé. El detonant va ser un dia que volíem anar amb bicicleta amb els meus fills i vaig adonar-me que no podia aixecar la cama. Em sentia pesada. Em va donar una dieta depurativa en la qual vam augmentar la ingesta de cru –amanides i fruita, que no en menjava, pràcticament−, vam retirar la carn vermella i en un primer moment, el pollastre i, sobretot, sobretot, vam eliminar la llet i el blat. Pensa que a mi m’encanta la carn i els meus amics saben que jo coneixia tots els restaurants on fan les millors hamburgueses de Barcelona!

I com vas entomar el canvi?

Fatal. Vaig tenir un efecte rebuig.

“Amb els nens sóc més flexible. Vaig intentar que prenguessin llet vegetal i no hi ha hagut manera”

Eres escèptica?

No, escèptica no. Emprenyada. Estava emprenyada per haver-ho de fer.

I…

I em vaig començar a trobar molt bé, vaig perdre 8 quilos i se’m va obrir un món. I no era una qüestió de calories sinó d’aprofitament dels aliments. Total, que havia trobat la solució! Però la Dorte no em va donar una dieta per aprimar-me, eh? És una dieta de salut i encara avui hi vaig perquè sempre tens alguna coseta i passes per èpoques de tot; mals de panxa o no acabes de dormir bé.

Núria Ferré, periodista

Tornem a la dieta. I el cru bé, oi?

Bé, bé! La Dorte explica que com més acostumes el cos a menjar cru, més s’educa. Jo tenia l’estómac clapat. Menjava dolç i no m’escoltava i es tracta de posar-lo en forma. Els dos primers mesos són clau i després ja és molt fàcil. Ara bé, també em va receptar molt suplements: omega-3, B-12 i això ho he de dir: menjar i cuidar-te així és car, molt car. S’han de tenir calers, i jo entenc que gent del meu entorn, el meu marit per exemple, no tinguin la mateixa paciència o no ho considerin tan prioritari. S’ha de tenir molt clar.

Has tornat a la carn?

Només en menjo si vaig a casa la meva mare i em fa un rostit, per exemple. Molt puntualment. De fet, al cap d’un temps et relaxes una mica. Jo li dic a la Dorte que em fa por despistar-me i tornar a l’alimentació d’abans perquè, pels rodatges de la tele, dino molt sovint fora de casa, etc. Però hi ha una base que no perdré. Jo a la bossa sempre porto fruita seca i fruita i menjo cinc cops al dia. Això és obligatori! És que fins i tot et calma l’ansietat.

I de proteïna vegetal en menges?

No m’agrada el tofu, i tot i que havia fet alguns intents amb el seitan, s’han acabat imposant els llegums, que m’encanten. Al final, he tornat a l’aliment més nostre oi?

Núria Ferré, periodista

“Pa de carbassa amb panificadora de la Núria”

500 g de carbassa cuita al forn
500 g de farina d’espelta integral
50 ml d’aigua tèbia
1 cullerada d’oli d’oliva
1 cullerada de sal
21 g de massa mare bio

Primer, barregem l’aigua tèbia amb la massa mare i ho introduïm a la cubeta de la panificadora. L’aigua és el primer ingredient que s’hi posa, sempre. Posem un programa llarg, d’unes tres hores.

Cuinaves, abans?

Sí, força. És a dir, sempre he cuinat més que les meves amigues, hahaha. Però sí, i ho faig amb alegria i m’ho “curro”, i busco i provo i improviso. Jo mai segueixo una recepta. En sóc incapaç i he llençat proves horroroses, sobretot de pa, que al principi no me’n sortia cap de bé. Però m’ho prenc amb bon humor.

Tens dos fills. Com els alimentes?

Són nens! Sóc més flexible. Dinen a l’escola i encara més: hi ha l’opció vegetariana i ells no la fan. Això sí, van a una escola que s’hi mira molt i bona part dels aliments són ecològics.

Ah, sí? Com es diu, l’escola?

És l’Escola de la Concepció. La Trinitat Gilbert, de la revista, els coneix i els ha fet reportatges per al diari ARA perquè tenen un projecte de música molt potent.

I un cop a casa…

A casa hi ha amanida a tots els àpats, no veuran mai brioxeria industrial però, per exemple, vaig intentar que prenguessin llets vegetals i no hi ha hagut manera. Tenim unes pautes però vull que el criteri el vagin agafant ells sols com vaig fer jo. Nosaltres ja no cuinem aquells fregits o aquelles combinacions de canelons de primer i croquetes de segon que feien les nostres mares. Jo he après a menjar als 40 anys! I no passa res. Ja ho aniran descobrint ells mateixos.

Núria Ferré, periodista

Anem al pa. És un capítol a part en la teva vida.

És l’estrella de la casa i el meu home se’n riu perquè tinc un calaix ple de farines i em diu que ja no sap si és la seva pituïtària o és que la casa fa olor de pa tot el dia! Jo tinc una cunyada polonesa i allà hi ha molta cultura de pa. El seu és un pa negre, molt allunyat de la baguet francesa, és dens. I va ser ella qui em va descobrir aquest món. Em va portar massa mare de Polònia i em va explicar com cultivar-la, com tractar-la per crear-ne més i conservar-la. Amb el temps, ara ja en compro, de deshidratada, però l’afició va anar augmentant, sobretot des que vaig comprar-me la panificadora, fa tres anys. Faig pans de carbassa, de llavors, de sègol, d’espelta, de tot! N’he fet algun sense gluten, també. No tenim cap problema de celiaquia a casa però, gràcies a la farina integral que utilitzo i que sempre és d’un blat antic, hem eliminat el blat comercial i convencional de la nostra dieta. És fantàstic perquè només has de barrejar els ingredients i deixar que faci el pa ella soleta durant tres hores.  I això de fer pa, de provar cada dia una barreja diferent, té un punt màgic, alquimista. A vegades la tanco al lavabo a la nit perquè fa una mica de soroll i quan ens llevem ja tenim pa acabadet de fer per esmorzar. I me’l menjo amb un raig d’oli i amb una mica de formatge de cabra, com a molt. No sóc massa de melmelades, jo.

I si utilitzes massa mare, no cal que posis llevat convencional, doncs?

Exacte. I només amb l’olor ja notes la diferència.

I quines farines utilitzes?

En compro de Celnat de tot tipus: espelta integral, sègol, fajol, i també compro molt una marca francesa que em porten i que ja ve amb la barreja feta. De fet, no peso mai les farines i vaig barrejant d’aquí i d’allà. Això sí, hi ha una pàgina web, conasi, en què trobo tot el que vull.

Té alguna particularitat la teva panificadora que sigui interessant de conèixer?

Sí, que no té tefló. I que es diu PinPan. Quan vaig veure que es deia així, vaig pensar que era un homenatge-burla al Guti! Hahaha, i vaig pensar: ha de ser meva!

Núria Ferré, periodista

 

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll