Odile Fernández, doctora reconeguda pel seu llibre Mis recetas anticáncer, acaba de publicar Mi niño come sano (Urano). Quan va néixer el seu primer fill, va començar a interessar-se pel món de l’alimentació saludable, però no va ser fins que li van diagnosticar càncer d’ovari amb metàstasi que no es va posar seriosament a investigar i a formar-se en nutrició. El seu nou llibre és un manual de consulta completíssim per potenciar la salut dels més petits des de la concepció fins a l’adolescència. Una obra didàctica molt accessible per anar llegint i crear hàbits saludables per a tota la família. Té gairebé noranta receptes creades en col·laboració amb Heva Hernández.

© OKOA Fotografía

 

Vas ser pionera a constatar la relació entre alimentació i càncer amb diversos llibres i vas crear una revolució en la teva vida i en la de moltes persones (ja fossin pacients oncològics o gent que volgués fer prevenció a través de l’alimentació). Com has traslladat tot aquest bagatge al teu nou llibre, en què ens sorprens parlant d’alimentació infantil?

Després d’escriure diversos llibres sobre la relació entre càncer i alimentació i d’impartir xerrades per tota la geografia espanyola, van ser els lectors mateix qui em van demanar un llibre sobre alimentació infantil, ja que, entre tanta informació i tant bombardeig comercial sobre aquest tema, se sentien confusos.

És possible prevenir un alt percentatge de casos de càncer i altres malalties cròniques amb una nutrició saludable des d’edats primerenques. Tot i que això és tan important per al desenvolupament correcte del nen i la seva salut, no hi havia cap manuscrit al mercat espanyol que fos concís, veraç i exhaustiu sobre el tema, així que vaig decidir posar-me a treballar, a revisar la bibliografia disponible i, amb la informació, la formació i el bagatge de ser mare de tres fills, em vaig disposar a escriure Mi niño come sano, amb el desig d’oferir una guia àmplia i practica sobre alimentació saludable des de l’embaràs fins a l’edat adulta.

Al llibre, parles de l’alimentació dels mil primers dies de vida per començar amb bon peu. En què consisteix això?

Els mil primers dies en la vida d’un nen són la fase més important del seu desenvolupament. Van des de la concepció fins al naixement (270 dies) i continuen fins al segon any de vida (730 dies). El que mengem durant l’embaràs i el que donem als nostres fills durant els primers mil dies de vida els determina la salut, benestar i el desenvolupament del cervell per a la resta de la seva vida i és la clau per a una futura vida sana.

En aquests mil primers dies, l’alimentació de l’embarassada hauria de basar-se en la dieta mediterrània i donar prioritat al món vegetal amb molta fruita, verdura, llegums, fruits secs i oli d’oliva. Cal triar productes frescos, de temporada i, si és possible, locals i ecològics, per cuinar-los a casa a foc lent i amb molt d’amor.

Una vegada neix el nen, l’ideal és alimentar-lo de manera exclusiva i a demanda amb llet materna i, a partir dels sis mesos, mantenir mínim fins als dos anys la lactància materna. A partir dels sis mesos, podem començar a introduir a poc a poc l’alimentació complementària, basant-nos, com en l’embaràs, en la dieta mediterrània.

Apostes per la dieta mediterrània com la millor d’alimentació infantil de 2-18 anys, però creus que la gent sap realment què significa, més enllà de l’oli d’oliva?

No. Hi ha molta desinformació sobre el que significa menjar mediterrani. Que visquem a l’àrea mediterrània no vol dir que mengem mediterrani. Aquesta dieta es basa en un consum alt d’hortalisses, fruites, llegums, cereals integral, oli d’oliva verge, fruita seca i peix blau, així com en un consum baix de lactis, carns vermelles, embotits, aliments calòrics i ensucrats.

Va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010 i s’ha demostrat que pot ajudar-nos a prevenir malalties tant infantils com de l’adult, com l’obesitat, que s’està convertint en una epidèmia global.

Al llibre expliques que hi ha potets que són menys nutritius que un Big Mac. Com és possible?

La majoria de potets convencionals són bàsicament aigua i midó amb alguna cosa més, com verdura, pollastre, llet, formatge i additius. La dilució amb aigua i midó, a més de ser un engany al consumidor, significa una reducció de la qualitat nutricional del producte, perquè es dilueix la densitat nutritiva.

Diversos estudis han mostrat que la majoria de marques comercials conté menys d’una cinquena part de les necessitats diàries de minerals que necessita un nadó. Alguns estudis han conclòs que moltes de les marques més populars són menys nutritives que una hamburguesa Big Mac. Quan els potets són ecològics no es fa servir el truc de la dilució; per això, si optem per potets industrials, val més que siguin eco.

La dieta de la mare durant l’embaràs influeix en el risc d’al·lèrgia infantil

 

Sempre confiant en l’autoregulació del nadó i la seva sacietat, fas servir el mètode de la mà com a orientació de les racions que hem d’oferir als més petits perquè no faltin nutrients. Com funciona?

Un nadó no té les mateixes necessitats nutricionals que un adult: té un estómac molt petit que el nostre i no necessita menjar tant com nosaltres. A més, partim de la premissa que la seva alimentació durant els dos primers anys de vida va estar basada en la lactància materna o artificial i els aliments només seran un complement, per això no cal que ens obsessionem si no es menja totes les farinetes que tan amorosament li hem preparat.

Podem recomanar les racions diàries d’aliments que necessita un nadó de menys de dos anys segons la mida de la seva mà, no de la nostra. Per exemple, necessita 5-8 racions de fruites i verdures al dia de la mida de la seva mà buida, 2-3 racions de cereals al dia, comptant que un ració és que el que li cap al puny tancat de la mà. De formatge n’hi podem oferir una ració al dia de la mida dels seus dits índex i cor.
Però això és orientatiu; si hi confiem, veurem que sap autoregular-se i que menjarà moltes vegades al dia, però en petites quantitats.

Per què no recomanes la carn de vedella ni làctics derivats de la vaca fins als dos anys?

L’investigador alemany Harald zur Hausen, premi Nobel de Medicina el 2008 després de descobrir que les infeccions víriques, bacterianes i fins i tot paràsits poden generar tumors, afirma –fruit de les seves investigacions– que en els dos primers anys de vida podem contagiar-nos per virus de la família del papil·loma presents en les vaques europees. Aquest virus no produeix símptomes en animals ni humans i pot quedar latent durant més de trenta anys i crear una inflamació que pot derivar en càncer de mama i/o còlon. Aquests dos càncers són més freqüents en els països que consumeixen més carn de vedella i llet.

Segons Zur Hausen, s’estima que prop del 21% dels casos de càncer pot relacionar-se amb infeccions. Aconsella no introduir cap aliment procedent de la vaca fins als dos anys, quan el sistema immune és més madur i pot enfrontar-se a aquests virus. Aquests virus bovins potencialment oncogènics són resistents al tractament amb calor; és a dir, no desapareixen encara que la carn es cuini i la llet es tracti a alta temperatura. Per això aconsella esperar fins a mínim els dos anys abans d’introduir-los. Si es donen lactis, recomana que procedeixin de la vaca o ovella.

© Jose Santopalomo

Al llibre expliques que hi ha aliments aparentment sans com el peix, les algues o l’arròs que són controvertits en l’alimentació infantil, per què?

Cada vegada més trobem restes de plàstics i metalls pesants en el peix i, si és de piscifactoria, com el salmó o la panga, podem trobar-hi restes de dioxines, que són carcinògens potencials. Si mengem peix, val més que sigui petit i de pesca extractiva, no de piscifactoria.

L’arròs pot tenir força arsènic, un altre metall pesant, que l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer classifica com un cancerigen de categoria 1. També pot causar problemes relacionats amb el desenvolupament, neurotoxicitat, diabetis i malalties cardiovasculars. S’aconsella no oferir coquetes ni beguda d’arròs als infants més petits de tres anys. Per reduir el contingut en arsènic de l’arròs, l’ideal és remullar-lo la nit abans, coure’l en molta aigua (proporció 5: 1) i triar arròs conreat a l’Estat espanyol, ja té menys arsènic que el d’Àsia.

Pel que fa a les algues, se’n poden prendre, però amb moderació; un consum excessiu pot afectar el funcionament de la glàndula tiroidal.

I què penses dels aliments especialment dissenyats per a nens tipus “la meva primera galeta”, llets de creixement o iogurts per a nadons?

Molts són poc nutritius i aporten un excés de sucre, calories o proteïnes. Hem d’aprendre a revisar les etiquetes i a no fiar-nos de tot el que venen, ja que, per estar exposat, un producte no és saludable. Per no equivocar-nos, cal buscar sempre aliments mínimament processats.

Si pares, mestres i pediatres, entre d’altres, tinguéssim una formació sòlida en alimentació saludable, la salut dels nostres fills se’n beneficiaria

 

Al llibre expliques que de cada cop hi ha més nens amb dermatitis atòpica, al·lèrgies alimentàries, al·lèrgies al pol·len o rinoconjuntivitis. Per què passa?

La dieta de la mare durant l’embaràs influeix en el risc d’al·lèrgia infantil. Quan la dieta de la mare és rica en greixos omega-3, especialment en peix blau, probiòtics i prebiòtics (plàtan, all, ceba), hi ha un efecte protector en l’aparició d’al·lèrgies. Els nens alletats amb llet materna tenen menys risc de desenvolupar al·lèrgia.

La microbiota intestinal també té un paper important en aquest tema. Quan la dieta dels nens és rica en oligosacàrids no digeribles, presents en la llet materna, quan la seva alimentació és rica en fibra (llegums, cereals integrals, fruites i verdures) i ingereixen aliments probiòtics (iogurt, quefir, verdures fermentades, vinagre de poma…), el risc d’èczema disminueix de manera considerable. Quan la dieta és rica en verdures, fruita i àcids grassos saludables com omega-3 i 9, la incidència d’al·lèrgies és baixa. Quan la dieta és rica en aliments ultraprocessats, el risc d’al·lèrgia augmenta. Cada vegada mengem més menjar porqueria i això pot explicar l’augment del nombre de casos d’al·lèrgia.

Veient els índexs d’obesitat, encara hi ha poca consciència sobre el mal que fan el sucre i els greixos vegetals a la salut dels nostres fills, perquè si els pares ho sabessin no donarien brioixeria per berenar, oi?

Sí. Falta informació. Els aliments ultraprocessats són una bomba de calories, sucres i greixos vegetals refinades, cosa que augmenta el risc d’obesitat i sobrepès. Malauradament, aquests aliments són molt barats i són saborosos. Menjar malament és molt barat.

És preocupant que cada vegada hi hagi més nens amb malalties d’adults: colesterol, fetge gras, diabetis o problemes d’articulacions. Quina és la solució?

La solució passa per la divulgació. Si pares, mestres i pediatres, entre d’altres, tinguéssim una formació sòlida en alimentació saludable, la salut dels nostres fills se’n beneficiaria. Si hi hagués polítiques que limitessin la venda de productes insans a supermercats, cafeteries, centres d’oci, hi hauria menys problemes d’obesitat. El sedentarisme també és un problema: els nens cada vegada es mouen menys i passen més hores asseguts davant d’una pantalla.

Al llibre recalques diverses vegades que et bases en evidència científica. T’has sentit atacada pel sector més conservador de la nutrició que creu que l’alimentació anticàncer és una pseudociència? Amb el nou llibre et vols reinventar o compaginaràs les dues àrees (infantil i càncer)?

En aquest país hi ha molta desinformació i poca gent que consulti fonts contrastades abans d’opinar; però hi ha molta rumorologia, moltes afirmacions acientífiques per part de professionals no mèdics que es creuen amb autoritat per parlar de càncer, sense tenir formació ni experiència. Què pots esperar en aquest cas? Que denostin tot el que se surt de la norma, del “de tota la vida”. Quan rebatin alguna cosa del que afirmo amb estudis científics, ho discutiré amb ells; mentre segueixin difamant sense base científica, no em molestaré a respondre. No val la pena parlar amb algú que ho fa des de la ignorància.

Aquest nou llibre pretén ajudar les famílies a menjar millor, però seguiré compaginant les dues àrees, perquè en gaudeixo moltíssim.

Lluca Rullan
Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan