Quedo amb en Pau Miró a quarts de nou del matí al bar La Nena del barri de Gràcia de Barcelona. Som els primers, triem taula i en Pau demana un parell de torrades amb tonyina però la cambrera li diu que no n’hi ha. Anxoves? Tampoc. Només pernil dolç i formatge. Acaba demanant pa amb tomàquet i oli. En Pau ha escollit, però, La Nena perquè és dels pocs bars on serveixen menjar “del seu”. Pau Miró va descobrir la cuina energètica ara fa 3 anys. El seu gurú ha estat el doctor Jorge Pérez-Calvo.

Què esmorzes? Què dines? Què sopes?

Esmorzo una crema de cereals amb una mica d’orellanes i un te. A mig matí, una torrada de pa amb tomàquet i tonyina perquè em doni energia. Dino cereal, llegum, llenties per exemple, i verdura. També bereno perquè es menja menys però més sovint i sopo una crema o sopa i una mica de proteïna vegetal: seitán, tofu, tempeh i peix dues o tres vegades a la setmana. No sempre ho faig així eh! Hi ha dies que faig excepcions. Depèn de si passo per una època molt exigent o no.

Carn?

Molt de tant en tant em menjo un bon entrecot. I que sigui bo!

“Vaig escriure la trilogia Búfals, Lleons, Girafes en només un any gràcies al menjar!

Mentre bull l’arròs…

Pau Miró té molts projectes en marxa. Està preparant una peça musical amb l’Albert Guinovart, és l’Eugeni a “La Riera” de TV3, està escrivint una obra per l’any vinent i ha reestrenat “Pluja Constant” al Teatre Romea després d’estar 7 setmanes en cartell a la Villarroel fa només dos mesos. És un dels joves dramaturgs de moda i amb més talent de Catalunya.

Quant temps fa que menges així?

Ara farà 3 anys.

I abans què menjaves?

De tot. Carn, llet, sucres refinats….Com tothom. I moltes marranades, dolços. I el pernil mmm!!

Per què vas decidir fer aquest canvi?

Estava a Madrid treballant i feia la típica vida d’actor: rodatges molt llargs, estrès, menjava a deshores i malament i un dia, vaig tenir una gastroenteritis brutal. Quan semblava que ja estava bé, vaig tornar-me a passar menjant, i vaig recaure. Vaig estar així 4 o 5 mesos. Tenia un pes i un dolor a la panxa que no marxava. Allò va fer que comencés a adonar-me’n que alguna cosa no anava bé. (pausa) A més, quan tens una edat, de sobte, vols fer un canvi, tens la necessitat de canviar, de fer un creixement personal que molts l’aconsegueixen amb el ioga o anant al psicòleg. Jo vaig conèixer en Jorge Pérez-Calvo i a través de l’alimentació vaig començar a fer un canvi vital.

Et va costar molt adaptar-te?

Al principi una mica. Els primers mesos somiava amb entrecots per tot arreu (m’ho explica mentre es toca la panxa fent un cercle i mira el cel). Després va ser molt fàcil. Ara em costa fer excepcions. Hi ha dies que dic: va! Avui em fotré una guarrada. Un bon frankfurt! I l’estic menjant i ja no el gaudeixo.

No passes gana?

Quan vaig començar, sí. Les tardes se’m feien molt llargues sense picar res! Després m’hi vaig acostumar. Vaig perdre 15 quilos. Pesava 90.

Tenies sobrepès?

No ho sé. És que no pretenia aprimar-me però vaig deixar de cop els sucres, la llet i els derivats i vaig perdre pes immediatament.

T'agrada cuinar?

Si si. I m’agrada molt menjar!

Deus estar moltes més hores a la cuina amb aquest tipus d'alimentació...

Suposo, però no em molesta. No tinc la impressió de perdre-hi el temps. Aprofito per treballar a l’ordinador mentre bullo l’arròs. La gent em diu: bulls l’arròs 50 minuts?! Però és que l’arròs integral necessita aquest temps de cocció. I tampoc és tant. Ho volem tot ràpid. Justament això m’ha fet alentir els processos en tot i degustar-los més. La mateixa cocció lenta de la cuina l’he aplicat a l’escriptura i em surten textos molt més elaborats!

Què et diuen els amics?

Els altres!! És un tema! Al principi els intentava convèncer. Pensava: això que jo sé ho ha de saber més gent! Regalava llibres d’en Jorge a tothom però després me’n vaig adonar que és un procés personal i que forma part d’una obertura de la mentalitat i cadascú fa el seu procés. A casa també va costar. La meva mare em mirava com cuinava les verdures i em deia: però què fas?!! Perquè fins i tot l’enciam el “sobto” amb una mica de vapor per no menjar-me’l cru i digerir-lo millor.

T'ha canviat el caràcter?

Abans tenia un estrès més agressiu. Ara sóc capaç de viure i treballar amb més calma. No visc en una bombolla ni pretenc parlar-te d’un món idíl·lic eh! Ara bé, amb aquest tipus d’alimentació, si ets persistent i estricte, et notes molts canvis. Per exemple, jo em passo el dia escrivint i necessito molta concentració i agilitat mental. Bé, doncs, combinar els cereals i les llegums en un mateix àpat, et millora molt aquestes capacitats. De fet, la trilogia (Búfals, Lleons i Girafes, les tres obres que el van catapultar a l’èxit) les vaig escriure en un sol any quan normalment s’escriurien amb molt més temps. Tinc el cap molt molt més despert!

Té algun desavantatge aquest estil de vida?

Les relacions socials. Quan surto a sopar fora em costa trobar coses per mi. Això et canvia una mica perquè ja no surts tant com abans.

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges