Pere León és dinàmic, bromista i somriu sovint. Es posa seriós, però, quan parlem del malestar que pot arribar a provocar un excés de radiacions i una exposició a punts geopatògens, com serien les línies Hartmann i Curry. Aquest arquitecte sabadellenc va decidir aprofundir en la geobiologia i l’estudi de les radiacions arran de l’insomni que patia la seva família. Actualment es troba immers en la preparació del llibre, La buena onda, on divulga el paper de la geobiologia i la importància de viure en edificis sans i defugir la contaminació electromagnètica.

Després de tres anys intensius de formació en ciències geobiològiques, Pere León es dedica al disseny d’espais saludables i a fer una arquitectura biològica, que minimitza les radiacions nocives per l’organisme.

Ens trobem al restaurant Adonis, de l’Eixample barceloní, per parlar de radiacions, geopaties i espais biòtics, és a dir, espais i edificis que no ens facin emmalaltir.

Pere León, arquitecte i geobiòleg

Defineix-me què és la geobiologia.

Geo vol dir ‘terra’ en grec, i biologia, vol dir ‘vida’. Un geobiòleg estudia la relació que guarda la terra envers les persones i l’entorn. I això implica detectar les radiacions còsmiques (solars), les terrestres (o naturals, com els corrents d’aigua), les alteracions energètiques i els camps electromagnètics que afecten de manera biològica les persones.

A quins tipus de radiacions estem exposats?

Estem exposats a dos tipus de radiacions, les naturals –o pròpies de la terra– i les artificials o tecnològiques. Pel que fa a les naturals, ens referim als corrents d’aigua i a les falles –o fractures de l’escorça terrestre–, que són punts energètics. Tant les falles com els corrents d’aigua són molt nocius. Els corrents d’aigua, per exemple, són moviments d’aigua sota terra, que desprenen ions d’hidrogen. Aquests ions d’hidrogen s’acaben convertint en radiacions gamma. I com que és un canvi de potencial, és un canvi energètic, el nostre cos ho interpreta com un estrès i, per tant, la glàndula del timus i la pineal –que són les encarregades del nostre descans i recuperació nocturna– no poden regenerar-se ni fer bé la seva funció.

Pere León, arquitecte i geobiòleg

Mesures per evitar la sobreexposició a radiacions elèctriques

-Reduir tot el que puguem l’ús d’aparells elèctrics.

-Retirar els ràdio-despertadors del dormitori.

-Si utilitzem el mòbil com a despertador, deixar-lo en una altra habitació (lluny de la tauleta de nit) i apagar-lo.

-Caminar descalços per casa nostra, per la sorra de la platja o pel carrer farà que ens descarreguem elèctricament (si estem sobre una superfície aïllant com seria el parquet de casa, aquesta mesura no funciona).

-Tenir una instal·lació elèctrica ben feta, que no creï camps electromagnètics innecessaris.

Què implica això?

Això genera un desgast i un estrès continu en l’organisme, que si es perpetua pot resultar molt nociu. I el cos no pot reparar el desgast del dia i es debilita. A la llarga s’ha demostrat que aquesta contaminació electromagnètica és cancerígena. Una persona que té el seu lloc de descans sobre aquests punts energètics amb radiacions naturals, al cap de 8-10 anys pot acabar tenint càncer. Les radiacions més perilloses són les generades per corrents d’aigua, però dins del grup de les radiacions naturals, també hi ha les línies Hartmann i les línies Curry, que són camps magnètics de la terra. El que hem d’evitar és viure al damunt del creuament, on s’ajunten aquests corrents Hartmann i Curry, perquè són geopàtics, poden provocar patologies diverses: migranyes, insomni, depressió o fibromiàlgia. Però els que alteren més el nostre organisme són els corrents d’aigua que solen provocar, en homes, càncer de colon; en nens, càncer limfàtic; i en dones, càncer de mama, tot i que de vegades han aparegut altres tipologies de càncer, com el càncer de coll.

Què em pots dir de les radiacions artificials?

Les radiacions artificials o tecnològiques són menys nocives que les naturals, el problema que tenim és que cada cop s’estan incorporant més a la nostra vida i n’acabem abusant, hi estem sobreexposats. La telefonia mòbil, les Wi-Fi, la telefonia fixa sense fil a casa, que és fins i tot més nociva que la mòbil –perquè és com tenir una antena de telefonia a la llar– tots aquests aparells generen camps elèctrics que actuen sobre el nostre organisme. El que hauríem de fer és reduir tot el que puguem l’exposició a aquestes radiacions, començant per apagar la Wi-Fi quan anem a dormir i desconnectar tots els mòbils.

Pere León, arquitecte i geobiòleg

Com ens afecten les radiacions?

Cada persona és diferent, però tots venim al món amb una tara de fabricació. Cadascú té el seu taló d’Aquil·les. Genèticament, algunes persones tindran el seu punt dèbil al cor, mentre que altres tindran febles els pulmons o el sistema nerviós. I si estàs exposat a moltes radiacions, a la llarga acabaràs emmalaltint i en quedarà afectat l’òrgan que tinguis més debilitat. Evidentment, l’estil de vida que portis, l’entorn que tinguis, si practiques o no practiques esport, el que menges o el que no menges, afecta la teva salut. Si tu et cuides molt, però tot i així no et trobes bé, cal analitzar tots els factors. I no està de més comprovar –si ens trobem malament– si el lloc on estem vivint és l’adequat.

Però en un món tan hiperconnectat, de quina manera podem fugir de les radiacions?

Fugir-ne, no podem fer-ho. Amb tot, podem minimitzar-les. Les més nocives són les naturals. Aquestes cal evitar-les. Per un dia no passa res, el problema és si el nostre dormitori està situat sobre aquests focus de radiacions i acabem vivint allà durant molt de temps. Aquestes radiacions són altament nocives si hi passem moltes hores. Si algú dorm reiteradament malament, pateix insomni, es desperta a mitja nit, es lleva molt aixafat i generalment aquesta persona porta un estil de vida sa –alimentant-se correctament, practicant esport moderat– potser hauria de comprovar que el seu dormitori no estigui hiperelectrificat o exposat a un focus excessiu de radiacions.

És clar...

El que no podem evitar durant el dia és estar envoltats de radiacions artificials i fins i tot de naturals, però almenys durant la nit hem d’intentar que el nostre dormitori sigui un terreny neutre, lliure de radiacions. El dormitori ha de ser sagrat, sense cap radiació per poder recuperar-nos bé de les agressions durant el dia.

Si parlem de corrents d’aigües, és important canviar d’habitació i no passar vuit hores de la nostra vida exposats a aquelles radiacions. D’altra banda, si es tracta de radiacions artificials, el que hauríem de fer, senzillament, és disminuir el nombre d’aparells elèctrics que tenim a l’habitació i prendre algunes mesures bàsiques.

Pere León, arquitecte i geobiòleg

Estem exposats a múltiples radiacions artificials i naturals durant el dia i quan dormim, aquestes haurien de ser inexistents, perquè és quan més vulnerables estem

Quines?

Comprovar que la presa elèctrica estigui ben feta i no s’estigui generant un camp electromagnètic durant tota la nit que ens radia directament al cap. Apagar dispositius elèctrics, defugir els ràdio-despertadors i no deixar el mòbil carregant-se sobre la tauleta de nit. També hi ha uns aparells molt útils, que es diuen Power-line-connection (PLC), que el que fan és aprofitar que el mateix encaminador està connectat a un endoll de la casa i d’aquesta manera aprofiten el flux elèctric de l’endoll per fer-lo arribar a qualsevol lloc de la casa. Un altre detall important! No hem de posar el dormitori al costat de la cuina. M’he trobat casos de pacients amb geopaties que tenien la cuina just al darrere del capçal del llit. I és clar, la cuina tenia nevera, un forn elèctric i un microones. Això generava un camp magnètic just darrere del capçal que afectava qui intentava dormir.

Tu vas entrar en el món de la geobiologia per una qüestió personal...

Sí. La meva família i jo vam canviar-nos de pis i els meus fills i la meva dona van començar a trobar-se malament i tenien molts problemes per dormir. Bàsicament, insomni. Llavors és quan vam començar a preguntar-nos, què ens impedia dormir. Aparentment el lloc era adequat, no hi havia problema de sorolls ni res que pogués pertorbar-nos el son. A més, la meva dona és farmacèutica i nutricionista i a casa sempre ens hem alimentat d’una manera sana i hem pres molta consciència d’aquest tema. Jo, sent arquitecte, també vaig voler buscar si l’espai on vivíem era l’adequat i vam fer venir un geobiòleg a casa, per poder detectar possibles geopaties. Efectivament, quan el geobiòleg va venir a casa, ens va dir que estàvem dormint al damunt d’un corrent d’aigua. Si el teu dormitori està situat sobre un corrent d’aigua, vol dir que estàs exposat durant tota la nit a radiacions naturals. Per solucionar-ho, vam moure el llit de matrimoni a un altra habitació no afectada pels corrents i els llits dels nens també els vam canviar de lloc. I a partir d’aquí es van acabar els problemes per dormir.

A partir d’aquí et vas formar en geobiologia...

Els problemes d’insomni es van acabar i com que sóc arquitecte vaig pensar que la geobiologia havia de tenir-la molt en compte de cara a la meva feina. L’especialista que ens va tractar formava arquitectes en geobiologia i em vaig apuntar al seu curs. Vaig estar tres anys formant-me i he continuat reciclant-me, fent formació amb GEA, l’Associació d’Estudis Geobiològics, on hi ha especialistes com el Mariano Bueno, l’Elisabet Silvestre o el Pedro Luquín.

Pere León, arquitecte i geobiòleg

Què faria convertir l’espai de descans en un lloc nociu?

L’espai de descans –el dormitori o l’espai on fem repòs– ha de ser un lloc biòtic. Això vol dir, un lloc apte per a la vida. Tots hem sentit a parlar de l’edifici malalt, que és aquell edifici que ens fa emmalaltir. Les radiacions que es poden transmetre de terra afecten el nostre sistema immunològic, fan que no descansem i cal trobar mesures per intentar que això no afecti negativament la nostra salut. Cada cop més arquitectes fan estudis de geohabitabilitat per evitar aquesta mena de problemàtiques.

Quines mesures correctives podem aplicar per minimitzar o reduir els efectes de les radiacions?

Treure totes aquestes radiacions artificials del dormitori, i si estàs sobre un creuament d’aigües, canviar d’habitació. Una manera de saber si estàs en un lloc que et provoca geopaties seria visitar un metge especialitzat en aquest tema, com és la Dra. Noguera, o fer venir un geobiòleg a casa teva que a través de sistemes de mesura valori la intensitat de les radiacions d’aquell espai i et digui si són naturals o artificials i com minimitzar-les. La Dra. Noguera també està especialitzada en aquest tema i té un aparell d’electroacupuntura de vol, per verificar si una persona està patint una geopatia. La pregunta clau seria “Et costa dormir a la nit?” i a partir d’aquí pots comprovar que estiguis vivint en un lloc sa.

Pere León, arquitecte i geobiòleg

Llibres i pàgines web per saber-ne més:

Laura Basagaña
Laura Basagaña

Periodista

  @LauraBasagana