Ha conduït el curs virtual de més èxit de la història d’Etselquemenges. Després de tres edicions ajudant milers de persones a canviar d’hàbits i a perdre pes, les peticions continuades dels exalumnes han convençut Pilar Rodrigáñez per fer la quarta edició del “Perd pes i guanya salut”, aquesta vegada, en clau d’estiu. Un programa sensat i fàcil de seguir per aprimar que fa servir aliments de temporada, que es fa en comunitat i que ha aconseguit grans resultats.
Aquesta vegada, a més, l’estrena del curs coincideix amb el llançament del llibre de la Pilar que, sota el mateix títol, complementa el curs i vol convertir-se en la bíblia per perdre pes definitivament i de manera sana.
Després de tres edicions i d’un èxit rotund dels cursos en línia, arriba el llibre Perd pes i guanya salut, el teu primer llibre. Enhorabona! Quina diferència hi ha entre el curs i el llibre? Val la pena tenir-los tots dos?
Estic molt contenta! De fet, el llibre és una mica el fill del curs. Resulta que una de les alumnes del curs és editora de Random i va proposar-nos fer el llibre del curs perquè li havia encantat.
La idea és que el llibre conté els temes del curs, però tractats més en profunditat i amb menús per a tot l’any. Va ser una experiència molt bonica i va ser clau poder fer-ho amb la tranquil·litat que és un mètode que funciona bé, perquè quan em vaig asseure a escriure ja havíem tingut molt bon feedback dels alumnes en dues edicions. El més difícil de tot va ser aconseguir temps, perquè la meva filla Juno era acabada de néixer.
Pel que fa al curs, la realitat és que són formats molt diferents. El curs té com a gran més el fòrum, on durant dues setmanes compartim dubtes i experiències amb els alumnes. És allà on puc fer algun canvi del menú o on els puc explicar coses sobre alimentació saludable. Allà ens donem ànims entre tots i, fins i tot, compartim algunes receptes que no són al curs. Passen coses i és genial.
Després de tantes edicions, d’escriure el llibre i de les visites específiques en consulta, ets tota una referència en perdre pes de manera sana. Com pot ser que el sobrepès sigui un problema tan estès i massiu? És símptoma d’una societat malalta?
Sí, en part sí. Crec que, com a societat, hem perdut una mica el nord en la manera d’alimentar-nos i de viure en general. En l’era de la manca de temps ens hem acostumat a viure sense activitat física, a dormir malament i a menjar el que la indústria ens prepara. Tot això ens engreixa i, sobretot, ens desvitalitza. Al llibre i al curs hi ha una invitació a tornar a la cuina i a menjar aliments reals, a triar els processats i a muntar el menú d’una manera equilibrada. És una proposta simple (apta per a la vida familiar), però que és molt rica i dona molt bon resultat: la gent perd pes i, el més important, es troba millor.
Poses en dubte el model de l’alimentació convencional i plantes cara a la indústria alimentària. És un llibre molt valent!
Soc una persona molt reivindicativa i, definitivament, aquesta és una de les batalles que més em toquen la fibra. És impossible fer una alimentació saludable sense criticar el model convencional, minat d’interessos. Per sort, cada vegada som més els que qüestionem els vells paradigmes i no tenim por d’escopir a la indústria a la cara. Ella ens posa malalts a nosaltres i als nostres infants amb un desvergonyiment i una falta d’ètica que no pot deixar-nos indiferents.
El mètode ha aconseguit canviar la vida a milers de persones amb diferents condicions que ni tan sols has vist o dels quals no saps res, i tots els que han seguit la pauta al peu de la lletra s’han aprimat.
Aquest ha estat un gran desafiament, perquè la dieta hauria de ser personalitzada, però els hàbits i el tipus d’alimentació que ens permet aconseguir una composició corporal més bona són els mateixos per a tothom. Tots necessitem donar prioritat a alguns aliments i descartar-ne d’altres per poder aprimar-nos o tenir menys ansietat, o fer un tipus d’esmorzar per atipar-nos més. Aquest ha estat un dels esforços més grans que he fet en aquest curs: enumerar o detectar les claus o pautes que hi ha d’haver en totes les dietes. Després, per descomptat, es pot afinar en cada cas.
Posa-me’n un exemple.
Per exemple, amb les digestions cal anar amb compte. Hi ha qui digereix les pedres i, en canvi, qui no es pot prendre una amanida a la nit. A aquestes persones és important adaptar-los la pauta i fer que sigui més digestiva. O, per exemple, si la persona té horaris complicats, cal pensar molt bé on col·locar cada àpat per tenir bons resultats.
Com explicaries el mètode de manera breu a algú que no el conegui?
Socors! A veure si soc capaç de ser breu; pensa que soc argentina. Bàsicament proposo un tipus d’alimentació per al qual estem adaptats genèticament. Això significa deixar de banda els ultraprocessats. Dono molta prioritat als aliments rics en greixos –per diversos motius que explico en el curs– i minimitzo la presència de carbohidrats, sobretot els que provenen de farines. Enderroquem mites; és a dir, incorporem aliments que sempre s’ha pensat que s’engreixaven i, a l’inrevés, ens en traiem de sobre molts que estan pensats per aprimar-se. I, per descomptat, les verdures són les reines; sempre. El mètode busca també que hi hagi gaudi mentre es fa l’esforç; això és primordial. Proposo un munt d’idees simples per deixar enrere la típica dieta trista de pollastre a la planxa i enciam.
Quins avantatges té menjar sa quan ens volem aprimar?
Principalment que construeixes un hàbit que podràs sostenir per sempre. No estàs a dieta: ja hem vist que aquest concepte està predestinat al fracàs, perquè significa que ho passaràs malament i que probablement tindràs resultats ràpids però fugaços; sense parlar de l’altíssima probabilitat de caure en un efecte rebot a la mínima que tornis als hàbits d’abans. Menjar sa és per sempre, no hi ha marxa enrere. No cal ser un talibà; de fet, jo no ho soc de cap de les maneres. Les excepcions formen part de l’alimentació sana, però s’han de viure com el que són: excepcions. És a dir, sabent que no són part del dia a dia i gaudint-les.
Creus que el mètode pot convertir-se en el definitiu per deixar de fer dieta i aprendre a menjar?
Sí, del tot. Crec que això és una de les coses que més m’agrada del mètode. No és exactament igual quan vols perdre pes que quan vols mantenir-te, però a grans trets el tipus d’alimentació no canvia. El que és brutal és que qui ho fa entén per on passa el canvi i així és molt més fàcil d’integrar. És un mètode que et permet desenvolupar un criteri: no cal que jo et digui què sí i què no cada vegada que vulguis menjar alguna cosa; després de fer el curs, tu mateix saps com alimentar-te.
| Compra el llibre ara! |
Molts dels seguidors del curs tenen un sobrepès lleuger i volen perdre un parell o tres de quilos, però també hi ha qui té problemes de pes més importants. La pauta també serveix en cas d’obesitat?
Sí, i tant. Ara que ja han passat més de dos anys de la primera edició, comencen a aparèixer els testimonis dels primers alumnes que, en alguns casos, han perdut més de deu o quinze quilos. Els temps són diferents, és clar, però és una alimentació totalment vàlida per a casos d’obesitat.
Si tenim mal de cap i restrenyiment quan comencem a fer la pauta, vol dir que anem per bon camí i no ens hem d’espantar?
Sí. Al principi hi pot haver una mica de restrenyiment pel canvi d’alimentació, però després reverteix; de fet, gairebé sempre millora. I el mal de cap, sí, és força desagradable, però és producte de consumir menys sucre. De vegades em diuen “però si jo no prenc sucre normalment”, però amb aquests mals de cap t’adones que sí; el que passa és que no ho sabem, perquè està per tot arreu. Són dos o tres dies més o menys; després passa. L’organisme s’hi ha d’acostumar.
Ben aviat estrenem la quarta edició del curs virtual a Etselquemenges. Quines novetats trobarem respecte de les edicions anteriors?
Bàsicament els menús i algunes receptes. El contingut teòric és similar. A partir de la tercera edició afegim un capítol que ens havien demanat a les edicions anteriors: com seguir tant si volem continuar perdent pes com si volem mantenir-nos; però res més. El que també hem millorat és el fòrum, que és una eina central del curs: ara està molt més ben estructurat per temes, així que és més fàcil trobar les respostes.
Perquè ningú se senti estafat, hem marcat un preu mini especial per als exalumnes, que només tindran com a novetat la pauta d’alimentació. La veritat és que ha tingut moltíssim èxit: hi ha molts “repetidors”, i això em satisfà profundament.
Una de les claus de l’èxit de curs ha estat, des de la primera edició, la calidesa del fòrum, en què els participants poden formular-te preguntes directament a tu o compartir dubtes entre ells. Sentir-se acompanyat és clau per aprimar-se?
Sí. Aquesta ha estat una de les sorpreses del curs: la força que té el contacte i la comunitat, sobretot quan esperes resultats i has de fer esforços. És emocionant veure com es van donant forces entre tots, com es responen i es comencen a relacionar persones que mai s’han vist abans, però comparteixen la il·lusió de trobar-se millor. Jo també soc molt activa i intento anar responent i animant permanentment. Al final acaben passant-se receptes i compartint idees. I a mi m’encanta; és tan estimulant! Encara que també et dic que a casa meva no fa tanta gràcia, perquè passo moltes estones davant l’ordinador. És difícil de gestionar familiarment, però val la pena perquè marca una diferència enorme amb qualsevol altre curs en línia del mercat. T’ajuda a no llançar la tovallola quan tot fa pujada o a adreçar-te si t’has desviat. A més, els alumnes són molt agraïts, i això em salva la vida.
En quins casos no recomanes fer el curs o les pautes del llibre?
És una pauta que està pensada per a persones sanes i que s’adapta molt fàcilment a la vida familiar, però és veritat que hi ha moments vitals (embaràs, lactància) o si ets esportista, en què les necessitats de carbohidrats, per exemple, són diferents . En aquests casos convé adaptar la pauta amb un especialista.
| Compra el llibre ara! |
