Em trobo al Teatre Poliorama amb en Ramon Madaula. Acaba de rebre una mala notícia i, tot i així, accepta de bon grat rebre’ns (al fotògraf Sergi Garnica i a mi) al seu camerino. Som sota l’escenari i se sent el soroll de desenes de talons. Al Poliorama, a les tardes, fan un espectacle de flamenc i òpera pels “guiris” que arrassa. Amb el so permanent de fons ens posem, de seguida, a parlar d’alimentació. I així oblidem la mala notícia. En Ramon Madaula s’estaria hores parlant de menjar. I jo també, així que la conversa flueix i em fa notar amb el gest que no té pressa perquè la nostra trobada s’acabi.

Anem per ordre. Què compreu a casa i on compreu?

Tot el que és envasat ho encarreguem per telèfon. Ho porten ràpid i és barat. Del Mercadona. Puc dir marques?

Sí.

La meva dona, la Sílvia (Munt), cuina i jo vaig a comprar tot el que és fresc al Mercat i també vaig molt al Veritas perquè és sa però sobretot perquè és molt més bo. El peix és deliciós, fan una botifarra criolla boníssima. I el pa…!!! Faig una compra per la setmana i congelo el pa. Ah! Hi ha verdura que la collim directament de l’hort!

(Entusiasmada li pregunto): Teniu un hort? Molt gran? Què hi cultiveu?!

Tomàquets, enciams i carbassons. Has vist mai la planta del carbassó? En surten molts! En tenim per tot l’any. De tomàquets no, és clar. I he fet algun altre intent però aquests tres són els més fàcils de cuidar. I havia tingut gallines fins fa un temps però vaig tenir una plaga de rates i ho vaig deixar córrer.

O sigui que a casa mengeu amanides d'enciam i tomàquet. Què més? Què es menja a casa dels Madaula?

Ens agrada menjar bastant natural, senzill. Ens agraden poc les salses i fem una dieta normal: llegums, verdures, pasta i peix. Cada vegada més peix!

Tria un àpat ideal

Bon producte i poc elaborat. Uns bons cigrons bullits, han de ser bons eh!, amb un oli verge extra i una mica de pebre és, per mi, un plat exquisit. I de segon un peix. Una bona orada salvatge al forn i no de piscifactoria! És abismal la diferència. Ara bé, el súmmum per mi és la gamba de Palamós o Vilanova. El que passa és que són 100 euros el quilo però per mi la gamba a la planxa és el millor sabor del món. I de postres m’agrada molt la magrana, tot i que no menjo fruita per postres. Ara he sentit que diuen que s’ha de fer això, però jo ja ho feia abans.

I ous?

Si. En menjo 4 o 5.

Déu n'hi do.

Si? És molt?

Home, sí...

Però l’Arguiñano diu al seu programa que se’n menja 14 a la setmana! Ho diu eh?!

14?!!! Tenen molt colesterol, els ous, entre molts altres desavantatges...

Ah doncs jo el colesterol el tinc una mica altet…

Doncs ja ho saps. Prova de menjar-ne uns quants menys.

Ja, però jo quan em faig una truita me la faig de dos ous i si menjo dues truites en una setmana, ja són quatre ous!!!

(somriem)

On érem? Ah si. Llegums, verdures, peix... I les teves filles mengen peix també?

Les meves filles quan eren petites no els agradava i hem aconseguit que ara en vulguin! Però ha costat molt. Amb la verdura també. Les meves filles eren de menjar molt poc, moltes hores amb la cullera però nosaltres, amb paciència, els hem anat donant sempre menjar variat. I ara ho valoren! I quan van a casa d’amigues i comparen ens diuen: ostres! A casa mengem molt bé! No saps l’orgull que sento quan em diuen això! Si els vas donant menjar bo elles van valorant-ho poc a poc i ja no tendeixen a la marranada.

T'alimentes d'alguna manera especial per la feina que fas?

Necessito menjar carn, sobretot quan faig teatre. És una feina que desgasta molt i quan menjo carn estic més enèrgic, molt més que si menjo peix o pollastre. De veritat! M’ho noto molt. I tot i així en menjo menys perquè sento que no és massa bona. Me’n faig un cop a la setmana però la compro bona. Un filet, per exemple.

Anem pel bon camí...i com acabes un àpat? Amb cafè? Te?

Cafè cada cop en prenc menys. Del Nespresso ja me n’he cansat. Vaig ser-ne molt fan però ara em desespera fer cues. O m’ho posen fàcil o que ho vagi a comprar en George Clooney. Ara comprem un cafè mòlt de cafetera. I m’he aficionat molt al te. Sóc un gran client del Tea Shop. Faig un te negre havent dinat i a vegades a mitja tarda un te verd. I amb això tiro bé.

“Potser sóc molt prosaic, però una de les coses que em fan més feliç a la vida és menjar.

Per cert, deus acabar tard les funcions. Sopes quan arribes a casa?

Sí, sí. Això no ho faig gaire bé oi? Ja ho sé…

Home... paeixes sempre bé els aliments?

No. Perquè sopo tard i força. Arribo amb tanta gana! Vaig a dormir a la 1, quarts de 2 i només he fet una hora de digestió i hi ha nits que noto el sopar amunt i avall i tiro molt d’Àlmax…

Sou de menjar força a casa?

Sí. A casa sempre es cuina per dinar i per sopar tots els dies de l’any. Sempre es menja calent. Amb molta afició a les amanides. Per dinar i per sopar a taula sempre hi ha una bona amanida (amb fruites, enciams, mozzarella) i som de menjar bastant. Sempre ho dic, potser sóc molt prosaic, però una de les coses que em fan més feliç a la vida és menjar. Ho dic seriosament. Clar que hi ha coses més importants que el menjar però menjar em fa molt molt feliç. I ara que tenim aquesta oferta gastronòmica, encara més! Quan jo era petit, a l ‘època de Franco, no hi havia ni una quarta part dels productes del que hi ha ara. I a sobre hi ha restaurants excel·lents!

També hi vas? Vull dir..se't nota que a casa gaudeixes preparant els plats...

Sí, sí, però m’encanta anar a restaurants. M’he gastat molta pasta amb restaurants bons. Segueixo les crítiques i els vaig a descobrir.

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges