La Ruth Jiménez és la cara televisiva del nou magazín de 8TV, “Migdia”, que acosta diàriament l’actualitat política i social als telespectadors de dos quarts de dotze del matí a dos quarts de dues de la tarda. Li agrada menjar bé i no li fa res dedicar temps a cuinar.
Va al mercat, intenta comprar verdures i carn ecològica i es fa el pa a casa. Addicta a les infusions, fa temps que va abandonar l’hàbit de prendre cafè o te. “Sóc massa nerviosa per prendre’n”, ens diu. Ens trobem amb ella al Celler Mariol, que és un lloc que visita sovint per compra-hi oli d’oliva i vins.
A tu t’agrada molt cuidar-te, Ruth.
És veritat. Miro d’alimentar-me de manera sana. Però el fet d’alimentar-me bé és una cosa que m’ha acompanyat des que era petita. A casa meva, el pares sempre van intentar que seguíssim una alimentació sana: mai hem sigut de menjar molts fregits i recordo com la meva mare sempre anava a comprar al mercat i cuinava ella cada dia. Es va preocupar que la meva germana i jo tinguéssim una alimentació molt equilibrada. I això és una cosa que et marca. A més, una altra cosa que he heretat de la família és el fet de ser molt bona amfitriona: de convidar els amics i la família a dinar plegats, per compartir conversa i aliment. Menjar sense presses. I, esclar, miro de comprar-ho tot ecològic. A més, a mi, una de les coses que em relaxa –quan tinc temps, els caps de setmana− és cuinar sense presses.
I què t’agrada cuinar?
Guisats, sopes, verdures de tota mena, i el peix també em surt molt bo. De verdura en mengem molta, a casa, i la cuino al vapor o a la planxa. De carn vermella no en mengem gaire, però pollastre rostit –que és carn blanca− sí, de tant en tant; o sípia amb patates al forn, també. A l’hivern preparo sopes contundents de peix, amb rap, i mengem amanides sovint.
I el tema dels dolços, com el portes?
No sóc gaire de dolços, jo. A casa ens agrada més el salat que no pas el dolç! Però si toca fer un pastís d’aniversari per al meu fill, doncs faig un pa de pessic amb farina d’espelta, taronja i sucre morè. Com que em van regalar la Termomix per Nadal, de vegades agafo idees d’aquest receptari per fer algunes postres. Però hi poso sucre morè o mel i evito la farina de blat.
Com és?
A mi no se’m posa gaire bé, la farina de blat. De fet, des de fa un any que evito menjar-ne. I per això opto per utilitzar altres farines com la de kamut o la d’espelta. I el pa també me’l faig a casa!
“Quan vaig deixar el blat, em va desaparèixer la somnolència de després de dinar”
Explica-m’ho bé, això!
El tema del pa va començar arran del problema amb les farines de blat.
No se’t posaven bé?
Després de menjar pasta, m’entrava molta somnolència, em sentia molt pesada, em notava molt cansada. De vegades també tenia dolor abdominal, em notava molt inflada i ja veia que no m’anava gaire bé el blat. I vaig començar canviant els macarrons i espaguetis habituals per pasta que no portés blat, feta amb kamut, o amb espelta.
I el canvi va ser positiu.
I tant! Des que he deixat el blat, estic molt millor. No se m’infla la panxa, no tinc aquell cansament –perquè és un menjar més lleuger− i tampoc tinc aquells dolors abdominals.
I com que no volies renunciar a menjar pa...
Exacte! Vaig pensar que fer-me’l a casa podia ser una manera de fer-lo sense blat. Jo no sé fer la massa mare, però tinc una amiga –que té un hort a casa i que està molt interessada en l’alimentació eco− que en sap fer. Ella me’n dóna una mica i jo en tinc cura, i a partir d’aquí faig el meu pa. L’acostumo a fer d’espelta. A més, al meu fill li encanta veure com faig el pa!
Mengeu algues, habitualment?
A mi m’encanten, les algues! De fet, m’agrada molt el menjar japonès. Un dels meus plats preferits és l’amanida d’algues, amb cogombre, sèsam, tofu i llagostins.
M’imagino que el teu esmorzar deu ser contundent, abans d’entrar a la tele.
Sí, i tant. No menjo dolços, tot el que menjo és salat, però és un esmorzar contundent. Em preparo una truita de tres ous, però sense rovell. És a dir, bato les clares i em queda una truita blanca. Li trec el rovell perquè és aquí on es concentra la majoria del greix i el colesterol de l’ou; mentre que a la clara hi ha proteïnes i nutrients beneficiosos. La truita és molt més lleugera i se’m posa molt bé.
“Sóc al·lèrgica a les llenties, però menjo habitualment altres llegums com els cigrons, i també cuino cereals com la quinoa”
Caram!
No bec llet de vaca, tampoc. Prenc llet d’arròs, llet d’ametlla o altres llets vegetals. La llet de vaca no se’m posava bé de petita, i ara tampoc! I alguns dies també menjo pernil o formatge, tot i que l’acompanyo amb el pa que em faig a casa.
I de cafè, en prens?
Anys enrere jo era una gran consumidora de cafè, i com que sóc molt nerviosa −i quan m’agrada una cosa, n’abuso− arribava als cinc cafès al dia. I vaig dir prou. En vaig prendre tants, que vaig haver-ho de deixar per salut. O sigui que ara, zero cafès al dia. He canviat el cafè per les infusions. I en prenc des de primera hora del dia.
I el te, tampoc el tastes?
Tot i que el te té propietats beneficioses, pels antioxidants que conté, és un estimulant del sistema nerviós, igual que el cafè. I no en prenc. Jo prenc totes les infusions de barreges d’herbes que et puguis imaginar: tisanes, camamilles després de dinar, infusions de farigola, que van molt bé per la veu, etc. I també prenc tes ioguis sense teïna, roibos o plantes medicinals.
Has convençut el teu marit perquè també es cuidi?
A casa tots ens cuidem! De fet, el meu marit diu que mai no havia menjat tan bé com ara. Ell sí que beu cafè, però molt poc. I com que a casa mengem una mica de tot, fem dieta mediterrània, ara menja més fruita i més verdura que abans. Jo sempre dic que la fruita es pot menjar de moltes maneres. I de vegades agafo la liquadora i faig sucs de fruites o batuts de síndria i meló –quan n’és temporada−i també de pinya o mango.
Al vespre, per sopar, és quan ens trobem tots; també amb el nostre fill, que dina al col·le. Per dinar, la veritat és que per qüestions de feina hem de dinar fora. I el sopar el fem bastant lleuger. El que faig és cuinar bastant de brou i el congelo. I ho combinem amb alguna cosa a la planxa. M’agrada molt cuinar verdures al forn, perquè és molt ràpid, no hi ha olors i m’agrada molt la textura dels aliments. I les amanides són molt ràpides de fer, també, igual que la verdura al vapor. En canvi, congelo la sopa de rap o els guisats.
I el tema dels llegums, què tal?
Saps què passa? Que jo sóc al·lèrgica a les llenties. Però m’agraden molt els altres llegums. De vegades poso cigrons a l’amanida o mongetes. El cigró, de fet, m’encanta. I la mongeta amb una mica d’all i julivert també la preparo. També cuino bastant amb quinoa. La poso a les sopes i la barrejo amb verdura, que és com més m’agrada!
De fruita seca, també en menges?
Sí, i m’agrada molt! Jo sóc de menjar cinc vegades al dia. Faig tres àpats i llavors dos àpats més entre el matí i la tarda. I a mig matí, prenc fruita seca, sobretot l’avellana, que m’agrada molt, i l’ametlla també.
I què fas per desestressar-te?
A mi cuinar em relaxa molt, però també reunir-me amb la família o fer el vermut els diumenges, per xerrar i estar de manera distesa amb els amics. També, a més de tenir una alimentació sana −que això hi fa molt− faig pilates un cop per setmana. I això em desestressa molt, perquè fer una mica d’exercici va molt bé per eliminar tensions i per millorar la postura corporal.
