El periodista Bruno Sokolowicz sempre ha estat lligat a la música. Va presentar durant gairebé dotze anys el programa Sputnik i ja en fa deu que va ser un dels fundadors d’scannerFM, la primera ràdio en línia amb Premi Ondas dedicada a la música independent. Aquest gener, l’emissora i ell mateix estrenen projecte: un nou programa diari i alternatiu que tindrà la música com a fil conductor.
En Bruno es cuida molt. Una afecció cutània va fer que es tornés més exigent amb l’alimentació i un viatge per tot el món durant gairebé un any i mig li va canviar complement el seu ordre establert. Parlem del seu procés personal cap a un estil de vida saludable, i comença per explicar-me per què ha volgut que ens trobéssim a la platja.
Explica’m, com ha estat això que hagis començat a prendre aigua de mar?
Durant la Marxa Ciutadana Contra el Canvi Climàtic, una companya de l’organització em va comentar que en prenia i que li anava bé, i vaig començar a investigar i a llegir força sobre el tema. Ara, fa poc més d’un mes que l’he incorporat a la meva rutina, me la prenc barrejada amb aigua dolça i llimona. De vegades també me’n poso una mica a la pell abans de dutxar-me, per ajudar el cos a retrobar la sensació de l’estiu, quan faig més vida a prop del mar lluny de l’oficina i l’ordinador.
Has notat cap canvi des que en prens?
Em sento millor perquè neteja molt per dins. La sensació és similar als efectes depuratius que pots tenir amb alguns aliments com la pinya, el raïm, la ceba, la carxofa… I també proporciona energia i lucidesa.
Sempre t’has cuidat?
La meva dieta sempre ha estat més o menys saludable, ja que des de petit a casa havíem menjat variat amb força pes de fruites, verdures i gra. A partir dels trenta-cinc anys, però, em vaig començar a cuidar més fruit d’una afecció a la pell, una dermatitis que va acabar en psoriasi. Els dermatòlegs em van dir que no tenia cura, però que es podia minimitzar si reduïa l’estrès, evitava deshidratar-me i menjava bé. Llavors vaig començar a plantejar-me coses i a cuidar-me més. Vaig començar a practicar ioga, a esmorzar sucs de fruita naturals, a potenciar certs aliments i a reduir-ne d’altres.
“La meva política és la de cuinar sa, lleuger i ràpid”.
Va ser un punt d’inflexió?
Sí, però n’hi va haver un altre amb trenta-set, quan ho vaig deixar tot per marxar de viatge amb una motxilla sense bitllet de tornada. Al cap de set mesos de viatjar per l’Àsia i de fer una dieta completament vegetariana, lluny del món anterior i de preocupacions, estava curat i amb la pell perfecta. En tornar a Occident, però encara de viatge per Oceania i Sud-amèrica, vaig tornar a menjar de tot: lactis, carn, refinats, alcohol, etc. La psoriasi se’m va tornar a desenvolupar i encara va empitjorar més el primer hivern que vaig tornar a Catalunya. Llavors em vaig prendre de manera més seriosa l’autoconeixement personal i ara tinc la pell molt millor.
Què vas fer?
Vaig començar a investigar què volia dir exactament menjar bé, ja que sempre havia cregut que menjar de tot era menjar bé. La majoria de dermatòlegs i homeòpates que vaig visitar coincidien en què havia d’evitar o reduir la ingesta carn vermella, el sucre i la farina refinada, l’alcohol i els lactis. No n’he eliminat cap d’aquests cinc del tot però procuro vigilar, i quan redueixo aquest consum estic molt millor. En general opto pel sucre integral, la llet de civada (en lloc de la de vaca)… Pel que fa als lactis, procuro que siguin de cabra o d’ovella. A més procuro comprar-ho tot integral: els cereals, la pasta, el pa… I potenciar aliments com la fruita, la verdura i els llegums.
I la carn?
Tinc al prestatge pendent de llegir el llibre Comer animales, de Jonathan Safran, però sé que el dia que l’acabi em faré vegetarià del tot i no sé si estic preparat. [Riu] Crec que la dieta vegetariana és el futur i podem dir que a casa sóc vegetarià, perquè és la cuina que preparo, però socialment no em vull limitar ni ser gaire maniàtic. Si surto i anem de tapes o quedem amb amics per fer un asado, menjo el que hi hagi.
Com ets a la cuina?
No sóc gaire sofisticat i improviso molt. M’agrada cuinar en menys de vint minuts: wok, vapor, forn, planxa. M’encanta cuinar pasta vegetariana i experimentar amb diferents cereals com la civada o el mill. La meva política és la de cuinar sa, lleuger i ràpid.
Com fas els àpats?
Si dino a casa, molt sovint em preparo pasta vegetariana i fruita, tot i que des de fa un temps intento evitar la fruita després dels àpats. A la nit encara no m’he desenganxat de sopar massa o de fer-ho tard. Sovint no menjo res a mitja tarda i arribo al sopar amb molta gana, i llavors menjo normal pel que estem habituats aquí, però és menjar massa.
Posa’ns un exemple d’un plat que et quedi bé...
T’explicaré un dels últims descobriments. Preparo un sofregit al wok, d’estil asiàtic i sense gaire oli. Hi afegeixo gingebre pelat i tallat ben petit, rodanxes fines de pastanaga, carbassó, tomàquet tallat, una mica d’all, pebre vermell picant, oli d’oliva, nou moscada i panses. Hi afegeixo llenties vermelles bullides durant uns deu minuts i ho barrejo tot al wok. Un rajolí de salsa de soja o tamari i… llest!
“L’altre tòxic que esquivo és l’aspartam, el substitut del sucre industrial més habitual”
Boníssim! I a l’hora d’esmorzar, tens cap hàbit?
La primera ingesta intento que sigui a base de fruita. Sóc molt més feliç quan començo el dia fent uns deu minuts de meditació, sense rellotge, i amb un suc natural de les fruites que tingui a casa. Avui he pres un suc de poma liquat amb gingebre i, com que ha començat l’època dels refredats, m’hi he posat unes gotetes d’equinàcia. Quan em prenc el suc de fruita natural acabat de fer sento com si el cos exclamés: “Iuhu!”. Aquesta sensació no és comparable amb els sucs d’ampolla perquè et sents ple d’energia. Al cap d’una estona o a mig matí, de vegades menjo més fruita o torradetes de pa integral, sense res a sobre, per fugir del triumvirat de les llesques d’aquest país, que sol ser truita, formatge o embotit. Si sóc a casa substitueixo algun d’aquests ingredients per alvocat amb tomàquet i orenga, per exemple, i queda fantàstic.
Vas al mercat a comprar?
Sí, ho trobo un lloc ple de vida i de colors, i la gent està de bon humor. En canvi, un supermercat és un espai totalment artificial i una mena de bombolla consumista. En general es compra massa menjar i, en part, és perquè en aquests establiments es condueix la gent perquè consumeixi més. Si, a més, et pares a mirar els ingredients que porten certs productes t’adones que molts són perjudicials per a la salut.
T’atures a llegir les etiquetes?
Hi ha un additiu que procuro esquivar-lo sempre que puc: és el glutamat monosòdic o també anomenat “potenciador del sabor E-621”. Si entres al supermercat buscant olives, per exemple, és molt difícil que en trobis sense. Aquest ingredient, que es fa servir molt a la Xina, és a molts productes industrials que prenem. Està provat que, com a mínim, genera ansietat o acceleració i alguns estudis diuen que, a llarg termini, pot provocar problemes de salut més greus. Hi ha qui diu que és com una mena de droga per a la llengua, que si el poses a qualsevol aliment t’agradarà i que et serà més difícil deixar de menjar-ne.
Caram, ens acabes de donar tota una lliçó!
Doncs l’altre tòxic que esquivo és l’aspartam, el substitut del sucre industrial més habitual. És a gairebé totes les begudes light, als xiclets sense sucre i en altres productes. Hi ha diversos estudis sobre els perjudicis que pot comportar per a la salut, però tot i així el trobes a molts productes.
Exerceixes un consum crític?
Cada vegada sóc més conscient que si es pot canviar alguna cosa és a través dels nostres gestos. Les polítiques industrials aplicades a la producció d’aliments són força lamentables i és interessant que com a mínim se sàpiga. Considero que estem molt relaxats, exigim poc i no fem servir prou el poder que tenim com a consumidors. No ens adonem que el sistema ens dóna poder cada vegada que comprem una cosa; per tant, en la mesura que puguem és important emetre un vot amb la nostra compra i premiar o no certes pràctiques empresarials.
