La vitalitat de la terapeuta Sofia Roca (Barcelona, 1952) caracteritza el seu discurs i li emergeix de tots els porus de la pell. Va començar a interessar-se per l’homeopatia després de tenir una malaltia amb 35 anys que va superar gràcies a aquesta disciplina. Es va formar en naturopatia durant tres anys i, més tard, va estudiar homeopatia durant tres més; finalment va obrir consulta pròpia. És especialista en sals de Schüssler i flors de Bach, i difon les virtuts d’alimentar-se d’una manera sana. “L’homeopatia intenta ajudar el pacient de manera global: mentalment, emocionalment i físicament, d’una manera completa”.

Quines són les malalties o trastorns que tractes més?

Principalment –a la consulta– tracto els problemes emocionals. Una de les afeccions actuals amb què hem de conviure és l’estrès i l’angoixa. Les incerteses que vivim i com les gestionem són una peça clau del nostre benestar emocional. Per la consulta hi passen persones que volen aprendre a gestionar millor aquestes pors, angoixes i neguits, que algunes vegades deriven en problemes físics: tensions musculars, migranyes o malestar general.

Com ho enfoca l'homeopatia?

L’homeopatia ens ajuda a veure les coses de manera diferent. Moltes vegades, l’entorn en què vivim no depèn de nosaltres: no el podem canviar. Però sí que podem intentar canviar la manera de veure les coses. En aquests casos, treballem per estar més tranquils, per canviar de perspectiva i allunyar-nos o desprendre’ns d’aquestes pors. Encara que no sapiguem què passarà demà, hem de viure l’avui.

És veritat.

Les flors de Bach –com a exemple de l’homeopatia– estan enfocades a treballar les emocions: ens ajuden a estar més tranquils, afavoreixen un benestar i una autoconfiança que ens serveix per definir-nos i ens ajuda a pensar cap a on volem anar. Segurament la persona haurà d’afrontar canvis i haurà de modificar hàbits per deixar enrere el malestar.

Quins canvis d’hàbits caldria tenir en compte?

Un dels canvis substancials que apliquem a la consulta fa referència a l’alimentació. Hem de tenir en compte que la base dels coneixements de naturopatia i homeopatia és, precisament, l’alimentació. Llavors, a més dels tractaments específics (flors de Bach, sals de Schüssler, oligoelements, etc.), cal que la persona prengui consciència del que menja. Hem de ser conscients del que mengem i, també, que el cos necessita un descans. D’alguna manera, els meus pacients sí que modifiquen la dieta. I si tinc dubtes específics, derivo els pacients cap a la Montse Vallory o cap al doctor Jorge Pérez-Calvo.

Per on flaquegem més, en terrenys alimentaris?

Abusem d’estimulants com el cafè i, generalment, l’ansietat o la insatisfacció personal ens fan tirar molt cap al sucre, A més, mengem molt ràpid. Moltes persones fan els àpats forts al vespre, que és quan s’hauria de menjar de manera més frugal, per afavorir el descans i fer que les digestions fossin lleugeres. Cal reconduir tot això. Hem de menjar més vegetals crus, amanides i fruita. Mengem massa tall i embotits, que és el més fàcil.

I de quina manera ens ajuden les flors de Bach a gestionar millor les emocions negatives?

A través d’un treball des de l’interior, els terapeutes de flors de Bach acompanyem el pacient cap a una transformació en la manera d’enfocar els canvis. No és només administrar un remei, sinó que cal despertar la consciència en el pacient que ha de canviar aspectes de la seva vida. La persona ha de ser responsable. I no hi ha un únic camí, de vegades hi ha diferents maneres de treballar el problema. Per exemple, els pacients, paral·lelament a la teràpia de les flors de Bach, poden optar per la medicina al·lopàtica. En tots els casos, la persona ha de prendre consciència i ser responsable de la seva malaltia i del que li està passant.

“Hi ha 38 flors de Bach, cada una per a un estat emocional diferent, per ajudar la persona de manera global”

Esclar.

El doctor Bach deia que no hem de mirar la malaltia sinó com veu la vida el malalt, perquè tots actuem o pensem d’acord amb la nostra experiència. Per tant, el terapeuta ha de conèixer bé el pacient i, tot seguit, prepararà una barreja personalitzada de diferents flors, per actuar sobre determinats estats anímics. La qüestió és que no reaccionem tots de la mateixa manera davant d’un gran disgust: hi ha persones que són molt reservades, i d’altres, en canvi, es posaran a cridar. Donarem la mescla de flors tenint en compte com reacciona la persona al que li passa. Hi ha 38 flors de Bach que van adreçades a 38 estats emocionals, per ajudar la persona de manera global.

Tots tenim els nostres punts flacs, determinades tendències emocionals en negatiu. El doctor Bach deia que abans de generar una patologia, si corregim l’estat d’ànim, afeblim la patologia! La gestió de la ira, la tristesa, el dubte, la impaciència, el pànic ens pot evitar alguns maldecaps.

Quins altres estats emocionals tracten les flors de Bach?

Hi ha el grup de les pors (por de no saber què passarà, por de parlar en públic, por de pujar a un avió), o també hi ha el grup de les persones que s’encallen en un dubte i s’hi estanquen; hi ha flors per a les persones que tenen tendència a sentir enveges o gelosia, o, un altre grup, les que no saben dir que no, massa submises, i van molt cansades perquè es van carregant de tasques que no poden assumir. La flor sempre ens aporta la part positiva de l’emoció, que contraresta la nostra tendència.

Interessant.

El terapeuta fa la combinació de flors i personalitza el tractament per a cada pacient. Hi ha 38 estats emocionals, però les barreges entre les flors són infinites! No administrem una medicina estandarditzada, sinó que ens adaptem a cada pacient. El doctor Bach va pensar en aquest sistema l’any 1930, perquè es va adonar que aquestes emocions ja les patien a l’Antiga Grècia i que, en temps futurs, seguirien existint. De fet, saber tractar i controlar les emocions és saber aplicar la medicina del segle XXI; tenim molta feina per fer perquè no sempre fem una bona gestió de les emocions. I això es tradueix en malestar físic i pot generar patologies.

Saber tractar i controlar les emocions és saber aplicar la medicina del segle XXI”

Parlem una mica de les sals de Schüssler.

Les sals de Schüssler són dotze sals bioquímiques que actuen sobre els teixits orgànics. El doctor Schüssler, un homeòpata alemany, les va descobrir quan buscava un sistema que frenés els desequilibris físics que tenim. És el que anomenem “medicina tissular”, és a dir, la medicina que actua sobre els teixits. Té una resposta molt ràpida sobre el cos, perquè actua sobre les funcions cel·lulars. N’hi ha unes que van més adreçades als ossos; d’altres, a la pell, i unes que poden anar bé per als òrgans interns. Per exemple, el Magnesium phosphoricum, que és una de les sals que més es ven, és un relaxant muscular i del sistema nerviós. Va bé per a l’insomni.

I un excés d’aquestes sals, no seria nociu, també?

Aquestes sals s’eliminen a través de l’orina. Les sals de Schüssler entren a la cèl·lula per osmosi, perquè Schüssler va veure que la dilució de la sal entrava millor a la cèl·lula si ho feia per via oral. I un cop l’organisme està equilibrat, eliminem el que sobra a través de l’orina. No ho acumulem al cos; no hi ha cap contraindicació en aquest sentit.

Com podem saber quina sal ens caldria prendre?

Les sals tenen una aplicació física concreta i l’homeòpata receptarà les sals que convinguin segons el tipus de patologia. De fet, van molt bé per a la vida diària, per al dia a dia; perquè n’hi ha unes que atenuen el cansament, d’altres que van molt bé per disminuir l’ansietat, com per exemple el Kalium phosphoricum, que actua contra l’estrès. Es prenen al matí i a la nit, o si es tracta d’un cas molt agut, dissolem deu comprimits en aigua calenta i n’anem bevent durant tot el dia. Ho fem amb aigua calenta, perquè, d’aquesta manera, es dilata la mucosa de la boca i la sal entra més ràpidament a les cèl·lules: per a segons quins tipus de migranyes tensionals va molt bé!

Quines altres sals hi ha?

Totes les sals que continguin calci (Calcium phosphodicum, o bé Calcium fluoratum) ens aniran bé per als ossos. En el cas del Calcium fluoratum, com que a més porta fluor, també va bé per a la distensió muscular. La Silicea és un gran medicament per a la pell; diem que és l’antienvelliment de les sals de Schüssler! Atenua les arrugues i es pot aplicar, també, a través de pomades bioquímiques. S’aplica externament, o es pot mesclar amb la crema hidratant habitual. També tenim Calcium phosphoricum per al dolor de creixement que tenen els nens (la sal número 2), ja que calma aquestes molèsties musculars. La sal número 10, el Natium sulfuricum, va bé per a la gent que té digestions pesades. I ara que som a la tardor, les sals que ajuden les vies respiratòries són les sals fetes amb Kalium sulfuricum: serveixen per eliminar les mucositats. Però n’hi ha moltes més!

Quina diferència hi ha entre la medicina tissular (sals de Schüssler) i els oligoelements?

El descobriment que va fer el doctor Schüssler a Alemanya data de la mateixa època que el que va fer Jacques Menetier a França, descobridor dels oligoelements. Aquesta teràpia consisteix a aportar minerals que entren en petites quantitats al cos. Si les sals de Schüssler formen part de la nostra estructura i són els minerals que entren en una proporció més gran, els oligoelements fan petites funcions i han d’entrar en menor quantitat. La teràpia dels oligoelements s’anomena, també, “teràpia de les funcions” i es complementa molt bé amb les sals de Schüssler i les flors de Bach. Per tractar els desequilibris físics (mancança de minerals per desgast) podem recórrer a les sals de Schüssler i als oligoelements, mentre que les flors de Bach estan destinades a tractar els desequilibris emocionals. De totes maneres, l’organisme és un tot i cal tenir en compte tant les malalties físiques com les emocionals.

 

 

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista