Vicenta Ndongo és una cara coneguda per als amants del teatre, el cinema o les sèries de televisió. Ara acaba de rodar la pel·lícula Menú degustació, de Roger Gual i es prepara per estrenar al gener El lindo Don Diego, al Teatre Clàssic de Madrid. Ens trobem amb ella a la teteria Mailuna de Barcelona, a l’Eixample esquerre, per parlar d’alimentació, nutrició i salut.

Vicenta Ndongo, actriu

Com entens l’alimentació?

Jo he sigut vegana durant molts anys. Ja des de petita tenia molts problemes de digestió. Tenia un “fetge mandrós”, que en diuen. No em funcionava bé. Per exemple, mai he tolerat bé el pebrot, ni el verd ni el vermell. I sempre he hagut de menjar productes orgànics, perquè notava que els assimilava millor. A poc a poc, vaig anar basant la meva alimentació en aliments que no em provoquessin digestions pesades i vaig acabar optant per productes vegetarians i per a persones celíaques, perquè tinc comprovat que el gluten tampoc se’m posa gaire bé.

T’has fet les proves de celiaquia?

No m’he fet les proves perquè considero que no em fan falta. El meu cos no reacciona bé quan prenc gluten i he deixat de prendre’n. Em sento pesada d’estómac i amb males digestions. Des dels vint anys que no en prenc. En aquella època també vaig deixar de prendre carn i, més tard, vaig deixar el peix i els lactis. Els lactis sempre m’havien donat problemes. Ja no m’agradaven ni quan era petita. I ara menys. Amb el temps, he anat derivant cap a una dieta sense lactis ni gluten, i he estat deu o dotze anys sense menjar proteïna animal.

Dieta vegana estricta…

Sí, fins que vaig anar de viatge a Buenos Aires. Allà mengen carn habitualment. Jo no en menjava gens, però com que vaig estar-m’hi un temps, vaig tornar a tastar-la. Veia com cuinaven la carn, el respecte que tenien cap als animals, com pasturava el bestiar… Cuinaven la carn amb un foc a terra i feien guisats. Vaig tastar-la de nou.

Vicenta Ndongo, actriu

Després de tant de temps sense menjar-ne, se’t va posar bé?

Perfectament. No vaig tenir cap problema. Però la veritat és que no menjo carn habitualment. Ni en compro, ni me’n cuino a casa. Ara bé, de tant en tant, en celebracions especials, si hi ha carn, no deixo de menjar-ne. Diguem-ne que és una pràctica esporàdica.

“A poc a poc, he anat derivant cap a una dieta sense lactis ni gluten”

En què es basa la teva dieta, actualment?

Menjo molts vegetals, alguns carbohidrats i proteïna vegetal. M’he informat sobre receptes de llegums, seitan, fruita seca, i sempre tinc a mà el llibre de la Sonja Carlsson Tabla de combinación de alimentos. De tant en tant, també, com a mètode de “desintoxicació” torno a la dieta vegana durant uns mesos, per depurar-me. Escolto molt el cos, i intento donar-li el que necessita. Ara bé, no sóc gens radical. Miro de no abusar de res i quan veig que l’estómac no respon, torno durant un temps a la dieta vegana. Poso el fre. Per exemple, fa uns tres anys, vaig notar molts problemes de digestió, altra vegada. Tenia la flora intestinal fatal i vaig fer una candidiasi. Durant tres mesos, vaig tornar a la dieta vegana: llegums, verdures, molt d’enciam i gens d’alcohol, arròs bullit integral, etc. I el problema es va solucionar. Un remei que va molt bé per als problemes estomacals és bullir durant tres o quatre hores una mica d’arròs integral i colar-lo guardant-ne el suc. El suc d’haver bullit l’arròs es recomana a persones que tenen l’estómac molt remogut. Una amiga amb càncer que no podia menjar res, bevia aquest suc i l’estómac se li recomponia. És molt purificador. Després, amb l’arròs tan bullit en pots fer croquetes. Per menjar-te’l sol no serveix perquè queda massa tou.

I pel que veig, ets una amant dels tes!

M’encanta el te! És veritat! Al matí prenc te verd amb ginseng, cada dia. Cap a la tarda prenc te vermell o bé alguna infusió sense teïna. M’he aficionat molt als tes “ioguis” amb espècies! Però són caríssims! Els provo tots: el de roibos, el te de xocolata, el de respiració, el de Jamaica… En realitat són tes d’espècies sense teïna. M’agrada prendre’ls a la tarda. La teïna m’accelera massa. Només en prenc al matí.

Vicenta Ndongo, actriu

Trobar espais on relaxar-se

“Anar al cinema és una de les coses que més em relaxen. Entrar a la sala fosca, concentrar-me en la pel·lícula i viure altres vides. És una afició que m’agrada practicar solitàriament, hàbit que vaig agafar quan em vaig emancipar de casa els meus pares i que he mantingut”. Vicenta Ndongo aprofita per “llegir molt teatre” i passejar sola per la ciutat quan vol pensar i ordenar les idees. “Són moments d’introspecció en què aprofito per passejar per l’Eixample esquerre o Ciutat Vella, dues zones que m’agraden molt”. La Vicenta fa 18 anys que practica Hatha Yoga i no tasta el cafè. “Mai m’ha agradat ni se m’ha posat bé”. De tant en tant fa dejuni i cada cert temps torna a una dieta estrictament vegana, sense carn ni peix. Habitualment, modera molt el consum de proteïna animal però en pren regularment, sobretot peix, i també llegums. “M’agrada molt cuinar i dedicar un temps a fer melmelades, sopes i cremes de verdures. En faig molta quantitat i després congelo aquestes cremes per si algun dia vaig més justa de temps”.

I què més prens per esmorzar?

Generalment cereals integrals sense gluten, amb llet de mill. O bé torrades sense gluten integrals amb alguna melmelada casolana. He deixat de ser ortodoxa! A la meva dieta hi ha una mica de peix, dos cops per setmana, i bàsicament vegetals: verdures i fruita. La fruita, l’acostumo a prendre a mig matí o entre hores, mai després de dinar. I per la resta del dia, m’agrada fer sopes de vegetals −mai les faig de sobre− i com que em van regalar una thermomix, aprofito per fer cremes de verdures, cuinar-hi llegums i tota mena de plats!

Quins són els teus plats preferits?

La sopa de carabassons, per exemple! O pèsols amb patata, verdures de tota mena: mongeta tendra acompanyada d’oli d’oliva o la crema de porros. M’agraden les mongetes de la zona de València, les verdures i tota mena de llegums, especialment les llenties estofades. També sóc molt d’amanides i de cuinar-me un arròs. A l’Àfrica, per exemple, la terra del meu pare −que era de Guinea Equatorial− se’n menja molt. A mi m’agrada cuinar-ne amb pastanaga i mongeta o verdures. Això sí, l’arròs ha de ser integral! També cuino alguns peixos a la papillota −al vapor−, al forn o amb els productes de silicona Lékué. Jo gaudeixo molt cuinant, fa temps vaig fer un curs a la Hoffmann de cuina mediterrània!

Ah sí?

Sí, era cuina tradicional, eren els “plats de l’àvia”, per entendre’ns, amb elements de fusió. Cuinàvem rap amb bolets i amb algunes salses i arrossos de tota mena! A mi, l’arròs amb peix sí que em recorda la meva àvia, perquè de petita estiuejàvem a Castelló, on ella vivia, i l’àvia en preparava. I ma mare també me’n cuinava. Jo gaudeixo molt cuinant, a mi m’agrada tancar-me un cap de setmana i preparar un “rebost d’hivern”.

En què consisteix?

Faig melmelades amb fruita molt madura, compota de tomàquet, grans quantitats de sopes de verdures. Això és quan tinc molt menjar i en faig de sobres per si algun dia vaig justa de temps, tenir una carmanyola de sopa casolana congelada a punt per escalfar a l’olla i paladejar-la! o també perquè jo sóc persona de compartir i a mi m’agrada convidar la gent a sopar o a dinar. I gaudir del menjar amb amics, companys de feina, família. I per al dia a dia, si vaig molt estressada, sempre tinc alguna carmanyola al congelador. Quan vaig de rodatges o he de viatjar fora, no trobo a faltar el llit, jo trobo a faltar el menjar!

Vicenta Ndongo, actriu

T’agraden els dolços?

He de reconèixer que sí, però m’intento controlar. La mare m’ha influït en això molt més que el meu pare, que era clarament de salats! Si tinc un “atac de dolç” miro de cuinar-ne jo o que, com a mínim, portin pocs greixos i estiguin fets amb productes biològics.

Vicenta Ndongo, actriu

Laura Basagaña
Laura Basagaña

Periodista

  @LauraBasagana