Xavier Bertran (Terrassa, 1968) ens rep a la terrassa de la granja La Nena. Li agrada aquest lloc perquè hi fan uns sucs de fruites naturals que li encanta degustar, de tant en tant, a mig matí. Quedem un dilluns a la tarda i demana una infusió de regalèssia, un altre dels seus beuratges predilectes.
A través de la conversa anem descobrint els secrets que mantenen l’actor terrassenc tan vital i actiu: camina molt, ha deixat enrere els fregits i el sucre blanc, i d’alcohol només pren una copa de vi negre de tant en tant, amb els dinars. Té pendent de fer algun curs de cuina saludable per agafar més idees, però l’agenda tan activa que té li deixa pocs espais per al lleure. El podreu escoltar a Catalunya Ràdio, al programa de la Mònica Terribas, a la secció d’humor, i també el podreu veure al Teatre Apolo, on representa La ratonera, d’Agatha Christie.
Com ha evolucionat la teva alimentació al llarg del temps?
A partir d’escoltar-me el cos –analitzar què se’m posava bé, què em generava malestar, què em donava energia, què me’n prenia– he anat ajustant i afinant la manera d’alimentar-me. Ha estat un procés força natural. He modificat alguns hàbits, però no perquè tingués una idea prefixada que digués, per exemple, “vull ser vegetarià”; sinó per haver fet aquest altre procés. Si aquesta entrevista me l’haguessis fet fa deu anys et contestaria coses molt diferents.
Què ha canviat?
En aquests deu anys he deixat enrere l’alcohol. Ara, potser, puc beure una copeta de vi negre de tant en tant, però pràcticament res més. Alcohols destil·lats abans en bevia força, però he vist que no se’m posaven bé, em generaven acidesa, somnolència i malestar; i com que em feien més mal que bé, els he retirat. És a dir, el plaer de l’alcohol no em compensa l’estat en què em deixa després. Per altra banda, considero que menjar ha de ser una cosa plaent i, per tant, valoro molt el plaer que em proporciona el fet de menjar. Jo gaudeixo molt menjant, i per tant busco que l’alimentació em proporcioni aquestes dues vessants: benestar, però també plaer!
Trobar aquest equilibri entre plaer i l’aliment que se’t posa bé és fantàstic! I el que he incorporat al llarg de tot aquest temps, perquè he vist que em beneficiava en energia i salut, han estat fruites i verdures, que consumeixo molt més. També he incorporat progressivament els aliments integrals. M’agrada molt l’arròs, i ara a casa el fem sempre integral. Hem anat acostumant els nostres fills a menjar d’aquesta manera.
Xavier, tu tens tres fills. De quina manera els eduques, alimentàriament parlant?
A casa intentem que no hi hagi llaminadures ni begudes carbonatades. Una cosa és pa amb xocolata i l’altra són els productes industrials que volen vendre als nens, plens de greixos i de conservants.
Esclar...
També, a l’escola on els portem, l’escola pública Fructuós Gelabert, s’hi miren bastant amb el tema de l’alimentació. En els menús hi ha aliments frescos, de procedència ecològica i productes integrals. També faciliten menús vegetarians per a les famílies que ho volen, que no és el nostre cas. Els menús estan elaborats per dietistes que s’asseguren que siguin equilibrats i nutritius.
“A casa intentem que no hi hagi llaminadures, ni begudes carbonatades”
Molt bé!
D’altra banda, a casa també mirem de seguir una dieta equilibrada que inclogui verdures, peix, carn o tofu i seitan, llegums i arròs. I intentem esmorzar i sopar plegats.
Quan comences a interessar-te per l'alimentació saludable?
Tres anys enrere vaig passar per un moment emocionalment intens i vaig notar que havia de canviar certes coses. Una era l’alimentació. Volia depurar-me, desprendre’m de certes coses i vaig començar a aplicar canvis. Hi va haver mals hàbits que vaig desterrar, com ara menjar aliments fregits, greixos, sucre blanc…
El menjar xinès, per exemple, que sol anar carregat d’olis i salses, em genera unes digestions tan pesades que miro d’evitar-lo. També he reduït la ingesta de carn, que abans en menjava molta, perquè m’agrada molt.
Fins i tot ho apliques quan vas a veure a la família?
A veure, la família és un capítol a part! Si es tracta d’alguna festa –aniversaris, Nadal– o és un dia puntual que vas a casa d’amics o dels pares, penso que tampoc cal obsessionar-s’hi. Ara bé, el que compta molt és el que fa cada un en el seu dia a dia, que sí que és important mirar-s’hi bé. A casa tenim mel i sucre morè, evitem els fregits i no bevem massa alcohol. També mirem de tenir en compte les verdures de temporada per cuinar plats del temps.
Què t'agrada cuinar, a tu, Xavier?
Cremes de verdures, amanides, sopes. Plats senzills que siguin saludables i que tampoc costin gaire feina. També plats de verdures a seques: mongeta i patata; bròquil, espinacs. I peix al forn o tofu a la planxa!
I pel que fa als dolços, fa poc, a casa, hem descobert els pastissos vegans i quan celebrem algun aniversari dels nens o nostre, ens els fem nosaltres! Substituïm l’ou pel plàtan, hi posem cacau, estèvia o mel, i queden boníssims!
Mengeu algues i germinats, a casa?
Les algues ens agraden molt a la meva dona i a mi! Però reconec que encara no hi estem gaire posats i que només les tastem quan anem a dinar als restaurants japonesos. Tenim pendent de fer algun curs de cuina saludable per introduir novetats a les amanides i les sopes. També ens passa amb els germinats, que ens hem d’estudiar aquest capítol! [Riu.]
“Hem descobert els pastissos vegans i quan celebrem algun aniversari dels nens o nostre, ens els fem nosaltres!”
Com feu els esmorzars?
Generalment mengem fruita –o sucs de fruita fresca–, iogurt i torrades de pa integral amb melmelada o formatge. De vegades, algun dia, si no he pogut esmorzar a casa, vinc aquí –a La Nena– a demanar-me un suc de fruites i un entrepà vegetal! I cap a mig matí em menjo una peça de fruita, o bé, fruita seca.
I cafè?
De cafè, només en prenc un després de dinar: sol i ben curt. De llet, fa molts anys que no en prenc. Tot i que m’agrada, notava que no se’m posava bé i la vaig treure de la dieta. Sí que menjo, però, iogurt i formatge –que pot ser de vaca, ovella o cabra.
Hi ha cap llibre de capçalera que hàgiu consultat, per guiar-vos cap a una alimentació més sana?
En algun moment hem consultat alguns llibres de la Montse Bradford –de cuina natural i energètica o de proteïnes vegetals– però sense obsessionar-nos-hi. La millor manera de menjar és conèixer-se un mateix i experimentar!
