Però no només considerarem els requeriments nutritius, sinó també les característiques de maduració i desenvolupament dels sistemes neuromuscular, gastrointestinal, renal i immunològic de manera que hi hagi una transició gradual des de l’alimentació del pit fins a la dieta complementària.

baby fütternA partir dels sis mesos, i a conseqüència del creixement accelerat, el nen té unes necessitats nutritives molt altes; per això cal començar amb alimentació complementària. El seu organisme, encara que sa, conserva algunes limitacions. El nounat té immadurs els ronyons, que creixeran i cada cop treballaran més durant els primers mesos de vida. Si els aportem prou aigua a través de l’aliment i pocs soluts (sals minerals…) no hi ha d’haver cap problema, com passa si li oferim llet materna.

Abans dels quatre mesos, també té pàncrees i fetge immadurs, i alguns enzims encara són incapaços de digerir hidrats de carboni complexos (farines i cereals). En canvi, la capacitat d’absorbir proteïnes funciona perfectament des del naixement, encara que s’ha d’evitar que n’ingereixin massa perquè podria haver-hi una sobrecàrrega renal. Aquesta capacitat permet el pas de les immunoglobulines de la llet materna (anticossos que passen de la mare al bebè), però, si s’incorporen proteïnes estranyes (llet de vaca, gluten) amb capacitat antigènica, augmenta el risc d’al·lèrgies alimentàries.

L’absorció i la digestió de greixos és baixa en el nadó acabat de néixer però es veu compensada per un enzim, la lipasa, específic de la llet materna que s’activa quan arriba al duodè (budell), cosa que no passa si es pren llet de fórmula.

Després dels sis mesos d’alletament matern, cal començar a introduir a poc a poc i amb prudència aliments no làctics preparats de manera adequada per no alterar el ritme de maduració digestiva i renal i perseverar en el desenvolupament neuromuscular. Sempre començarem en forma de farinetes, compotes o purés fins que, al cap d’un parell de mesos, el nen ja haurà après a mastegar i més fàcilment li podrem oferir aliments a trossets petits. Amb set o vuit mesos, comencen a aparèixer moviments rítmics de masticació coincidint amb les primeres dents, que permetrà introduir aliments semisòlids perquè comenci a mastegar. Entre els nou i els dotze mesos agafa aliments petits i ja comença a alimentar-se tot sol, encara que l’autonomia completa en aquest camp no s’adquireix fins més enllà dels divuit mesos, moment en què la visió i la coordinació oculomotora és completa.

La introducció de l’alimentació complementària és una etapa molt important: el nen descobreix textures, sabors i olors fins ara desconeguts i que formaran part de la seva base alimentària per sempre més. Aquests primers dies d’alimentació complementària suposaran un canvi de rutina tant per al nen com per als pares, i no sempre serà fàcil. Durant tot aquest procés, haurem d’aprendre a tenir molta paciència, ja que cada nen és un món: no hi ha una fórmula perfecta i haurem de trobar la que s’adapti millor al nostre fill. A alguns nens els va millor menjar ells mateixos amb les mans aliments no triturats, que és el que es coneix com a baby led weaning (BLW).

Els nens estan acostumats a la llet, i per això és més probable que els sigui més fàcil començar amb alguna cosa que s’hi assembli –dolça, tèbia i cremosa– i a poc a poc incorporar trossets. Els aliments nous sempre s’han d’introduir d’un en un i separats amb intervals suficients perquè el nen s’hi acostumi i vegem com els tolera. És important saber que la quantitat d’aliment en aquesta etapa pot variar d’un dia a l’altre.

El primer que s’introdueix són els cereals integrals sense gluten. Els cereals aporten energia, proteïnes, minerals, vitamines, àcids grassos essencials i hidrats de carboni d’absorció lenta. Es pot començar amb una farineta de cereal que podem preparar nosaltres mateixos després de coure qualsevol cereal integral o barreja, (arròs rodó integral, mill, quinoa, arròs glutinós…) durant una bona estona i passar-lo pel passapuré o bé, oferir una farineta de qualitat fabricada per una casa de confiança, és a dir, preparada amb cereals integrals i ecològics.

nens-boÉs aconsellable introduir el primer àpat complementari al migdia i fer-ho a poc a poc, no pas radicalment: és a dir, oferir unes culleradetes de la farineta per veure com reacciona i, tot seguit, fer pit com sempre, que seguirà sent la base d’alimentació. I a poc a poc augmentar la ingesta.

Normalment, en una setmana o deu dies, el nen ja ha après a menjar perfectament amb la cullera. Llavors es pot afegir la verdura, sempre ecològica, fresca i preparada a casa cada dia. La verdura ens aporta sals minerals i fibra a banda de vitamines. Cal evitar les verdures que continguin molts nitrats i oxalats, com la remolatxa, els espinacs, les bledes, els tomàquets, les albergínies i els naps. També s’aconsella no començar amb les més aromàtiques, com els espàrrecs, ni flatulentes, com la col. S’han de cuinar amb mínim d’aigua o al vapor i sense sal afegida. Cada dia variarem les verdures intentant que n’hi hagi una d’arrel (ceba, pastanaga…), una de rodona (carabassó, carabassa…) i una de verda (mongeta verda, bròquil…).

Com ho donarem?

Un cop preparada la verdura, prepararem una ració d’aproximadament 200 ml –50% crema de cereal i 50% verdures, més una culleradeta de llavors de sèsam torrades per aportar greixos naturals i trossets d’algues cuites per incorporar oligoelements. N’ha de menjar el que li vingui de gust; ho complementarem amb el pit fins que la ració sigui suficient.

A partir dels set mesos, cada dia cuinarem una mica de proteïna (animal o vegetal) amb les verdures. Poden ser tempeh, tofu, llegums sense pell o passades pel passapuré, pollastre o gall dindi, peix blanc (a partir dels vuit mesos). Així doncs ja tindrem cereals, verdures i proteïnes: 70 ml de cereals, 70 ml de verdures i 80 ml de proteïna vegetal o 30 g de proteïna animal, més la culleradeta de sèsam i les algues.

La fruita del berenar la podrem oferir quan el nen ja mengi peix o carn.

Quan ja tingui vuit o nou mesos, ja podrà menjar una petita quantitat de pasta integral, verdures a trossets i, a poc a poc, podrem introduir la resta d’aliments. A mesura que el nen aprèn a menjar, les preses de pit s’aniran suprimint progressivament (les primeres seran les de migdia i tarda, i la darrera, cap als quinze mesos, la de la nit, que és la que comporta més càrrega emocional. Podem substituir la llet del vespre per un biberó de llet de cereals (civada, arròs, mill, quinoa…) o de fruita seca (ametlla, avellana…).

Quins errors solem fer?

  • Afegir sal als àpats abans de l’any.
  • Abusar dels sucres. Oferir llaminadures o sucres com a recompensa en lloc de fruita seca dolça com panses, prunes, figues…
  • Abusar dels congelats i aliments preparats.
  • Oferir un excés de lactis, que provoca al·lèrgies i excés de mucositat.
  • Deixar que prengui un excés de fruita que li pot fer rebutjar la verdura.
  • Forçar la quantitat que “hem decidit” que ha de menjar.
  • Fer servir farinetes no integrals i massa refinades.

Encara que sembli una feinada, com qualsevol hàbit nou, és qüestió d’organitzar-se i de pràctica. Preparar el menjar als fills ens ha de fer reflexionar sobre la nostra manera de menjar. Tots anem atabalats i amb pressa, però cal no oblidar que és millor oferir el menjar al nen quan notem que té gana, no “quan toca”. Hem d’intentar que, a cada àpat que cuinem, hi hagi sabor dolç provinent de les verdures.

L’acompanyament cap a l’autonomia dels nostres fills durant els primers dos anys de vida és una aventura apassionant. Ens ensenyaran a menjar millor, a reconduir-nos cap a un estil de vida més saludable, a adquirir hàbits més sans, a aprendre a practicar la paciència i a ser més tolerants i persones millors.

bonamusa-200Dra. Anna Bonamusa Ventura

Pediatra i homeòpata. Professora d’alimentació conscient i energètica.

alonnisos12@gmail.com