Vivim preocupats per menjar bé i per mantenir la salut amb l’alimentació, l’exercici i la tranquil·litat. No obstant això, ens oblidem que, més enllà, hi ha una sèrie de factors als quals ens exposem a diari que també ens poden estar fent molt de mal.

Fem grans esforços per mantenir una vida saludable. Comprem menjar ecològic, de proximitat, de temporada i d’animals que han viscut bé. Fem exercici i, de tant en tant, intentem fugir de la ciutat i respirar brisa marina o envoltar-nos de naturalesa per desconnectar i ajudar el cos a baixar les pulsacions. Fins aquí tot correcte. El problema arriba quan, en arribar a casa, agafem la paella d’alumini amb tefló i ens posem a cuinar les verdures ecològiques. El tefló, un dels antiadherents més utilitzats, es deteriora amb facilitat i allibera PFOA o PFOS, uns materials necessaris per unir l’antiadherent a la paella associats a diferents trastorns i malalties greus, a més de ser disruptors endocrins. Per desgràcia, la major part de materials de cuina que trobem al mercat, quan entren en contacte amb els aliments, són capaços de desprendre metalls pesants i altres tòxics que s’acumulen al cos dels éssers vius, i que l’organisme no és capaç d’eliminar, cosa que implica una sèrie de problemes a llarg termini.

Materials tòxics a les cuines

El tefló i altres materials de cuina que fem servir cada dia poden arribar a ser molt perjudicials per a la salut i el medi ambient i són capaços d’inutilitzar tot l’esforç diari per mantenir-nos saludables. De fet, darrerament, han sortit diversos productes de tefló que, segons anuncien, no tenen PFOA ni altres materials tòxics. No obstant això, tot i que sembla una bona notícia no hem d’obviar el material que hi ha sota el tefló (en molts casos, alumini). Un cop la paella envelleix o es ratlla, deixa en contacte directe l’aliment amb el producte que hi ha sota la primera capa, cosa que implica un altre cop un intercanvi de substàncies tòxiques (en la majoria dels casos). Per això, a continuació, us indiquem quines són les pitjors opcions i com poden afectar la salut:

  • Alumini: Aquest material és molt utilitzat en cuina o per conservar diferents aliments (ja siguin llaunes o mètodes de cuina com la papillota). S’ha demostrat que poden migrar cap als aliments que hi entren en contacte. Aquesta possibilitat augmenta si es cuina amb aliments àcids, ja que l’alumini reacciona al pH i s’allibera al medi de manera més ràpida (així que cal anar amb compte quan cuinem peix o verdures en papillota acompanyades de llimona o tomàquet) . A més d’aquestes dades, hi ha estudis que demostren que aquest material es diposita al cervell i que provoca possibles efectes neurotòxics, i que té relació amb malalties neuronals i degeneratives com ara l’Alzheimer. Fins al moment, l’únic alumini fiable és l’alumini anoditzat.
  • Esmalts amb plom (generalment en cassoles de fang o metàl·liques). El plom és un metall pesant tòxic que s’acumula fàcilment a l’organisme i que pot donar lloc a problemes gastrointestinals, fatiga, ansietat, insomni o problemes de son, entre d’altres. És important tenir en compte que pot resultar un material molt tòxic i perillós si entra en contacte amb nens, ja que pot provocar efectes intel·lectuals. Per això cal ser molt curós a l’hora de triar productes fabricats amb ceràmica i d’assegurar-se que no continguin cap esmaltat que pugui perjudicar la salut.
  • Cobre: Aquest material és d’ús molt comú perquè condueix molt bé la calor. No obstant això, és important saber que sol contenir estany o níquel i que pot alliberar residus metàl·lics, causar intoxicacions i acumular-se en diferents òrgans. L’efecte empitjora si el coure entra en contacte amb substàncies àcides, ja que la reacció química augmenta els nivells d’intoxicació.
  • Acer inoxidable: Es tracta de l’aliatge de ferro amb carboni a la qual s’afegeixen metalls pesants en diferents proporcions (en general níquel i crom). Tot i ser una de les alternatives més utilitzades, aquestes paelles poden alliberar petites quantitats d’aquests metalls quan es deterioren o ratllen, així que no es recomana en persones que hi són al·lèrgiques. El més aconsellable és l’acer quirúrgic, ja que no és porós.

Les millors alternatives

Després de llegir aquesta llista de productes que hauríem d’evitar, molta gent es demana: ¿I amb què cuino? Per sort, al mercat podem trobar diverses opcions que fan que no hàgim de patir pels efectes perjudicials, ja que són innòcues. Són, per exemple, el vidre, la ceràmica i porcellana sense metalls pesants o les silicones de bona qualitat. El problema és que generalment resulten més costoses de mantenir, són força fràgils o no reparteixen la calor de manera uniforme. Una opció que semblava segura fins al moment és el ferro, ja que difon bé la calor, aguanta temperatures altes i amb el temps és capaç de crear una capa antiadherent de forma natural. No obstant això, hi ha controvèrsia sobre una possible migració cap als aliments. A més d’altres aspectes no tan positius, com que cal cuidar-lo amb molta delicadesa, els aliments s’hi poden enganxar, es pesat i és car.

No obstant això, hi ha un metall que s’ha guanyat un lloc al nostre cor, ja que resulta que és l’únic metall que no allibera substàncies tòxiques als aliments i que difon bé la calor: el titani.

El titani: el nou aliat a la cuina

El titani és el novè metall més abundant de la terra conegut per la seva innocuïtat, la seva biocompatibilitat i el seu ús en l’elaboració de pròtesis, implants dentals o peces d’aeronàutica.

Entre altres propietats, podem destacar que és saludable (és un material inert, atòxic i compatible amb l’organisme), lleuger (força menys pesat que l’acer inoxidable), fort (molt resistent), transmet bé la calor, resisteix a temperatures altes (pot arribar fins a 600 ºC sense patir estrès ni deformacions), resisteix a temperatures baixes (fins a -254 ºC), resisteix a la corrosió (no s’oxida en contacte amb solucions àcides ni alcalines) i inhibeix el creixement bacterià.

Sovint trobem estris de cuina que diuen que tenen antiadherent de titani, si bé cal aclarir que els antiadherents mai contenen titani. El titani forma part de la capa sota l’antiadherent, li dina resistència i evita el ràpid deteriorament que solen experimentar les capes antiadherents.

De fet, fins al moment no hi havia estris de cuina formats per titani al 100% (sí que es podien trobar formant part d’acer inoxidable, però no de forma pura) ja que resulta que és un material molt costós. No obstant això, Conasi, una de les nostres marques de referència pel que fa a estris de cuina, s’ha preocupat d’aprofundir en aquest tema i d’oferir-nos una bona alternativa. Acaba de treure una gamma de titani pur que conté des de forquilles, ganivets, culleres, plats i gots fins a bols, olles, ampolles, jocs de paelles i contenidors. A més, tenen els productes SKK (paelles, woks, graelles, cassoles, etc.) que fan servir l’antiadherent de més bona qualitat del mercat actualment, reforçat amb titani i sense PFOA, dissolvents i nanotecnologia, el que el converteix en un antiadherent excepcional.

Així que, probablement, el titani acabarà convertint-se en l’opció pràctica a la resta de productes innocus del mercat, ja que, a diferència d’una part (sobretot del vidre i la ceràmica) requereix un manteniment mínim i resisteix més.

Descompte per als lectors d’Etselquemenges

Els lectors de la revista podreu gaudir d’un descompte del 5% en tots els articles de la botiga en línia de Conasi, www.conasi.eu.

Per aplicar el descompte, només heu d’introduir el codi CNS-COMOCOMO durant el procés de compra (Promoció vàlida fins al 31/08/2018, aplicable un sol cop, no acumulable amb altres ofertes, codis ni sistemes de punts).