Les dietes miracle no existeixen. Algunes investigacions científiques demostren que més del 90% de les persones que intenten perdre pes amb dietes restrictives no ho aconsegueix i, a més, la majoria de les que les deixen a mig fer acaben amb més pes del que tenien abans de començar-les.

La falta de coneixement, de temps, de força de voluntat i la necessitat creada per la societat de mantenir-nos prims, fan que siguem presa fàcil de la publicitat. No paren de vendre’ns productes i dietes per aprimar-se ràpidament.

LES DIETES MÉS FAMOSES

  1. La dieta Atkins, creada pel cardiòleg nord-americà Robert C. Atkins, és molt pobra en glúcids i molt rica en proteïnes.

  2. La dieta de Montignac proposa consumir aliments que continguin pocs hidrats de carboni i només aliments amb un índex glucèmic (capacitat relativa d’un aliment de fer pujar els nivells de glucosa en la sang) baix o molt baix.

  3. La dieta de la zona, creada pel bioquímic nord-americà Barry Sears. Es basa en una dieta equilibrada, amb l’aportació fonamental dels àcids grassos omega i la regulació dels nivells de glucosa en la sang.

  4. La dieta segons el test Alcat consisteix en l’anàlisi d’intolerància o sensibilitat a certs aliments. Segons els que la defensen, si es retiren de la dieta els aliments suposadament responsables d’al·lèrgies ocultes, l’obesitat pot disminuir.

  5. La dieta segons el grup sanguini. El seu creador, Peter D’Adamo, defensa que hi ha una alimentació idònia per a cada tipus de sang (A, B, AB i O). Cada grup sanguini marca una predisposició a certes malalties que pot compensar-se amb l’alimentació.

  6. La dieta Dukan. Es tracta d’una dieta hiperproteica, molt baixa en glúcids i en greixos, sobretot en la primera i segona fases. La primera fase dura pocs dies (entre sis i set) i es basa en el consum de carn; la segona introdueix, un dia sí i un altre no, verdures i dura fins que s’arriba al pes ideal. Cal beure com a mínim 1,5 litres d’aigua i prendre 1,5 cullerades de segó de civada al dia (produeix sensació de sacietat i és una ajuda per al trànsit intestinal). La tercera part està destinada a la consolidació i dura deu dies per cada quilo perdut. Durant aquesta fase, es van introduint els aliments prohibits de manera gradual. La quarta, que ha de durar la resta de la vida, no inclou restriccions especials, excepte l’obligació de fer un dia a la setmana una dieta basada només en proteïnes i de consumir segó de civada. Els efectes negatius depenen de l’estat de salut i de l’edat del pacient i apareixen sobretot en les primeres fases.

L’estrella de totes les dietes per tractar l’excés de pes és, sens dubte, la que és pobra o nul·la en carbohidrats (pa, arròs, pasta, patata, etc.) i rica en proteïnes: les anomenades dietes hiperproteiques. Ho són la dieta Atkins, la dieta Montignac, la dieta de la zona i, evidentment, la dieta Dukan.

No hi ha cap aval científic seriós d’aquestes dietes. Les dietes hiperproteiques tenen efectes secundaris. A més, la majoria de les dietes “ràpides” són molt difícils de mantenir i quan s’abandonen produeixen l’anomenat efecte io-io. És a dir, es torna a recuperar el pes i fins i tot a superar l’inicial. Conèixer les causes de l’excés de pes i els diferents tipus que hi pot haver ens condueix a tractaments més precisos.

Aquestes dietes amb un excés de proteïnes poden ser perilloses per al fetge, el ronyó i, a la llarga, el bon estat dels ossos. Si necessiteu aprimar-vos, consulteu un expert en la matèria que us ajudi a seguir unes pautes d’alimentació i estil de vida saludable per aconseguir l’objectiu d’una manera segura i sana. Fins i tot, en alguns casos en què es necessita una baixada ràpida de pes, es pot fer algun tipus de dieta hiperproteica però sempre sota la supervisió d’un especialista, amb proteïnes d’origen vegetal i complementada amb els aliments o suplements adequats per evitar els possibles efectes dels residus que generen aquests tipus de dieta.