Més enllà del TDAH

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, conegut com a TDAH, és una síndrome cada vegada més diagnosticada. No hi ha dubte que els nens pateixen malalties reals i que han de rebre l’ajuda i el tractament que sigui necessari. Però, en aquest cas, molts experts suggereixen que el TDAH està sobrediagnosticat, i fins i tot algunes autoritats en el tema en posen en dubte l’existència. En qualsevol cas, la medicació farmacològica no sembla que sigui la solució al problema.

Hi ha un altre camí?

El primer que hauríem de fer és prendre consciència de l’enorme importància que té per als més petits rebre l’afecte dels seus pares, de la necessitat de dedicar-los temps, i de la insubstituïble −i moltes vegades oblidada− educació emocional, no només dels nens , també dels més grans. A més, cal tenir en compte i valorar els factors ambientals (alimentació, exercici, descans, residència …), que tenen una gran influència en el comportament i que sovint subestimem. Parlem una mica més sobre un dels factors més determinants: l’alimentació.

Segurament, la resposta correcta a les preguntes plantejades al principi sigui no. I possiblement, i com estan apuntant experts en la matèria, estiguem parlant de preguntes i respostes indivisibles. És molt probable que alguna vegada hagis observat en els teus fills o en tu mateix que després de menjar dolços (per exemple, un pastís farcit de crema amb una capa de sucre refinat, o una saborosa napolitana de xocolata) et trobes feble, amb marejos, amb falta de concentració, fins i tot amb tremolors. Et sona, veritat? Bé, no et preocupis, estàs d’enhorabona, les cèl·lules del teu organisme funcionen correctament. El teu cos està experimentat els símptomes associats a baixos nivells de sucre en sang (hipoglucèmia). “M’he inflat de sucre i ara tinc la glucosa baixa?”. Doncs sí, els alts nivells de glucosa (hiperglucèmia) han enviat un senyal d’alarma al teu organisme, i és tan gran l’ensurt que té que, per defensar-se, ha enviat un exèrcit de porters (insulina) perquè obrin les comportes de les teves cèl·lules i hi guardin a dins tot aquest torrent de glucosa que circulava per la sang.

Doncs bé, ara imagina’t el que els passa als nens que, per esmorzar, mengen els famosos cereals que cada dia surten centenars de vegades en els mitjans de comunicació; que a mig matí s’emporten un suc −en el millor dels casos− i unes galetes. Els nens entren a la muntanya russa de la glucosa. Grans pujades provocades per la ingesta d’aliments refinats i rics en sucre que el seu cos, alarmat, s’encarrega de guardar a marxes forçades dins de les cèl·lules, cosa que provoca l’esmentada hipoglucèmia que, de nou, dispara la necessitat de més sucre. I així una vegada i una altra, una autèntica muntanya russa. I si això passa cada dia, si els nens es troben immersos en aquesta situació, què podem observar? Doncs és bastant fàcil que el nen no es concentri a classe, que es trobi nerviós, agitat, tremolós i que interrompi; moments àlgids que alternarà amb altres moments de “davallada” i esgotament. En fi, un desastre, per un motiu o un altre ens trobarem amb un nen que no aconsegueix concentrar-se.

Ara bé, és el consum de sucre l’únic responsable? No, el consum indiscriminat de sucre de la població, especialment de la població infantil és, sens dubte, responsable en gran part d’aquesta situació. Però això no se soluciona traient el sucre de l’alimentació. La manca de concentració i, en general, aquest comportament tan característic, està associat al consum d’aliments processats, plens de sucre, però també d’additius que en moltes ocasions els consumidors desconeixen. I per rematar-ho, a això se li suma l’efecte plaent del consum de blat i lactis, amb totes les seves substàncies opioides, que modifiquen el comportament en un grau més o menys important.

Què podem fer?

En aquesta societat del “fàcil, ràpid i saborós” tenim tendència a buscar la “pastilla màgica”. Però, per desgràcia, quan parlem de salut els remeis màgics no existeixen. I a més d’una alimentació adequada, el nen ha de tenir uns hàbits de vida saludables: horaris regulars de menjar i descans, practicar exercici físic diàriament, relacionar-se amb altres nens, visitar i jugar al camp, a la platja, prendre el sol cada dia.

Hem de tenir cura de l’educació emocional de tots; pares, mares i nens, i per què no, avis, que en moltes ocasions acaben suplint el paper d’uns pares que amb prou feines disposen de temps per dir bon dia i bona nit als seus fills.

I evidentment, el gran cavall de batalla, l’alimentació. Una alimentació que hem de millorar tots, els nens, per descomptat, però també els adults. No podem culpabilitzar els nens de l’escàs consum de fruites i verdures, quan nosaltres, els seus referents, no en mengem. Sent pràctics, la prioritat seria reduir els aliments processats i aconseguir que els esmorzars/berenars/postres/snacks estiguin basats en aliments de veritat: fruites, verdures i fruita seca. I que els dinars i sopars siguin tan saludables com sigui possible. La base de l’alimentació han de ser verdures i fruites! I no pensem en un trist bròquil cuit, hi ha moltes maneres divertides i delicioses per introduir aquests aliments en la dieta dels nens.

Una petita reflexió…

Els aliments “moderns” estan desnodrits. I d’aliments desnodrits, nens desnodrits. L’omega-3 (DHA), les vitamines del grup B i el magnesi són alguns dels nutrients importants per a la salut cerebral. Els tòxics ambientals, les intoleràncies alimentàries o l’alteració de la microbiota intestinal (a causa d’una alimentació antinatural i de l’abús i mal ús d’antibiòtics i altres fàrmacs) són factors determinants per al sistema nerviós.

Que un nen no mengi ni verdura ni fruita, i que els substituts siguin galetes, pastissos i sucs de bric, no es pot veure com a normal. Necessitem classes de cuina a les escoles, necessitem ensenyar als nens i als seus pares que menjar sa és divertit i saborós. Imagina’t per un moment que tots els nens a l’escola tenen dos dies a la setmana tallers de cuina pràctics on manipulen fruites i verdures de tots els colors i formes, on se’ls permet conèixer aliments que ni tan sols han provat mai. Imagina’t que no hi hagués menjar escombraries a les màquines expenedores ni a les cafeteries dels col·legis o dels hospitals. Imagina’t que s’oferissin xerrades educatives per als pares; per formar-los en el maneig d’emocions i per formar-los en com hauria de ser l’alimentació a casa. Imagina’t que en els menjadors escolars hi hagués més presència de verdures i fruites de qualitat i menys refinats. Doncs desperta, alguns companys d’il·lusions, de somnis i preocupacions hem decidit posar fil a l’agulla.

Hem organitzat una xerrada dedicada al TDAH en què donarem una visió molt àmplia i pràctica des del punt de vista de la Psiconeuroimmunologia, amb un enfocament integral de l’organisme i els seus problemes. Oferirem eines i recursos d’educació emocional i aprofundirem en què hauríem d’entendre per una alimentació saludable. Una xerrada adreçada a tota persona que desitgi assistir-hi, especialment pares, mares i professionals que es trobin perduts en un mar d’informacions confuses i moltes vegades contradictòries. Fins aviat.

Article escrit per:

Lucía Redondo Cuevas: Dietista-nutricionista. @Lucia_RedCue
Jesús Sanchis Chordá: Dietista-nutricionista i investigador. @SanchisJesus