El microbioma de la pell és el que canvia més amb l’edat. De fet, les consultes a partir d’una edat determinada perquè la pell comença a picar són força habituals; i és que la causa més freqüent de picor en la vellesa és la sequedat. Quan passa això, l’alteració de la flora cutània produeix un estat inflamatori en una pell que ja està alterada per l’edat.
Com abordar de manera completa la dermatitis atòpica
Els microorganismes de la pell (fonamentalment bacteris i fongs) no es distribueixen homogèniament i això depèn de diversos factors que influencien el seu microambient, com el pH, la humitat o la temperatura.
La pell és un òrgan molt complex, amb una funció de barrera fonamental determinada per tres components ben diferenciats:
- microbiològic: format pel microbioma cutani.
- físic: els corneòcits i el seu embolcall lipídic.
- immunològic: capaç d’activar-se i frenar el sobrecreixement de bacteris nocius o de sobreactivar-se i produir dany.
La importància de l’equilibri de la microbiota cutània
Se sap que la biodiversitat bacteriana dels pacients amb dermatitis atòpica és menys de l’esperada, ja que es produeix una disminució relativa de nombrosos tàxons bacterians, residents habituals de la pell, a conseqüència de l’augment de Staphylococcus aureus.
La severitat del brot de dermatitis augmenta de forma directament proporcional a la quantitat de Staphylococcus aureus, alhora que disminueix la diversitat microbiana.
Quan tractem el brot de dermatitis, es reverteix aquest canvi en la biodiversitat (sense necessitat d’antibiòtics, que només són indicats en casos de sobreinfecció). De fet, en pacients amb dermatitis que redueixen la càrrega bacteriana estafilocòccica, sense fer res més, millora el control dels brots de la malaltia.
D’altra banda, la presència augmentada de Staphylococcus aureus influeix en la integritat de la barrera epidèrmica, ja que malmet l’embolcall lipídic del corneòcit, el component físic de la pell.
Una de les recomanacions que més donem són els banys amb hipoclorit sòdic diluït (lleixiu), una vegada a la setmana. En una banyera plena d’aigua, s’hi aboca un tap de lleixiu i es remena; el pacient s’hi submergeix uns deu minuts, després s’esbandeix bé i s’hidrata la pell.
La relació de l’eix intestí-pell
La microbiota intestinal té diverses funcions importants, entre les quals n’hi ha algunes de fonamentals per a la pell. Una de les funcions més importants de la microbiota intestinal és completar un bon desenvolupament i maduració del sistema immunitari.
Es creu que el microbioma és el màxim regulador de l’eix intestí-pell. De fet, es creu, que la microbiota intestinal és més important en les malalties de la pell que la microbiota de la pell i tot. Això es deu al fet que, en un ambient inflamatori intestinal, apareix una permeabilitat que permet el pas de molècules inflamatòries que sobreactiven el sistema immunitari.
La microbiota intestinal és més important en les malalties de la pell que la microbiota de la pell i tot.
A més, hi ha cèl·lules del sistema immunitari madurades a l’intestí que no es queden a l’intestí, sinó que es troben també a la sang, el fetge, els pulmons, les mucoses i la pell, amb la qual cosa participen en el reconeixement bacterià i en la inflamació.
Les 8 claus per tractar amb èxit la dermatitis atòpica
Dins del ventall de recursos disponibles avui dia, les modalitats terapèutiques que permeten modificar, restaurar o corregir els estats de disbiosis intestinals i epidèrmiques, per millorar la interacció entre microorganismes, el sistema immunitari i la barrera cutània, són:
- Modificació de la dieta
- Ús d’antibiòtics, probiòtics cutanis i intestinals
- Trasplantament de microbiota fecal
El millor moment o la finestra d’oportunitat són els primers mil dies des del naixement, per evitar el cercle viciós d’inflamació, permeabilitat intestinal, malabsorció, disbiosi, alteració immune…
La dermatitis atòpica s’ha de tractar des d’una perspectiva holística i cal complir aquests punts clau:
- Triar bons productes tòpics hidratants i que preservin la funció de barrera de la pell, sense excés de perfums ni conservants.
- Fer servir probiòtics, prebiòtics, postbiòtics i parabiòtics, tant tòpics com orals, per a l’alteració de la flora cutània i intestinal.
- En metaanàlisis recents, el que es veu és que l’exposició a probiòtics durant l’embaràs pot disminuir la incidència de dermatitis atòpica en menors de cinc anys, així com la gravetat en lactants. Sembla que el més útil són els tractaments prolongats des de l’embaràs.
- Els productes probiòtics tòpics ja estan disponibles i són capaços de modificar la microbiota cutània i, amb això, aconseguir controlar millor els brots de dermatitis atòpica.
- Qualsevol producte que apliquem a la pell, podria persistir-hi fins a dues setmanes i alterar-ne el microbioma, per a bé o per a mal, per la qual cosa hem de seleccionar bé els que fem servir, especialment en pell seca o atòpica. Rentar la pell no elimina el microbioma, només greix i microorganismes transitoris.
- Prendre olis vegetals de qualitat rics en àcids grassos omega-3 i omega-6.
- Detectar de manera precoç al·lèrgies de contacte o alimentàries.
- Evitar climes extrems o molt secs.
- Evitar l’ús d’antibiòtics si hi ha sobreinfeccions.
- Abordar la pruïja per evitar gratar-se i millorar la qualitat de vida.
- Assessorar el pacient amb recomanacions en funció de la seva activitat laboral i l’ús que hagi de fer d’irritants en el dia a dia.
