Complements nutricionals per a la memòria

“La memòria és el futur del passat”. Paul Valéry

Clàssicament es concebia la memòria ubicada al centre del cervell, en les estructures límbiques i hipocàmpiques. S’està descobrint de mica en mica que la memòria pot trobar-se en altres llocs, fins al nivell cel·lular…

En funció de la capacitat cerebral de neuroplasticitat que s’ha descobert fa poc, es van creant connexions noves entre les neurones fins al final de la vida. En la mesura que perdem neurones cada dia, si no es generen aquestes connexions noves, pujarem una involució cerebral relacionada amb l’edat. Cada estímul extern o intern crea o desperta connexions (sinapsis) adormides. Deia Einstein que fem servir el 10% del cervell.

Igual que totes les altres funcions cerebrals, la transmissió neurocerebral depèn de neuromediadors, entre els quals es troben els neurotransmissors (NT). De la vintena de NT coneguts, els més importants per a una bona funció de la memòria són la dopamina (DA), la noradrenalina (NA), l’acetilcolina (ACOL) i la serotonina.

Igual que un ordinador, per fabricar memòria, el cervell necessita un estat d’atenció, intervingut per la dopamina, una fixació gràcies a la noradrenalina, un emmagatzematge per l’acetilcolina i la recuperació del record per la dopamina altra vegada.

Atenció, fixació i rememoració depenen també de l’estat anímic, ja que els estats ansiosodepressius minven la capacitat per recordar.

Els NT necessiten per a la seva funció fisiològica uns cofactors essencials, com el magnesi, el ferro, el iode, les vitamines del grup B (especialment B6, B9 i B12), els àcids grassos omega-6 i 3…

De l’aportació nutricional òptima depèn després una bona funció neurocerebral. Tota deficiència micronutricional pot repercutir en la funció de la memòria.

En primer lloc, són essencials les aportacions en precursors de NT, en particular la tirosina, el triptòfan i la lecitina.

A més, uns bons nivells nutricionals de magnesi, iode i ferro són fonamentals per a una bona funció neurocerebral. Les vitamines del grup B, els antioxidants i els àcids grassos completen el ventall de nutrients essencials.

Els processos d’envelliment i de degeneració neurocerebral, relacionats o no amb la inflamació, són sempre estats d’oxidació sistèmica per l’acció deletèria dels radicals lliures (RL), elements nocius de l’estrès oxidatiu.

Per lluitar contra aquests RL, l’organisme necessita diversos metabolismes antioxidants endògens i d’aportacions nutricionals, entre els quals els més importants són la vitamina C, la vitamina E, el betacarotè i els altres carotenoides, el coenzim Q10, el magnesi, el zinc, etc.

Igual que el rovell, l’oxidació sistèmica és sinònim de fragilitat, inflamació, esclerosi, acidificació, desmineralització i al final, necrosi i mort cel·lular.

La salut de les membranes cel·lulars, la seva flexibilitat i permeabilitat depenen del bon equilibri dels àcids grassos omega-6 i els omega-3, amb una ràtio idealment tan propera com sigui possible a l’1 (en la població general aquest quocient s’acosta sovint a 10 o més).

En l’estratègia per a una bona funció de la memòria tots aquests micronutrients són essencials. Entre tots, el magnesi és probablement el mineral més important per a la funció sinàptica (emmagatzematge i alliberament dels NT).

Fitoteràpia

Podem recórrer també a una fitoteràpia específica per recuperar i millorar una memòria deficient: la planta més indicada és el Gingko biloba, que afavoreix la microcirculació i la funció neurocerebral.

Hi ha altres plantes amb un efecte adaptògen important, com la Centella asiatica (Gotu Kola, Brahmi), la Withania somnifera (Ashwaganda), el ginseng, l’eleuterococ i un llarg etcètera.

Però, malgrat una aportació excel·lent de micronutrients, recordem que la memòria, com els altres mecanismes neurocerebrals, és un múscul que cal fer servir i estimular diàriament, per no perdre progressivament les seves funcions imprescindibles i les seves inesgotables possibilitats sempre per descobrir…

I cal recordar així mateix que, de totes maneres, la memòria és el que queda al final de l’oblit…

Francesco Borella

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Ginebra, Suïssa, format en pediatria i psiquiatria en hospitals de Ginebra, formació especialitzada en acupuntura, homeopatia, fitoteràpia, naturopatia i psicoteràpia, membre docent de l’IDEM (Institut Europeu de Dietètica i Micronutrició).