Què és el SIBO?

La paraula SIBO fa referència al que en anglès es coneix com a Small Intestinal Bacterial Overgrowth. És a dir, el sobrecreixement de bacteris a l’intestí prim. Tal com el seu nom indica, aquest trastorn es defineix per la presència excessiva o anòmala de bacteris a l’intestí prim (que haurien d’estar principalment a l’intestí gruixut) que pot acabar provocant símptomes associats.

Intestí SIBO hipoclorhidria

Per detectar-ho se sol fer una prova que s’anomena “test d’aire expirat” de glucosa o de lactulosa.

Hi ha quatre tipus de SIBO, segons el tipus de gas que els teus bacteris estiguin produint en excés.

  • SIBO d’hidrogen: els símptomes més comuns solen ser diarrea; en un grau més baix, restrenyiment, o ambdues coses de manera alternada.
  • SIBO de metà: quan es dona un sobrecreixement de metanògens. Un dels símptomes més característics d’aquest tipus de pacients és el restrenyiment, els gasos sorollosos i sense olor.
  • SIFO o SIBO fúngic (sobrecreixement de llevats): el sobrecreixement més habitual és el de càndida. Els símptomes solen ser més forts després de consumir aliments molt dolços.
  • SIBO de sulfur d’hidrogen: el símptoma més característic és que se solen tenir gasos que no fan soroll, però que desprenen una pudor molt forta. També alternen diarrea amb restrenyiment.

Símptomes del SIBO

El SIBO presenta una gran varietat de símptomes entre els quals trobem:

  • Dolor abdominal
  • Gasos
  • Inflor o distensió abdominal
  • Alteracions en el ritme deposicional (diarrea, restrenyiment)
  • Sensació de pesadesa després dels àpats
  • Nàusees
  • Pèrdua de la gana
  • Símptomes extradigestius: fatiga, dolors, ansietat.

Per què tinc SIBO?

En persones sanes, la quantitat de microorganismes va augmentant de manera progressiva des de l’estómac –on hi ha un ambient molt àcid i només en sobreviuen uns quants–, fins al còlon –on, com que hi ha un ambient més neutre, la concentració de microorganismes és més elevada.

El problema es desencadena quan, per causes diverses, a l’intestí prim creixen bacteris propis de l’intestí gruixut o hi ha més bacteris del compte.

Les causes digestives més freqüents d’aquest desequilibri són:

  • Trastorns de la motilitat intestinal

L’intestí prim produeix, en els períodes de dejuni, uns moviments que ajuden el cos a eliminar les restes d’aliments i bacteris, l’anomenat complex motor migratori (CMM). Patologies com la diabetis, l’hipotiroïdisme, la síndrome de l’intestí irritable (SII), la gastroenteritis crònica o l’ús d’opiacis afecten aquest moviment de neteja, cosa que afavoreix el creixement de bacteris.

  • Anomalies anatòmiques intestinals

Altres situacions com els diverticles, la cirurgia bariàtrica, la malaltia de Crohn o els problemes a la vàlvula ileocecal –que controla el pas entre l’intestí prim i l’intestí gruixut– són alteracions de l’anatomia normal de l’intestí que també afavoreixen la proliferació de bacteris.

  • Hipoclorhídria

Quan hi ha hipoclorhídria, es genera poc àcid clorhídric a l’estómac. Aquest àcid, juntament amb els enzims digestius, participa en la digestió dels aliments i facilita que després l’intestí pugui absorbir els nutrients.

Aquesta manca d’àcid estomacal pot ser deguda a una situació d’estrès, a un abús dels medicaments anomenats inhibidors de la bomba de protons –com l’omeprazole– o a la vellesa, ja que amb els anys la producció d’àcid disminueix progressivament.

Hi ha altres factors extradigestius que també predisposen al SIBO: celiaquia, pancreatitis, rosàcia, cistitis, Parkinson o obesitat severa.

Primers passos per millorar-ne simptomatologia

Si t’han detectat SIBO, el més probable és que hagis de fer tractament amb antibiòtic. El tractament amb antibiòtic pot ser tant des d’un punt de vista al·lopàtic, que haurà de ser pautat per un metge, o herbaci (amb plantes antibacterianes com l’orenga, la berberina, la boswèl·lia o l’artemisa, entre d’altres). L’elecció de cada tipus d’antibiòtics es decidirà segons el tipus de SIBO present i les necessitats personals de cada pacient.

  • Si tenim un excés d’hidrogen (H2), el tractament antibiòtic més habitual és amb rifaximina. S’ha descrit que la rifaximina exerceix efectes eubiòtics; modula de manera favorable els bacteris intestinals i promou l’augment dels beneficiosos.
  • Si l’excés és de metà (CH4), el SIBO rep el nom específic d’IMO (intestinal methanogen overgrouth o excés de metà intestinal). El tractament antibiòtic més habitual, hi hagi un excés d’hidrogen o no, és una combinació de dos antibiòtics: neomicina i rifaximina. Un és un antibiòtic indicat per reduir la presència d’arquees, principalment de la Methanobrevibacter smithii, la gairebé única productora de metà a l’intestí, i l’altre està indicat per tractar l’excés de bacteris productors d’hidrogen.

És important saber que, encara que en el resultat del test de l’alè no es mostri un excés d’hidrogen, les arqueees fan servir aquest gas per produir metà i és molt probable, doncs, que també tinguem un excés de bacteris productors d’hidrogen.

Hi ha opcions d’antibiòtics naturals que donen molt bons resultats en casos no gaire severs per les seves propietats bacteriostàtiques: l’oli d’orenga, el clau, la canyella, la farigola, la berberina…

Però, podem fer-hi alguna cosa més?

El SIBO s’ha de tractar de forma integrativa, perquè si només ens quedem en el tractament antibiòtic és fàcil que acabem patint recidives. Així que seria molt interessant acompanyar el tractament de:

  • Una alimentació adequada. En el cas de SIBO d’hidrogen i metà se sol recomanar fer una dieta FODMAP. Mentre que en cas de SIFO l’alimentació haurà de ser baixa en hidrats de carboni (rica en greixos i proteïnes) i en el SIBO de sulfur s’haurà de portar una dieta baixa en compostos ensofrats
  • Deixa prou espai entre àpats. Quan deixem prou espai entre àpats s’activa el complex motor migratori o el que podríem anomenar el nostre “camió de les escombraries”. Aquests són els moviments de neteja i buidatge que es produeixen tant a l’estómac i intestí quan no estem menjant i s’encarreguen de netejar el tracte digestiu. Aquesta neteja ens ajuda a evitar el sobrecreixement de bacteris que es dona al SIBO.
  • Treballeu l’estrès. L’estrès fa reduir la producció d’àcid clorhídric i empitjorar la motilitat intestinal, a més d’augmentar la permeabilitat intestinal.
  • Descansa adequadament. Quan es donen desajustos als ritmes circadiaris, les taxes de trastorns intestinals solen ser més elevades.
  • Fes exercici de manera regular. L’exercici físic millora la motilitat dels nostres intestins, cosa imprescindible per mantenir “net” l’intestí.
  • Millora l’estat de les mucoses. Millorar l’estat de les mucoses és molt important per evitar que s’hi adhereixin altres patògens. Hi ha alguns complements molt útils en aquest cas com l’àloe vera, la glutamina, el zinc-carnosine, l’arç groc o la vitamina A.
  • Ves al lavabo cada dia. Anar de ventre cada dia és el més detox del món. Ens ajuda a eliminar l’excés de tòxics i deixalles que el nostre cos no vol. Si veus que et costa fer-ho o tens restrenyiment habitual, pots provar de deixar a la nit una cullerada sopera de lli en remull i prendre-la en dejú.
  • I encara que sembli un contrasentit prendre probiòtics, ens poden ajudar a controlar els símptomes més molestos del SIBO i, fonamentalment, a restaurar la microbiota després del tractament antibiòtic.

El problema de les recaigudes

Un dels principals problemes que ens trobem en els pacients que pateixen de SIBO és que és fàcil que els primers dies de tractament, i fins i tot un cop finalitzat, es trobin bé. El problema apareix quan un temps després del tractament pertinent, el pacient recau amb els mateixos símptomes o semblants.

Per què passa això? Perquè realment no es tracta únicament d’erradicar el patogen utilitzant antibiòtics, sinó de comprendre la raó per la qual aquest ha sobrecrescut. Per tant, cal anar a l’arrel del problema i treballar-ho per evitar recaigudes.

Les causes de les recaigudes poden ser moltes i variades que poden anar des de dèficits nutricionals, fins a problemes amb el complex motor migratori, la presa constant d’antiàcids, l’estrès, un descans inadequat, intoleràncies alimentàries…

Tractar un SIBO és complex i és molt important conèixer tot el context de la persona per poder donar-li un tractament totalment personalitzat i d’acord amb les necessitats del pacient. A la nostra consulta treballem de forma habitual amb pacients que presenten problemes de disbiosi i especialment SIBO, i treballem buscant l’arrel del problema per evitar les recaigudes. Si et sents inflamat, tens tendència al restrenyiment o diarrea o alternes entre totes dues coses, tens gasos, tot se’t posa malament, les teves digestions són pesades… a la Consulta de Soycomocomo et podem ajudar.

Entra al nostre web etselquemenges.cat/laconsulta i demana cita a través del formulari perquè et derivem a l’especialista que més convingui en el teu cas. També ens pots trucar al 93 633 80 63 o enviar un Whatsapp al 616 14 87 47.