Sabeu què és el SIBO? SIBO és un acrònim de small intestine bacterial overgrowth, que significa: sobrecreixement de bacteris a l’intestí prim. Aquest excés de bacteris és el responsable de molts malestars digestius com dolor abdominal, flatulències, diarrea o restrenyiment.

Intestí SIBO hipoclorhidria

Però més enllà d’aquests símptomes digestius, un SIBO molt sever i mantingut en el temps pot comportar problemes més greus com una mala absorció de vitamines i minerals, i pot arribar a generar estats de malnutrició i problemes neurològics associats, a desencadenar intoleràncies alimentàries per afectació de l’estructura interna de l’intestí o a desembocar en estats d’inflamació sistèmica, que eleva la probabilitat d’aparició de malalties autoimmunes.

Moltes persones que tenen boira mental, confusió sostinguda o fatiga crònica tenen en l’arrel dels seus símptomes els bacteris intestinals. Alhora, molts diagnòstics d’intoleràncies a la fructosa o la lactosa són en realitat intoleràncies temporals i són conseqüència del SIBO. En resoldre aquest desequilibri bacterià i recuperar la qualitat intestinal, aquestes intoleràncies desapareixen i no fa falta restringir aliments de la dieta.

És per això que, davant de la sospita d’un SIBO, cal resoldre aquest desequilibri bacterià intestinal com més aviat millor.

Per què tinc SIBO?

En persones sanes, la quantitat de microorganismes va augmentant de manera progressiva des de l’estómac –on hi ha un ambient molt àcid i només en sobreviuen uns quants–, fins al còlon –on, com que hi ha un ambient més neutre, la concentració de microorganismes és més elevada.

El problema es desencadena quan, per causes diverses, a l’intestí prim creixen bacteris propis de l’intestí gruixut o hi ha més bacteris del compte.

Les causes digestives més freqüents d’aquest desequilibri són:

  • Trastorns de la motilitat intestinal

L’intestí prim produeix, en els períodes de dejuni, uns moviments que ajuden el cos a eliminar les restes d’aliments i bacteris, l’anomenat complex motor migratori (CMM). Patologies com la diabetis, l’hipotiroïdisme, la síndrome de l’intestí irritable (SII), la gastroenteritis crònica o l’ús d’opiacis afecten aquest moviment de neteja, cosa que afavoreix el creixement de bacteris.

  • Anomalies anatòmiques intestinals

Altres situacions com els diverticles, la cirurgia bariàtrica, la malaltia de Crohn o els problemes a la vàlvula ileocecal –que controla el pas entre l’intestí prim i l’intestí gruixut– són alteracions de l’anatomia normal de l’intestí que també afavoreixen la proliferació de bacteris.

  • Hipoclorhídria

Quan hi ha hipoclorhídria, es genera poc àcid clorhídric a l’estómac. Aquest àcid, juntament amb els enzims digestius, participa en la digestió dels aliments i facilita que després l’intestí pugui absorbir els nutrients.

Aquesta manca d’àcid estomacal pot ser deguda a una situació d’estrès, a un abús dels medicaments anomenats inhibidors de la bomba de protons –com l’omeprazole– o a la vellesa, ja que amb els anys la producció d’àcid disminueix progressivament.

Hi ha altres factors extradigestius que també predisposen al SIBO: celiaquia, pancreatitis, rosàcia, cistitis, Parkinson o obesitat severa.

Com recuperar la salut digestiva en cas de SIBO

La manera més fàcil i fiable per diagnosticar si hi ha SIBO és amb un test de l’alè que ha de demanar el digestòleg. Aquest test no invasiu consisteix a mesurar la quantitat d’hidrogen i metà que s’exhala després de prendre lactulosa o glucosa. Si els valors s’eleven excessivament, és que hi ha més bacteris del compte i s’ha de tractar.

El metge és qui ha de prescriure el tractament més indicat per a cada cas, però davant de l’evidència de SIBO cal seguir aquests 4 punts:

1. Cercar i tractar les causes prèvies del SIBO

Identificar les causes que ens han generat aquest desequilibri és el pas més important per evitar les possibles recaigudes. Hi ha patologies cròniques sobre les quals no podem fer res, però hi ha altres factors sobre els quals sí que podem incidir:

  • En cas d’hipoclorhídria: controlar l’estrès, evitar l’ús d’omeprazole o els mal anomenats protectors gàstrics i buscar estratègies per recuperar els nivells correctes d’àcid estomacal.
  • Per afavorir el moviment de “neteja intestinal” o complex motor migratori: espaiar les ingestes almenys 4 hores i evitar picar entre hores.

Alhora, si hem arribat a una situació de deficiència nutricional, haurem de corregir-la per millorar la simptomatologia.

2. Instaurar una dieta baixa en FODMAP

Els bacteris s’alimenten de les fibres fermentables que ingerim; per controlar la població de bacteris intestinals hem de fer una dieta baixa en aquesta mena de fibres, la coneguda com a dieta baixa en FODMAP.

És un tipus de dieta molt restrictiva que no pot sostenir-se gaire temps; prohibeix moltes verdures, fruites i cereals que formen part d’una dieta saludable. És aconsellable que un professional faci l’acompanyament i ajudi a l’hora de reintroduir els aliments de manera progressiva.

3. Prescriure una teràpia amb antibiòtics

Amb la dieta baixa en FODMAP es noten millores al cap de pocs dies, però no ens hem de confondre; si no notem els símptomes digestius molestos és perquè els bacteris no tenen aliment per fermentar i no generen gasos, però encara hi són. Cal mantenir la dieta tres o quatre setmanes i, alhora, prendre un tractament amb antibiòtics per reduir-ne la població.

El tractament antibiòtic indicat depèn del resultat del test de l’alè:

  • Si tenim un excés d’hidrogen (H2), el tractament antibiòtic més habitual és amb rifaximina. S’ha descrit que la rifaximina exerceix efectes eubiòtics; modula de manera favorable els bacteris intestinals i promou l’augment dels beneficiosos.
  • Si l’excés és de metà (CH4), el SIBO rep el nom específic d’IMO (intestinal methanogen overgrouth o excés de metà intestinal).

El tractament antibiòtic més habitual, hi hagi un excés d’hidrogen o no, és una combinació de dos antibiòtics: neomicina i rifaximina. Un és un antibiòtic indicat per reduir la presència d’arquees, principalment de la Methanobrevibacter smithii, la gairebé única productora de metà a l’intestí, i l’altre està indicat per tractar l’excés de bacteris productors d’hidrogen.

És important saber que, encara que en el resultat del test de l’alè no es mostri un excés d’hidrogen, les arqueees fan servir aquest gas per produir metà i és molt probable, doncs, que també tinguem un excés de bacteris productors d’hidrogen.

Hi ha opcions d’antibiòtics naturals que donen molt bons resultats en casos no gaire severs per les seves propietats bacteriostàtiques: l’oli d’orenga, el clau, la canyella, la farigola, la berberina…

4. Acompanyar amb tractament amb probiòtics

Encara que sembli un contrasentit prendre probiòtics, ens poden ajudar a controlar els símptomes més molestos del SIBO i, fonamentalment, a restaurar la microbiota després del tractament antibiòtic.