Respecte del risc cardiovascular, s’ha vist que consumir vi en poca quantitat augmenta el colesterol bo (HDL) i disminueix l’agregació plaquetària. Això podria disminuir el risc d’angina i infart cardíac. En un estudi fet per l’equip del doctor Malinske el 2004, es va observar que el consum baix d’alcohol (1-3 copes/mes) o moderat (1-6 copes/setmana) disminuïa la mortalitat per risc cardiovascular en homes hipertensos. El 2014, l’equip del doctor Blomster va obtenir resultats similars amb diabètics tipus 2.
Però, compte, en tots els estudis s’ha comprovat que a partir d’un nivell de consum d’alcohol (el més acceptat és més de 6 copes a la setmana) el risc cardiovascular no millora, sinó que empitjora; genera hipertensió arterial, hipertrigliceridèmia, obesitat, insuficiència cardíaca, entre d’altres.
Respecte del risc de desenvolupar diferents tipus de càncer, s’ha observat una relació lineal amb el consum: com més alcohol, més risc. Així es relaciona amb càncer de faringe, laringe, esòfag, mama, fetge, intestí, etc. (Estudis de Stockel 2002, Tramacere 2010, Feduko 2011, Seitz 2012, monografia 96/2010 de l’Organització Mundial de la Salut, entre d’altres).
Tornant a la pregunta inicial, l’art de degustar el vi inclou tots els sentits –vista, oïda, gust, olfacte i tacte–, que generen sensacions i evoquen i provoquen records. Per tant, la deglució és poc important en aquest procés. Si parlem de risc cardiovascular, el benefici més alt es trobaria entre 1 i 6 copes de vi a la setmana; si parlem de risc cancerigen, com menys consum millor, i sobretot clarament per sota de 6 copes de vi a la setmana.
Segons la doctora Nichols de la Fundació Britànica del Cor, mitja copa al dia seria la dosi diària per minimitzar el risc d’emmalaltir. I què es considera una copa de vi? Doncs la comunitat científica fa els estudis de consum amb 148 ml. Per tant, no val una copa de futbol.
El doctor Knapton de la Fundació Britànica del Cor va concloure que “beure amb moderació ofereix certa protecció davant de la malaltia cardíaca, però no és una llum verda per començar a beure, ja que hi ha maneres millors de protegir el cor, com una dieta equilibrada, fer exercici amb regularitat i deixar de fumar”. A més, cada persona cal avaluar-la de manera individual, tenint en compte si té alguna malaltia, si pren alguna medicació o qualsevol altre estat de salut que calgui tenir en compte abans de prendre alcohol.
Una situació en la qual habitualment es consulta és en l’embaràs. Les recomanacions científiques actuals avalen que mentre s’està embarassada és millor no beure alcohol, especialment durant el primer trimestre pel risc d’avortament o de part prematur, i durant tot el període pel risc de baix pes, alteracions anatòmiques, dificultats de creixement i aprenentatge del nounat, entre molts altres trastorns.
En cas de dubte sobre l’estat de salut i la possibilitat de beure vi sempre val més consultar-ho amb el metge.
Xavier Orpella
Metge especialista en Salut Laboral i Promoció de la Salut
Correu: info@etselquemenges.cat
Bibliografia
1. Organització Mundial de la Salut. International Agency on Cancer Research. Monografia 96.
2. Nichols M, Scarborough P, Allender S, Rayner M.. What is the optimal level of population alcohol consumption for chronic disease prevention in England? Modeling the impact of changes in average consume levels. BMJ open 2012, 2: e000957.
3. Gaziano M, Gaziano T, Glynn RJ, Sesso HK, Ajani UA, et al.. Light-to-moderate alcohol consumption and mortality in physicians health study enrollment cohort. J Am Coll Cardiol 2000;35:96-105
4. Camargo CA, Hennekens CH, Gaziano JM, Glynn RJ, Manson JE, Stampfer M.. Prospective study of moderate alcohol consumption and mortality in us male physicians. Arch Intern Med 1997; 157: 79-85.
5. Malinski MK, Sesso HK, Lopez-Jimenez F, Buring JE, Gaziano M.. Alcohol consumption and cardiovascular disease mortality in hypertensive men. Arch Inten Med 2004; 164:623-628
6. Blomster J, Zoungas S, Chalmers J, Li Q, Chow C, Woodward M. et al.. The relationship between alcohol consumption and vascular complications and mortality in individuals with type 2 diabetes. Diabetes Care 2014; 37: 1353-59
7. Cancer research UK: Alcohol and cancer the evidence. www.cancerresearchuk.org 6/2014
8. Mayo Clinic. Heart disease. www.mayoclinic.org. 6/2014
9. National Institute of Cancer, USA. www.cancer.gov. 6/2014
10. Monografia IARC/OMS 2010. http://monographs.iarc.fr/ENG/Monographs/vol96/mono96.pdf
11. National Health Service UK. http://www.nhs.uk/conditions/pregnancy-and-baby/pages/alcohol-medicines-drugs-pregnant.aspx#close
