“Els menjadors escolars no serveixen aliments, sinó productes de la indústria alimentària”. Així de contundent és la cuinera Nani Moré, que ha decidit fer el documental El plat o la vida per denunciar-ho. “Les famílies pengen el menú de l’escola a la nevera, i ja està”. Com que, a més, cada fotocòpia del menú assegura que hi ha un dietista que ho supervisa, doncs feina feta. Ara bé, “per què els pares no es fixen en el panga que serveixen com a peix per als seus fills?” O “per què no es fixen que les barretes de peix seran un producte congelat, provinent de la indústria alimentària i no un aliment?”. “Sincerament”, continua dient la Nani Moré, “el panga, per moltes inspeccions que passi, no hauria de ser considerat un aliment”.

La Nani Moré gestiona actualment el menjador d’una escola bressol de Sant Cebrià de Vallalta, i assegura que crear un menjador saludable és possible. “El problema és que no hi ha gaires escoles que ni tan sols s’ho plantegin, perquè busquen només un preu econòmic”. Si per aconseguir reduir despeses, fa falta comprar congelats i estalviar-se cuiners, doncs fet. Així doncs, no hi ha qualitat en la matèria primera. Del bròquil que serveixin “ni tan sols sabran el recorregut que ha fet, la quantitat d’hores que ha passat des que ha estat collit fins que ha arribat a la cuina de l’escola”. Però és que ni les escoles ni les famílies s’adonen que, apostant per aquesta idea, no es potencien els aliments propers ni tot el que això comporta –pagesos, comerços propers.

En canvi, un menjador saludable compra verdura fresca. “La de l’escola bressol on treballo només ha fet un recorregut de 15 km, i és sempre del dia anterior”. Un menjador saludable trenca el tòpic de primer, segon i tercer plat. “Fem un primer i un segon sols, o bé un plat únic complet i postres”. Per exemple, “avui menjaran cigrons amb pasta de verdura i per postres un iogurt ecològic natural servit en un got. Un cop per setmana, cuino peix, que serà fresc, i de la costa catalana, i també un o dos cops els serveixo carn. Tant el peix com la carn seran el segon plat. Per primer, sempre verdura”.

En conclusió, les famílies que paguen un servei de menjador per als seus fills han de ser exigents. “No paguem perquè obrin bosses i fregeixin”. La cuinera Nani Moré reivindica el paper dels professionals cuiners i de l’alimentació veritable, allunyada de la indústria. I sobretot “el que més m’agradaria és que les famílies es plantegin el dubte, que ho rumiïn”. En el documental El plat o la vida, que ja té data d’estrena –20 d’abril– i lloc –Sala Monumental de Mataró– ho explicarà amb tots els ets i uts. Si aconsegueix el finançament de micromecenatge, penjarà el treball a Internet perquè les escoles i la societat en general el puguin mirar.

Per a més informació: www.elplatolavida.claraboia.coop

Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert