“Les al·lèrgies alimentàries han augmentat entre la població infantil, perquè entre un 6 i un 8% dels infants en tenen alguna”, assegura la doctora Ana Maria Plaza Martín, cap del Servei d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu; i encara s’incrementarà, en els propers anys, fins a un 10%. Si parlem de la població en general, arribem fins a un 15 o un 20%, és a dir que, de cada deu persones, n’hi haurà dues que tindran algun tipus de malaltia al·lèrgica.
Per què? Per entendre-ho, cal pensar en una balança. En una banda, tenim la prevenció del sistema immunitari. En l’altra, la capacitat de desenvolupar malalties al·lèrgiques. “Als països industrialitzats, no hi ha infeccions, perquè hi ha molta higiene i prevenció amb les vacunes, i llavors es descompensa la balança i poden desenvolupar-se les al·lèrgies”. També cal afegir que “les criatures que les desenvoluparan seran les que tindran un condicionant genètic previ”.
L’explicació fa entendre per què a l’Àfrica hi ha menys expressió de malaltia al·lèrgica malgrat que hi ha els mateixos condicionants genètics que a Europa. La balança immunològica es descompensa cap a les infeccions.
Mèdicament, els estudis reforcen la prevenció, però de moment hi ha moltes vies que encara no estan definides. “Hem passat per fases, ara ja obsoletes, que aconsellaven dietes estrictes sense aliments al·lergògens per a embarassades i per a lactants amb antecedents familiars, però ara hem comprovat que pot ser fins i tot contraproduent”.
La doctora Ana Maria Plaza, que també és la presidenta de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica, comenta que l‘única prevenció segura ara per ara és no avançar ni endarrerir la introducció d’un aliment a la criatura. “Si es fa massa aviat, l’intestí no serà prou madur, però si es retarda més del compte, llavors també pot ser perjudicial perquè ha tardat massa a posar-se en contacte amb aquell aliment, i per tant pot desenvolupar l’al·lèrgia”.
Com a tractaments innovadors, Plaza en revela un que no va per a tota la població al·lèrgica ni per a tots els casos, que consisteix a subministrar dilucions dels aliments que provoquen al·lèrgia a la criatura fins que tolera l’aliment. “Sobretot tenim molt bones experiències amb la llet de vaca, l’ou i ara estem començant amb la fruita seca”. Als EUA, amb una llarga tradició d’al·lèrgia als cacauets, tenen més experiències positives amb aquest tipus de tractament oral.
Proteïnes làctiques no declarades a les etiquetes dels productes
La Societat Espanyola d’Al·lergolia i Immunologia Clínica manté en un lac destacat els productes que sovint es poden trobar al mercat que no informen a les etiquetes que contenen les proteïnes làctiques. Amb diferents comunicats, informen un per un dels productes que no etiqueten correctament, perquè no s’ingereixin. Les galetes són, sovint, els productes etiquetats erròniament.
Quant a la relació de la llet de vaca amb l’increment de les al·lèrgies alimentàries, la doctora explica que “no hi ha prova científica que ho relacioni, mentre que sí que és clar el lligam amb la contaminació atmosfèrica”.
Mentrestant, David Román, promotor de la Unión Vegetariana Española (UVE) i autor del llibre Leche que no has de beber, assegura que “la llet de vaca conté més de vint-i-cinc proteïnes que poden produir al·lèrgia als humans”. Les més destacables són la betalactoglobulina (entre un 60 i un 80%), les caseïnes (un 60%), l’alfalactoalbúmina (un 50%) i la seroalbúmina (un 50%).
Román sosté que “són altament immunogèniques, és a dir que plantegen demandes fortes sobre el sistema immunitari per produir grans quantitats d’anticossos i complements, fins al punt que l’esgoten i el fan més vulnerable a les infeccions i altres tipus de reaccions al·lèrgiques”.
També afegeix que “les al·lèrgies a la llet de vaca poden presentar-se sota múltiples formes, com ara asma, renitis al·lèrgica, la dermatitis atòpica, la urticària i l’al·lèrgia gastrointestinal, comunes entre nadons i criatures”.
Per la seva banda, la cap del servei d’endocrinologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Marta Ramon, afirma que, certament, hi ha estudis de percepcions de les persones que indiquen la relació entre la ingesta de la llet de vaca i l’augment de les secrecions respiratòries, però “l’evidència científica d’aquesta relació és limitada”.
Finalment, la doctora Susana Redecillas, pediatre de Suport Nutricional Pediàtric de l’Hospital Vall d’Hebron, comenta la seva experiència personal, que és que la llet de vaca és l’al·lèrgia prevalent durant el primer any de vida de la criatura en el cas que no hagi estat alimentat per llet materna. “I, a més, és una al·lèrgia que s’ha anat incrementant en els últims anys, però això és la meva percepció, que pot ser esbiaixada, però són els casos més freqüents que em trobo a la consulta”.
Quan la criatura fa els dos anys, l’al·lèrgia desapareix perquè durant tot aquest temps li hauran retirat la llet de vaca per alimentar-lo amb una de fórmula en què “la proteïna estigui més digerida”, conclou la pediatra.
