El detective en el supermercado

Estic dinant davant de l’ordinador quan el mòbil s’il·lumina. És la Montse Vallory recordant-me que hi ha maneres de menjar que tampoc alimenten. “Descobreix com la ciència de la nutrició i la publicitat ens han fet més grassos i malaltissos”.

Inici  ›  Llibres  15 de maig 2013 | Actualitzat el 30 de setembre 2016

El detective en el supermercado


Editorial
Pàgs.:
Preu:
Comprar

Com a comunicadora gastronòmica, Michael Pollan és un dels meus referents: escriptor i periodista premiat, professor a la Universitat de Berkeley, súpervendes… Els seus treballs són frescos i eloqüents, així que fullejar El detective en el supermercado és un plaer.

Llegeixo i vaig prenent apunts, com si fossin bons propòsits de cap d’any (un cop he acabat de dinar lluny de l’ordinador, esclar!):

  • No menjaré davant de l’ordinador. Ni al cotxe. Ni a peu dret. Ni de les mil i una maneres diferents que puc arribar a inventar-me per ser més multitasca. I sempre que pugui ho faré en companyia (el mòbil no compta com a companyia).
  • No menjaré pel sol fet de menjar, “perquè toca”, com una mera rutina. Menjo per estar sana.
  • Compraré menjar-menjar. Del de veritat. Res de preparats que no sé realment què porten i que han nascut en un laboratori, i no en un arbre, o en un hort. “No mengis res que la teva besàvia no reconeixeria com a menjar”, escriu Pollan.
  • Per un cop a la vida, em permetré ser malpensada. En paraules de Pollan: “Evita els productes alimentaris que exhibeixin afirmacions de propietats saludables”.
  • La meva cadena alimentària inclourà dos atributs bàsics: tradició i ecologia. “Surt del supermercat tan aviat com puguis” diu Pollan.

 

Menjar sa i bé és una inversió: a la llarga, estalvies temps, diners i maldecaps. Sóc el que menjo, des d’avui mateix. Gràcies, Pollan.

PUBLICITAT

portada  —  amunt