L’enhorabona a tots els infants que formen part del sac exclusiu de famílies d’alt poder adquisitiu! Oficialment han deixat de formar part del grup de risc dels afectats per l’al·lèrgia alimentària més comuna (i mortal) entre infants i adolescents de quatre a disset anys dels Estats Units: l’al·lèrgia al cacauet.

La bona notícia és que el primer tractament contra les al·lèrgies al cacauet està a punt d’arribar al mercat i millorarà la qualitat de vida, aproximadament, de tres milions de nord-americans afectats per aquest mal. Feia temps que s’aplicaven petites dosis per induir la tolerància a les picades d’abella o a certes al·lèrgies com el pol·len, però empassar un al·lergen per generar tolerància és nou i revolucionari. La mala noticia, com gairebé sempre, és que quedarà a l’abast d’uns quants privilegiats i prou.

Segons el conseller delegat del laboratori Aimmune Therapeutics Inc., que té la patent mundial del fàrmac, “l’aprovació és un moment definitori que pot donar pas a una nova era en el tractament de l’al·lèrgia al cacauet i, a llarg termini, per tractar les al·lèrgies alimentàries en general”. El que omet aquest empresari tan entusiasta és que qui no tingui la cartera ben plena de bitllets seguirà tenint suors fredes cada cop que mossegui alguna cosa que pugui tenir el fruit sec amagat.

I és que el cost d’adquisició a l’engròs del fàrmac, anomenat Palforzia, serà de 890 dòlars al mes, independentment de la fase de dosificació del pacient. Això sense sumar el que costen les dotze visites mèdiques durant els primers sis mesos. Si funciona a ple rendiment, els cacauets seran només la primera pedra del camí, perquè després serà posar fi la resta d’al·lèrgies alimentàries.

Marc Casanova cacahuet

Però si una cosa és ben certa, en aquesta primera fase de moltes preguntes i poques respostes, és que els nanos que deixin de prendre la dosi diària quedaran desprotegits. És aquesta dependència el que ha provocat que les previsions de mercat siguin més que optimistes, fins al punt d’indicar que la venta del fàrmac pot assolir fàcilment els mil milions de dòlars l’any 2024. I això només és el principi.

Si ens hi parem a pensar detingudament, hi ha un públic objectiu millor per a un producte nou que uns pares desesperats perquè el seu fill no tingui pànic de menjar fora de casa? La resposta importa més aviat poc a l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA), que, amb la seva decisió incomprensible d’acceptar un preu desorbitat, ha deixat fora d’una volada moltes –massa– famílies nord-americanes o de qualsevol procedència.

No sé pas si entrem en “una nova era per solucionar les al·lèrgies alimentàries”, el que sí que sembla és que estem entrant en una era en què la cura de les al·lèrgies alimentàries pot segregar perillosament els infants rics dels pobres. Avui és el cacauet, el que, malauradament, fa d’indicador natural dels que poden en contraposició als que volen, però no poden. Demà potser serà l’ou, la llet, el peix, el marisc o altres fruits secs.

Si no millorem el sistema d’especulació farmacèutica, que busca recuperar en el menor temps possible els costos de la formulació del fàrmac, la gran victòria de la ciència per vèncer una de les al·lèrgies alimentàries més mortals pot acabar sent una derrota històrica com a societat. Digue’m quina al·lèrgia alimentària tens i et diré a quina classe social pertanys.

Marc Casanovas
Marc Casanovas

Periodista I Food Storyteller | Ex Bullinià i editor a PlayGround Food

  @casanovas_marc   @marc.casanovas.anguera