Ha quedat científicament provat que, en els últims cinquanta anys, l’extensió d’hàbitats adequats per a la vida està disminuint.
Per tant, totes les dades demostren que la integritat de la diversitat biològica, des de fa cinquanta anys, no ha fet més que retrocedir.
Ha quedat meridianament clar que, en els últims cinquanta anys, la diversitat i presència de pol·linitzadors està disminuint.
Igual que el nombre de peixos al mar.
La qualitat de l’aire, la qualitat de l’aigua i la regulació del clima empitjoren a velocitats supersòniques des de fa com a mínim cinquanta anys. És una evidència indiscutible.
El carboni orgànic a la terra agrícola, és a dir, la matèria orgànica, no ha deixat de reduir-se en els últims cinquanta anys, i així es redueix la fertilitat de la terra, que és el suport de tota la Vida.
Per no estendre’m gaire més, en els últims cinquanta anys, el que augmenta clarament són dues xifres, la quantitat de terra agrícola dedicada a la producció de combustibles en detriment de queviures (en forma de falses energies verdes) i la quantitat de terra dedicada a la producció de pinsos per a animals estabulats.
I si fa no fa aquest és el resum de tots els informes que la ciència de l’agricultura està produint en els últims cinquanta anys.
Em pregunto, llavors, per què des de fa cinquanta anys la ciència de l’agricultura segueix donant suport a la industrialització i la modernitat que provoca aquesta apocalipsi?
