Encara que el vídeo brolli de les aigües tenebroses de Twitter, l’opinió d’un pagès de cinquena generació cal escoltar-la amb els sentits ben predisposats a rebre una cura d’humilitat històrica. L’Abel Peraire, de Prats de Lluçanès, s’arremanga per fer autocrítica a l’ofici vocacional que tant estima i deixa en evidència els que antropomorfitzen els drets dels animals segons bufa el vent.
Un dels pagesos més ben parits que tenim, és l’ @AbelPeraire.
Parla per boca de molts de nosaltres en aquest vídeo.
Assaltar granges familiars no és cap heroïcitat: fil? pic.twitter.com/YgpbjZt1k4— GPS Grup de Pagesos S… (@PagesosGPS) 15 de julio de 2019
La metxa es va encendre amb un nou atac d’un grup animalista a una petita granja de vaques lleteres. Va ser llavors que l’Abel va dir prou i es va autogravar: “El problema és a qui ataca el moviment animalista. No som prou valents per entrar a un hipermercat i fotre tota la llet a terra? No som prou valents per no deixar descarregar les tones de carn, fruites i verdures al Port de Barcelona? Anem a un pagès, que l’únic que pot tenir és una hipoteca. Aquí sí que som valents”. Visualitzar el llegat del pastor, que diria el bo de l’Albert Pla, versus el legat de les grans cadenes de supermercats és caure en un parany.
Tan sols els herois amagats entre camps llestos per segar es mantenen ferms i no estan disposats a rendir-se a l’evidència del capital quan la butxaca és buida a finals de mes. Rebutjar els supermercats, girar la cara al lobby de la indústria càrnica i no deixar-se atrapar pels llargs tentacles del diner fàcil té evidentment una part de valentia, però també una part innegable d’insensatesa malaltissa. “Sense els pagesos el territori no es mantindria viu”, diu l’Abel mirant a càmera amb el bestiar de fons.
Perquè l’Abel és conscient que el sistema de cria intensiva és el càncer dels ramaders que ha fet metàstasi granja a granja i bèstia a bèstia. N’és conscient, que el seu vídeo viral ens està ensenyant l’únic pecat dels que, a aquestes alçades, seguim menjant carn. I és que la necessitat de consumir carn de manera saludable no és tan sols viable, és l’única manera de seguir defensant-ne el consum sense agafar-se els dits. No és un error de redacció: menjar carn i salut són compatibles encara que els preceptes de l’OMS sembla que diguin tot el contrari.
Tots els que volem seguir menjant carn enguany hem d’emmarcar el vídeo d’aquest pagès osonenc, perquè subratlla el nostre pecat i el retret etern dels vegetarians als omnívors. Abans que res, hem de saber que no podem ni cal menjar carn cada dia. Si no hi ha tall al plat un migdia, no cal començar a suar; l’endemà tornarà a sortir al sol. Seguidament hem d’aprendre a llegir la lletra petita quan comprem carn. On comprem la carn? A una cadena de supermercat o a la carnisseria del barri? De quin sistema de cria prové? Intensiva o extensiva? Puc assegurar que he comprat carn saludable? L’animal s’alimenta amb pinsos ecològics o amb pesticides? Com s’ha sacrificat l’animal? Se’n respecta al màxim el benestar i té una mort indigna? I per últim, però no menys important: Quan fa que no pregunteu al botiguer per la traçabilitat de la carn que compreu?
Com molt bé diu el grup de Ramaderes de Catalunya, “seguim insistint en la necessitat d’un canvi de model a la ramaderia, que maximitzi el benestar animal, sostenible, mediambientalment respectuós i enfocat a generar productes de qualitat: carn, llet, productes làctics, llana i cuirs”.
Perquè es pot menjar carn de moltes maneres, però només ens en queda una de vàlida, ètica i saludable. Cada tros de carn que mengem sense seguir aquests preceptes és una plantofada a la salut i a l’economia de ramaders com l’Abel, que haurà de fer a contracor un altre vídeo per tornar-nos a deixar en evidència. Com diu l’Albert Pla als versos finals d’“El legat del pastor”, hi ha dues coses a la vida que deixa abans de la mort: “La pastora de la serra i un ramat de cabres sueltes”.
