Sí, estem fets d’éssers vius. Som un zoològic fabulós on, al costat dels nostres trenta milions de cèl·lules, conviuen uns cent bilions de microorganismes que representen més d’un 2% de la nostra massa corporal, un o dos quilos del nostre pes total, que no és poc. La flora intestinal –un bon ramat de bacteris que tenim al sistema digestiu i que col·laboren en la digestió– és ben coneguda, però altres microbis i éssers vius com àcars habiten en els nostres ulls, i en qualsevol altre racó del cos. Conèixer el nostre contingut és fonamental per cuidar el continent. Té molt a veure amb les mirades sanitàries holístiques, molt diferents de la superespecialització amb la qual moltes vegades s’aborden els desafiaments davant de la pèrdua de salut.
La terra nutrícia, aquest mantell de pocs centímetres de profunditat on brollen els aliments que mengem, no és només un seguit de minerals; és un altre holobiont. Com explica Francesc Font en el seu llibre Arrelats a la terra, si agafem una porció de terra amb una cullereta de cafè, estarem recollint, com a mínim, uns cent milions de bacteris, un milió de fongs i algunes desenes de protozous, nematodes o insectes que, exactament com la nostra flora bacteriana, tenen un paper fonamental per mantenir el màgic i caòtic equilibri de la vida. Aquest microbioma de la terra, per exemple, associat a les arrels dels vegetals, és el que permet que s’alimenti i creixi i és, per tant, el pilar de tota la cadena tròfica.
Però sembla que la gran indústria agroalimentària ignora que la terra cultivable és un holobiont. Com aquesta medicina que tot ho tracta amb antibiòtics i mata el que ens perjudica, però també el que ens beneficia, aquest model predominant d’agricultura treballa agressivament aplicant tota mena de verins, fins i tot de manera preventiva. Com aquesta alimentació que només vol que guanyem pes i energia a base de dietes hipercalòriques, el model predominant d’agricultura manté dopada la terra amb fertilitzants sintètics. De fet, la metodologia del monocultiu és l’exponent més gran de la ignorància agrària que ens envolta. I si acabem amb la biodiversitat i la seva harmonia, l’aparició de plagues està servida.
Perquè ens falta un últim element per entendre aquesta realitat holobiòntica. Potser el més difícil d’interioritzar en la nostra societat antropocèntrica, d’“homus deus”, d’únics subjectes sobre la Terra amb drets i sense obligacions… però segur que el més important. L’ésser humà no és continent i prou; som contingut d’un ésser viu més gran, global, que podem anomenar Terra o Gaia, però que hem de sentir. Ho va dir poèticament Konrad Lorenz: “La roïnesa ètica i estètica de la societat actual es deu a l’allunyament de la naturalesa.”
