Coneixent el dret de tota la població a governar, fer servir, ocupar i gaudir de les ciutats o pobles on habiten; sent necessari promoure noves fórmules d’economia caracteritzada per la desmercantilització dels béns; sabent de la importància de conservar la diversitat biològica i regenerar de manera necessària els ecosistemes; apel·lant al dret de tota persona a tenir accés físic als mitjans per obtenir una alimentació adequada així com al dret dels pobles a definir polítiques per garantir aliments nutritius i culturalment adequats, es disposa:

Article 1r Crear el Sistema d’Hortes Agroecològiques Municipal (SHAM) per implementar la producció hortícola, distribució, consum i compostatge, al poble o ciutat corresponent.

Opinió Gustavo Duch

Article 2n Aquesta llei donarà lloc a la creació d’un sistema publicocomunitari que agruparà les categories d’hortes següents:

  1. L’Horta Pública Demostrativa, amb finalitat didàctica per a la població sobre els processos naturals del cultiu, collita d’aliments i compostatge de residus.
  2. L’Horta Pública Productiva, per proveir aliments a diferents equipaments dels serveis socials del municipi, que donarà feina a població en risc d’exclusió.
  3. L’Horta Comunitària, és a dir, les hortes autogestionades, de barri o comunals, que volen incorporar-se al Sistema d’Hortes Agroecològiques.

Article 3r Totes aquestes hortes hauran de destinar, en la mesura de les seves possibilitats, un espai als bancals per conrear els vegetals corresponents, un espai per germinar llavors, un compostador, accés a aigua potable, un bany químic, una farmaciola de primers auxilis i un espai per guardar les eines. Es valorarà que s’hi instal·lin refugis per a insectes, nius per a ocells o ruscos d’abelles.

Article 4t Qualsevol de les modalitats de SHAM estaran disponibles perquè el veïnat pugui dipositar-hi la seva matèria orgànica i que així pugui ser compostada i reutilitzada per millorar el sòl cultivable.

Article 5è Els excedents de la producció de les hortes agroecològiques seran donats a menjadors comunitaris que prestin serveis socials al barri.

Article 6è La gestió agroecològica d’aquest SHAM ha de seguir les pràctiques habituals d’aquest model productiu, és a dir, adaptar-se als cultius de la zona respectant els cicles estacionals, a partir de llavors locals no patentades i sense ús cap de pesticides o fertilitzants inorgànics.

Article 7è En conseqüència, el municipi es compromet a protegir tot el sòl (encara que millor anomenar-lo terra) que actualment no estigui construït i que sigui apte per regenerar-se i convertir-se en horta. L’autoritat competent es mantindrà dinàmica i activa per expropiar l’ús de qualsevol terreny apte, tant de propietat pública o privada, que no es facin servir per a altres destinacions. Seran inclosos en aquests aixecaments les propostes que sorgeixin també de les associacions i col·lectius de barri.

Article 8è El municipi es compromet a crear una taula publicocomunitària a la qual dotarà de suport econòmic, infraestructura i suport tècnic i operatiu per conformar i sostenir el SHAM.

Disposició final: Aquesta llei es posa en marxa de manera immediata amb la finalitat de recuperar la cultura rural que no s’hauria hagut de perdre mai, de desenvolupar polítiques públiques municipals valentes i compromeses amb la sobirania alimentària.

Amb la seguretat que només així el futur serà possible, bonic i verd, se signa el decret llei.

(*) Inspirat en el moviment ProHuertas de Buenos Aires i l’Hort Popular La Corretjola a Manresa, alliberat fa poc de les urpes de la SAREB.

Gustavo Duch
Gustavo Duch

Coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas. Autor de llibres com Lo que hay que tragar, Alimentos bajo sospecha, Sin lavarse las manos i Mucha gente pequeña.

  @gustavoduch   @duch.gustavo