Si ens preocupés de veritat la nutrició, la salut i el benestar, l’exclusiva que filtra que Nestlé reconeix que el 63% dels seus productes no són saludables hauria sigut la notícia del dia més destacada de tots els mitjans de comunicació globals. Sense cap mena de dubte, es tracta de la pitjor notícia d’alimentació saludable de l’any, entre altres coses perquè porta implícita una mentida oculta amb molts còmplices i que afecta massa boques.

La perversitat de l’informe secret de Nestlé

Hom pot imaginar que la descoberta d’un fet com aquest generaria un terrabastall de l’alçada d’un campanar, que els efectes col·laterals provocarien un ball de bastons i de càrrecs dins de la companyia amb seu a Suïssa i, fins i tot, la possibilitat d’un boicot generalitzat per castigar males praxis. Però les hores passen i aquí seguim en silenci sepulcral… amb el rebost ple de productes que molts no saben que pertanyen a Nestlé i on la lletra petita de l’etiqueta segueix prometent que aquí no passa res.

Però comencem pel principi. Si entrem a la pàgina web de Nestlé Espanya, hi ha tres paraules que es repeteixen com l’all: nutrició, salut i benestar. És més, la tríada de conceptes clau va de bracet del nom de la companyia. La intenció és que sigui un tot indissociable, com si la nutrició, la salut i el benestar formessin part del logo, com si realment els importés una mica el que ens venen. La milionada amb rentada d’imatge, la pressió dels lobbies i un nou sistema d’etiquetatge favorable ha aconseguit que el consumidor final s’empassi el missatge gràcies a un bombardeig constant.

Ara bé, la filtració a Financial Times d’un informe intern adreçat exclusivament als alts executius de Nestlé ha destapat la capsa de trons. Segons la informació classificada, la companyia alimentària més gran del món, amb unes vendes anuals superiors als 93 mil milions de dòlars, reconeix per escrit que el 63% dels seus productes no són saludables. És més, asseguren que “algunes de les nostres categories i productes no seran mai saludables per molt que les renovem”. De la desfeta en queda exempt l’aliment per a mascotes, la nutrició mèdica especialitzada i la fórmula dels nadons. La resta, amb centenars de marques com les xocolatines Kit Kat, els fideus Maggi, Nescafé o Bonka, gelats com Maxibon, begudes com Nestea o aigües amb sabors de San Pellegrino, cereals com Chocapic o Fitness i menjar preparat com Maggi, Buitoni o La Cocinera, estan assenyalades amb vermell perquè no assoleixen un llindar mínim.

Després de passar amb penes i treballs una pandèmia mundial es tracta d’un fet molt gros, d’una revelació que gairebé es podria qualificar d’esgarrifosa. És a dir, els dirigents de Nestlé admetien la falta en privat i van d’exemplars a cara descoberta. És aquesta perversió el pitjor de tot plegat. Davant l’augment de crítiques a les xarxes socials, Nestlé s’ha vist obligada a publicar un comunicat oficial on jura i perjura que treballa per actualitzar l’estratègia nutricional i de salut. “Estem examinant la nostra cartera de productes a través de les diferents fases vitals de les persones per assegurar-nos que ajuden a satisfer les necessitats nutricionals i donen suport a una dieta equilibrada”, diuen.

La promesa d’un canvi futur ve per una filtració i no per un desig empresarial. És complicat no arribar a la conclusió que, si algú amb bon cor –o remordiments– no hagués passat d’incògnit aquest informe a un periodista de Financial Times, segurament tot seguiria igual. I el més dolorós és que el cas particular de Nestlé és aplicable a qualsevol altra gran companyia alimentària. Perquè així és com funcionen els grans monstres alimentaris. Els grans canvis es fan per obligació i no per gust. Quan el màxim benefici al menor cost és l’únic leitmotiv per tirar endavant, tan sols quan t’enxampen in fraganti t’afanyes a ser exemplar maquillant el menjar brossa i netejant-te les mans brutes.

“No ens sorprèn gens”, diuen des de Justicia Alimentaria. “Les empreses són conscients que es tracta de menjar insà. A través del màrqueting i la publicitat venen fum. La qüestió és que algú ho hauria de regular i aquest algú es diu administració pública”. Per part seva, Marion Nestle, professora de la Universitat de Nova York i experta en temes de política alimentària, ha assegurat que “Nestlé és una empresa molt intel·ligent, però amb un problema real… Els científics han estat treballant durant anys per intentar esbrinar com reduir el contingut de sal i sucre sense canviar el perfil del sabor i ja us ho podeu imaginar; és complicadíssim de fer”.

En qualsevol feina, si es demostra que només s’assoleix un 37% dels objectius que es prometien, el més segur és que et facin sortir per la porta del darrere. En el sector de les marques que “alimenten el món“, cap jutge, cap multa ni cap organisme regulador obligarà Nestlé a disculpar-se. En un món utòpic, una mà invisible canviaria l’eslògan de la companyia alimentària més poderosa del món. Del “Nestlé: nutrició, salut i benestar” es passaria a un retoc simbòlic: “Nestlé: un 37% de nutrició, un 37% de salut i un 37% de benestar”.

Potser així ens posaríem les mans al cap.

Marc Casanovas
Marc Casanovas

Periodista I Food Storyteller | Ex Bullinià i editor a PlayGround Food

  @casanovas_marc   @marc.casanovas.anguera