En una de les últimes reunions científiques que s’estan multiplicant pel país, s’ha presentat el que pot ser el millor detonant per combatre el fenomen de despoblament. Mentre que la majoria d’innovacions se centren en el sector turístic i de serveis, la proposta en qüestió té clar que qualsevol mesura de reactivació ha de passar pel primer, primari i principal (regla de la triple P), per la base de la vida i de tota economia: tenir cura de la terra, és a dir, l’agricultura.

Gustavo Duch Llegums

Tot i que no tenia l’atractiu de la modernor, les persones que van assistir al congrés van anar parant més atenció al discurs a mesura que els seus defensors en descrivien les bondats. “Posar en marxa iniciatives agrícoles com la descrita no només pot generar molts llocs de treball –van explicar–; sinó que el consum d’aquests aliments s’associa clarament a una reducció del risc de malalties cròniques com diabetis, càncer i malalties cardiovasculars.

Aquest tipus de cultiu contribueix a millorar la fertilitat de terra i ajuda a fixar el nitrogen atmosfèric, cosa que redueix la dependència d’adobs químics que empobreixen el sòl. A més, fa possible trencar cicles de malalties i plagues i, des del punt de vista d’emergència climàtica, conrear llegums a casa nostra ens permetria evitar la contaminació que suposa l’animalada d’importar llenties del Canadà, cigrons de Turquia i Mèxic i mongetes de l’Argentina, com passa avui dia. Fins i tot, tornar a dedicar terres al cultiu de lleguminoses tindria una altra virtut, rebaixar la dependència total a la soja a la qual està lligada la ramaderia industrial, cosa que facilitaria processos de reconversió a models més sostenibles lligats a la capacitat productiva de cada territori”.

Va fer molt de mal l’Acadèmia quan va dictaminar que el potatge de cigrons era sinònim de pobresa i molt més les administracions quan van dirigir tots els esforços cap a la producció i consum de carn d’animals estabulats. Per això, cal valorar les mesures que darrerament es formulen pel que fa a la reducció del consum de carn industrial, i molt més les que tenen el valor de definir que el primer, el més important, és donar suport al sector primari: “tenir cura de la terra “com a estratègia per a un món rural viu i, per tant, un planeta sostenible.

Gustavo Duch
Gustavo Duch

Coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas. Autor de llibres com Lo que hay que tragar, Alimentos bajo sospecha, Sin lavarse las manos i Mucha gente pequeña.

  @gustavoduch   @duch.gustavo