Sembla que a poc a poc s’ha anat introduint la idea, en la major part de la població, que les nostres dietes basades en aliments processats i ultraprocessats ​​ens fan emmalaltir. La pregunta és per què, si ho tenim clar, i si aquest missatge ja ha arribat a la major part de població treballadora, els índexs de consum d’alimentació processada segueixen creixent.

Columna Javier Guzman

Crec que la raó s’ha de buscar en el fet que els poders públics han equiparat l’alimentació amb qualsevol producte de consum, cosa que enforteix la indústria alimentària i els seus beneficis, i han abandonat totalment la dimensió de “bé públic” i transcendència que té l’alimentació en la salut de les persones.

El que diuen les dades és que, si mengem tan malament, és perquè l’alimentació sana s’allunya cada vegada més de les classes treballadores, cosa que ens en redueix l’accés. I això està determinat per dues variables que es creuen i s’alimenten. Per una banda, la manca de renda per comprar menjar fresc i, per l’altra, la reducció dels temps dedicats a cuinar aquests aliments. Aquesta última també està determinada per la classe social: com menys renda, menys temps disponible.

Pel que fa a la renda, no hi ha gaire discussió, hi ha desenes d’informes que ho certifiquen, les persones amb menys renda mengen pitjor i emmalalteixen més. Pel que fa a la importància del temps, no ha estat tan estudiada i, tanmateix, és determinant.

Així ho expressa l’estudi Time Spent on Home Food Preparation and Indicators of Healthy Eating: una quantitat de temps més gran dedicat a la preparació d’aliments a la llar es va associar amb indicadors de millor qualitat de la dieta, inclosa una ingesta significativament més freqüent de verdures, amanides i fruites. A més, l’estudi també evidencia que les llars amb rendes més altes dediquen més temps a la cuina que els treballadors i autònoms.

Al nostre país, segons l’estudi Cocina: actitudes y tiempo que los consumidores emplean en ella, de l’empresa d’investigació de mercats GFK, dediquem a cuinar una mitjana de 6 hores i 20 minuts a la setmana, 28 minuts menys que fa tan sols 5 anys.

L’origen d’aquesta progressiva disminució del nostre temps de cuina cal buscar-lo a mitjan segle passat, on van tenir lloc dos canvis d’enorme transcendència per a la nostra alimentació: d’una banda, la incorporació massiva de les dones al món laboral i, de l’altra, el desenvolupament d’una agricultura i alimentació industrial que va comportar l’aparició dels productes processats barats.

La incorporació de les dones al mercat laboral, a més del temps dedicat al transport, l’augment de la jornada de treball o d’estudi i l’enorme fragmentació i diversitat d’horaris ha generat una enorme tensió, com ja sabem, en el temps dedicat a les cures. Això fa que el temps s’hagi convertit en aquest moment en un dels factors més importants que determina la nostra alimentació, amb totes les seves conseqüències.

Però, a més, una part d’aquest temps que les dones han perdut per cuinar no ha estat ocupat pels homes d’una manera equitativa, en el nostre país les dones cuinen més que els homes: 7 hores i 25 minuts davant de 5 hores i 15 minuts. I quan a més les dues desigualtats es creuen, renda i gènere, es generen autèntics abismes de desigualtat en salut alimentària.

I no només això, sinó que el significat de cuinar i dedicar temps a comprar els aliments ha canviat, ha passat de ser una cosa central en les nostres vides a una qüestió de consum, a un simple acte de menjar, i això ho comprovem perquè cada vegada dediquem menys temps a aquestes activitats. A més, s’ha provocat una pèrdua com mai en la història de coneixements culinaris i de transferència a les generacions més joves. A cuinar s’aprèn a la cuina, amb la teva família.

A cuinar s’aprèn a la cuina, amb la teva família.

Aquesta manca de temps no se soluciona amb revistes de cuina, robots, programes de televisió, etc., es tracta de la necessitat d’un canvi radical de la disponibilitat de temps per a les nostres cures i la revisió de l’equilibri amb la funció productiva. La necessitat d’alimentar-nos millor empeny, al costat d’altres necessitats reproductives, en la direcció d’establir urgentment regulacions i polítiques públiques de reducció de jornades laborals i racionalització d’horaris comercials, graelles de televisió, etc.

Justament aquest desequilibri és el que ha estat aprofitat per la gran indústria alimentària processada per vendre’ns un extens catàleg de productes comestibles, de preparació ràpida i fàcil. Productes que permeten estalviar temps i, a més, tenir un plat a taula sense que calgui tenir gaires coneixements culinaris.

Per tant, cada vegada cuinem menys i cada vegada cuinem pitjor, la qual cosa ens discapacita i ens converteix en absoluts esclaus d’un tipus d’alimentació que ens fa emmalaltir. Per sortir d’aquest bucle infinit, no volem més gurus que facin propaganda de healthy food, el que realment necessitem és que els nostres governants es prenguin seriosament el dret a l’accés a l’alimentació sana per part de les classes amb menys renda. En definitiva, que hi intervinguin, sigui amb polítiques d’IVA zero per als productes frescos i saludables, amb subsidis directes per a la compra d’aliments o amb un avanç radical en les polítiques de conciliació, reducció i racionalització dels horaris laborals. Volem avançar en una igualtat de gènere efectiva. Temps, igualtat i aliments, això necessitem.

Javier Guzmán
Javier Guzmán

Director de Justícia Alimentària

  @javiergusmao