El Podcast de la Núria Coll

EPISODI 124 |

28 oct. 2023

La síndrome genitourinària de la menopausa

amb Stéphanie Kauffmann

Avui parlem de la síndrome genitourinària, el sòl pelvià i la sexualitat en la dona en la menopausa. Aprofundim en la síndrome genitourinària i en la importància del sòl pelvià per a la dona. Sabrem quina relació pot tenir el sòl pelvià amb alguns dels símptomes més desagradables que poden aparèixer durant la menopausa i com els podem millorar.

De tot això en parlarem amb Stéphanie Kauffmann, fisioterapeuta especialitzada en disfuncions de l’abdomen i del sòl pelvià, codirectora del centre de fisioteràpia del sòl pelvià RAPbarcelona, i cofundadora de la plataforma pelvify.com.

En l’episodi complet del pòdcast amb Stéphanie Kauffmann aprofundim molt més sobre el tema. Parlem també de:

  • El dolor i la libido baixa, dos dels símptomes més acusats en aquesta època de la vida
  • Els factors que poden afectar la síndrome genitourinària
  • La incontinència urinària i la incontinència defecatòria
  • Les diferents teràpies i possibilitats per tractar la síndrome genitourinària
  • La utilitat dels dilatadors vaginals i els lubrificants
  • El paper de les emocions en la relació sexual
  • La millor manera de cuidar el sòl pelvià
  • L’impacte de l’exercici físic en el sòl pelvià

✅ Si voleu poder escoltar el pòdcast íntegre i tenir accés a la transcripció i tots els estudis referenciats de les converses més privades i completes amb els millors professionals del món de la salut integrativa, subscriviu-vos-hi 👉https://comosoy.es/ (en català https://comets.cat/ )

GUIA DEL VÍDEO
00:00 – Presentació
03:22 – La síndrome genitourinaria
06:07 – Símptomes de la síndrome genitourinaria
07:10 – Incontinència defecatòria
10:38 – La importància de moure la pelvis
13:54 – Parlar-se bé a una mateixa
15:33 – Projecte pelivify.com

Què és la síndrome genitourinària?

Actualment, encara hi ha gent que la coneix com a atròfia vulvovaginal, que era el terme que es feia servir fins fa poc, però des de l’any 2014 engloba un conjunt de signes i símptomes (com sequedat vaginal, problemes per aguantar-se el pipí o infeccions recurrents de l’aparell genitourinari) derivats de l’atròfia del teixit de dins la vagina.

La vagina és un teixit que uneix una paret amb una altra i es comporta com un acordió. A mesura que envellim, els plecs disminueixen. Quan arribem a la menopausa i els ovaris deixen de produir estrògens, hi ha un canvi histològic al qual ens hem d’adaptar. I tot i que és cert que totes les dones passem pel procés d’atròfia vaginal, no totes tenen símptomes.

Símptomes més habituals

  • Disparèunia
  • Infeccions urinàries de repetició
  • Sequedat vaginal
  • Manca de lubricació
  • Sensació de cremor quan es fa pipí
  • Incontinència urinària
  • Sensació d’haver d’anar molt sovint al lavabo

“S’estima que un 50% de dones en la menopausa passen per aquesta síndrome.”

Incontinència urinària

Quan parlem d’incontinència urinària, n’hem de diferenciar de dues menes:

  • Incontinència urinària d’urgència: sensació imperiosa d’anar a orinar. El que passa és que la mucosa de dins de la bufeta no té capacitat elàstica i genera més pressió del compte i provoca més desig miccional.
  • Incontinència urinària d’esforç: passa quan es fa esforç. Quan augmenta la pressió intraabdominal (tos, riure, jugar a pàdel…), la dona té una fuita d’orina que pot ser petita, mitjana o gran.

D’altra banda, tenim la incontinència defecatòria, que continua sent un tema tabú i està infradiagnosticada. Es tracta de les urgències defecatòries, fuita de gasos, de femta…

Tenim tot un sistema muscular que es pot treballar de manera anorectal per sustentar aquesta zona no rectal i ajudar a generar una bona coordinació muscular en el moment de la relaxació dels músculs. Parlem sovint de tonificar, però hi ha gent que té dificultat per relaxar la musculatura i poder defecar.

Un dels sistemes que es fan servir és el biofeedback. Gràcies a una petita pilota que s’introdueix a l’anus, la pacient pot veure com es relaxen i contrauen els músculs per poder defecar millor. La cura del sòl pelvià no només és anterior, sinó també posterior (anorectal). La funció d’aguantar les vísceres depèn del múscul i també del col·lagen, del teixit connectiu; així, doncs, l’alimentació també és la mar d’important. Per exemple, si no prenc gens de proteïna ni de col·lagen, la musculatura s’afeblirà. La nutrició és molt important. El 80% del sòl pelvià és teixit connectiu, i el 20%, musculatura.

La importància del sòl pelvià

És important aconseguir que la dona entengui que té musculatura de sòl pelvià, que la sàpiga activar i que formi part del seu treball de core, de glutis…

Com podem fer un esquat enfortint el sòl pelvià?

Per fer-ho, hem de localitzar els músculs del sòl pelvià procurant tancar els esfínters i elevar l’anus i, alhora, intentar activar la musculatura de l’abdomen com si tanquéssim la cremallera dels pantalons. Després ens relaxem.

Ho podem fer mirant-nos al mirall o posant-nos el dit a la vagina i notant com contraiem els músculs i s’eleven.

Quan fem un esforç tipus esquat i flexionem els genolls, en el moment en què ens impulsem cap amunt i s’activen els glutis, la primera musculatura que s’hauria d’activar és sòl pelvià i la faixa abdominal. Quan ho repetim moltes vegades, es genera aprenentatge.

Actualitzant favorits...

s'ha afegit als teus favorits

s'ha eliminat dels teus favorits

No s'ha pogut marcar com a favorit. Intenta-ho de nou si us plau.

Aquesta funcionalitat és exclusiva pels socis de la Comunitat